Este 16 de gener es compleixen 55 anys del primer acoblament de naus espacials tripulades. Les Soiuz 4 i 5 de la Unió Soviètica van realitzar, en 1969, l'acoblament en òrbita de dues naus espacials tripulades.
El programa espacial soviètic encara no havia desenvolupat un túnel de connexió per al mecanisme d'acoblament, impedint una simple transferència interna entre les naus. Això va requerir que els dos cosmonautes feren una caminada espacial d'un vehicle a un altre.
A bord de la Soiuz 5, Yevgeny Khrunov i Aleksei Yeliseyev van ser els responsables de acomplir aquesta activitat extravehicular. Boris Volynov, que romandria a bord de la Soiuz 5, els va gravar vestits amb els seus trajes espacials Yastreb.
En la seua òrbita número 35 de la Terra, els dos cosmonautes van sortir de la nau espacial per dur a terme la segona caminada espacial soviètica. Una de les línies de Khrunov es va enredar i va tancar accidentalment la tapa del ventilador del seu trage. Això va distraure Yeliseyev, que no va configurar la càmera de pel·lícula en el mòdul orbital abans de sortir de la nau espacial. Per aquest motiu, no hi ha pel·lícula d'aquest passeig espacial històric, només una transmissió de vídeo de baixa qualitat, informa Wikipedia.
Una hora més tard, tots dos van ser rebuts per Vladimir Shatálov després de la reprressurització del mòdul orbital Soiuz 4, que també actuava com una càmera estanca. Soiuz 4 i 5 es van separar després de 4 hores i 35 minuts amarrades juntes. Soiuz 4 va reingressar a l'atmosfera i va aterrar a 100 quilòmetres al sud-oest de Karaganda el 17 de gener de 1969.
La missió va demostrar que era possible dur a terme les activitats necessàries en un aterratge lunar soviètic. El pla soviètic exigia que un cosmonauta en solitari aterressara a la lluna, tornara a l'òrbita lunar i després fera una caminada espacial des de la nau d'aterratge fins a la nau espacial en òrbita després d'acoplar. Això es va deure al fet que no hi havia un túnel intern entre les Soiuz de l'època, com sí que es disposava entre la nau Apol·lo i el Mòdul Lunar segons el disseny dels estatunidencs.
Crónica CT* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :