En començar l'1 de febrer el judici a Eduardo Zaplana pel cas Erial
El judici del cas Erial, on està processat l'exministre i expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana pel possible cobrament de comissions derivades de les concessions d'ITV i parcs eòlics a la Comunitat Valenciana, començarà el pròxim 1 de febrer a l'Audiència de València i es preveu que s'allargue possiblement fins a juny.
Inicialment, la Secció Quarta de l'Audiència de València havia fixat la data del 9 de gener per a l'inici de les vistes, però la baixa del fiscal anticorrupció que ha dirigit la totalitat de la instrucció i que estarà present en el judici va obligar a retardar un més aquesta macrocausa.
El calendari, que encara podria patir canvis, contempla un total de 40 sessions i la compareixença de més de 200 testimonis.
En el cas Erial, la instrucció del qual va finalitzar al passat mes d'octubre, estan investigades vint persones, entre elles els expresidents de la Generalitat Eduardo Zaplana i José Luis Olivas, i la família del difunt expresident de les Corts Valencianes, expresident del Govern valencià i expresident de la Policia, Juan Cotino, a més de col·laboradors de l'expresident i exministre i diversos empresaris.
La causa afronta la seua fase final gairebé sis anys després de la detenció de Zaplana (22 de maig de 2018), que va estar a la presó fins al 7 de febrer de 2019, encara que va estar ingressat a La Fe per una malaltia oncològica des del 18 de desembre de 2018 fins a l'11 de febrer de 2019.
Les peticions de condemna a Eduardo Zaplana
La Fiscalia Anticorrupció reclama una condemna de 19 anys de presó per a Zaplana com a màxim responsable d'una suposada trama de comissions il·lícites i blanqueig de capitals que va començar amb la privatització de les ITV valencianes.
En el seu escrit d'acusació, el Ministeri Públic demana el decomís de 20,6 milions d'euros -dels quals 6,7 ja han estat transferits a l'oficina de recuperació d'actius ORGA-, quantitat de la qual suposadament es van apropiar tant Zaplana com la resta de processats, altres catorze persones, en una operativa de mordasses que es van desviar a paradisos fiscals.
Juntament amb Zaplana, el fiscal dirigeix la seua acusació contra els seus col·laboradors Joaquín Barceló (al qual demana 8 anys), Francisco Grau (8), Juan Francisco García (14), Mitsouko Henríquez (8); els empresaris Vicente -que pateix una malaltia que li impedeix totalment ser jutjat- i José Cotino (14); i l'expresident José Luis Olivas (6).
També contra Saturnino i Elvira Suances (5), Francisco Pérez López (7), Pedro Romero (5), Robert Bataouche (5), Ángel Salas (5) i Carlos Rodríguez (5), i les empreses Costera del Glorio, Medlevante, Gesdesarrollos Integrales, Turnis Sylvatica i Dobles Figuras.
Els presumptes delictes que cita el fiscal en la seua qualificació són organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, prevaricació i falsedat documental.
L'origen de les corrupteles
L'origen dels fons il·lícits que suposadament manejava Zaplana està en els concursos que la Generalitat va llançar per privatitzar les ITV i les concessions de parcs eòlics, que es van dissenyar amb "condicions subjectives" perquè determinades societats s'adjudicaren les licitacions "en perjudici d'altres competidors", sempre segons el fiscal.
I perquè això fos possible, es van crear les condicions necessàries en els "òrgans polítics del més alt nivell".
Per a aquest primer frau, el fiscal creu que Zaplana es va concertar amb el difunt Juan Cotino, que va ser director general de la Policia, entre altres càrrecs, ja que diverses empreses controlades pels seus familiars van resultar adjudicatàries en ambdós concursos (ITV i parcs eòlics).
De fet, Vicente i José Cotino, a través de les seues societats Sedesa i Asedes, són als quals Anticorrupció assenyala com a responsables de la creació de l'estructura societària necessària a Espanya i Luxemburg per adjudicar-se els contractes i també, segons el fiscal, per canalitzar suborns per 6,4 i 2,18 milions d'euros.
Aquests fons van passar suposadament a una empresa propietat de Zaplana que va ser gestionada per Beatriz García Paesa -neboda de Francisco Paesa- primer i per l'advocat uruguaià Fernando Belhot després. Aquest últim ha col·laborat amb la Fiscalia i ha facilitat la recuperació de fons que suposadament provenen de les citades corrupteles.
Els Cotino es van fer amb les ITV de Castelló, Vila-Real i Vinaròs per 5,8 milions d'euros el 2002 i dos anys després van vendre la seua participació per 43 milions.
Amb els beneficis obtinguts en aquesta adjudicació, suposadament arreglada, Vicente, José i Juan Cotino "van començar a utilitzar les estructures societàries dissenyades amb la finalitat de traspassar els suborns pactats a l'organització liderada per Eduardo Zaplana", sosté el fiscal.
Si a aquestes operacions s'afegeixen els beneficis aconseguits per la venda de participacions en la societat pública Projectes Eòlics Valencians, obtingudes també al pareixer mitjançant concessions arreglades, el clan Cotino va obtenir un total de 86,5 milions d'euros, la qual cosa segons Anticorrupció "justifica l'alt import de les comissions abonades".
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :