Per què necessitem una moratòria a la pesca de l'anguila

Martin Pelanek/Shutterstock

Totes les 19 espècies d'anguiles Anguillidae migren des de la mar, on neixen, fins als sistemes d'aigua dolça on creixen. Després d'un període de fins a 20 anys, arriben a la maduresa i tornen al mar per reproduir-se i morir.

Aquestes migracions han conferit a l'anguila un cert aire de misteri al llarg dels anys, però això no les ha impedit acabar als plats de tot el món.

Totes les cultures amb accés a les anguiles les han menjades, i els seus restes es troben sovint en jaciments arqueològics paleolítics. De fet, alguns podrien fins i tot argumentar que les anguiles, no el gall dindi, haurien de ser el símbol del Dia d'Acció de Gràcies americà: quan l'esgotada tripulació del Mayflower va celebrar el primer Dia d'Acció de Gràcies americà, molts dels aliments que van menjar eren anguiles.

La cuina contemporània troba múltiples usos per a aquest peix, des de les variants europees fumades fins al Jangeo-gui coreà i el plat valencià all i pebre. Són un ingredient comú en moltes parts del món. No obstant això, la industrialització i globalització del consum d'anguiles ha provocat un col·lapse dels seus números.

És necessària una moratòria en la pesca d'anguiles.

Prohibició de la caça de balenes: un model d'acció per a les anguiles

Gairebé tres milions de grans cetacis van ser cacats al llarg del segle XX. Davant de la evident disminució de les poblacions de balenes, es va establir la Comissió Internacional de la Caça de la Balena el 1946, amb la missió de garantir "la correcta conservació de les existències de balenes i (…) el desenvolupament ordenat de la indústria de la caça de balenes". Amb el temps va quedar clar que aquesta missió havia fallat, ja que les poblacions de balenes no podien resistir la pressió que sofrien a causa de la caça. Era necessària una cessació total de l'activitat de caça de balenes.

Després de diversos intents infructuosos, es va acordar una moratòria sobre la caça de balenes el 1982, i està en vigor des del 1986. El paper de països sense indústria de caça de balenes (com Mongòlia, Àustria o Mali), així com el suport de països que cacaven balenes, entre ells Espanya, va ser fonamental per aconseguir la majoria requerida.

Just dos mesos abans de la votació, Espanya es va oposar a la moratòria perquè assegurava tenir "un control absolut i veritablement exemplar de la caça de balenes". No obstant això, el seu canvi de vot a l'últim moment va ser decisiu per a l'aprovació de la prohibició.

Malgrat la votació, Espanya va mantenir la seva activitat de caça de balenes fins al límit del permès. La indústria de caça de balenes espanyola va fer la seva última captura a octubre de 1985, quan es va matar una balena de cap a la costa de Galícia.

Sense cap mena de dubte, la moratòria de la caça de balenes té punts febles, però és un èxit col·lectiu per a la humanitat. Prenent-ho com a exemple, David Attenborough ha afirmat que "sabem quins són els problemes i sabem com solucionar-los. L'únic que ens falta és una acció unificada".

Això és exactament el que cal fer per a les anguiles.

Cap a una prohibició de la pesca d'anguiles

Les espècies d'anguiles més sobreexplotades i amenaçades són l'europea (A. Anguilla), la japonesa (A. japonica) i l'americana (A. rostrata). La seva població ha disminuït dràsticament a causa de la pèrdua d'hàbitat, la contaminació de l'aigua, les barreres físiques als rius i, sobretot, la sobrepesca. Aquesta última és la principal amenaça per a les anguiles, ja que són capturades en grans quantitats per satisfer la demanda del mercat. L'experiència amb la moratòria de la caça de balenes suggereix que aquesta estratègia pot ser eficaç per a la conservació de les espècies en perill. Una prohibició de la pesca d'anguiles podria ser l'acció necessària per evitar el col·lapse complet de les seves poblacions. Cal destacar que la gestió eficaç d'una moratòria requereix la participació i el compromís de tots els països involucrats en la pesca d'anguiles. Això inclouria països europeus, asiàtics i nord-americans que comparteixen les aigües on les anguiles realitzen les seves migracions. El cas de les balenes també destaca la importància de mantenir i reforçar els controls per evitar activitats il·legals de pesca. La vigilància dels oceans i la cooperació internacional serien claus per garantir el compliment d'una moratòria sobre la pesca d'anguiles. En conclusió, una moratòria sobre la pesca d'anguiles podria ser una mesura eficaç per protegir aquestes espècies en perill d'extinció. Cal aprendre de l'experiència passada i actuar de manera unificada per preservar la diversitat biològica dels nostres oceans. 

This article va ser publicat per The Conversation baix a Creative Commons licencia.