Meta: Censura Sistemàtica del Contingut Palestí, denuncia Human Rights Watch Meta: Censura Sistemàtica del Contingut Palestí, denuncia Human Rights Watch
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Meta: Censura Sistemàtica del Contingut Palestí, denuncia Human Rights Watch

És urgent revisar les defectuoses polítiques i millorar la transparència; demana Human Rights Watch

Les polítiques i sistemes de moderació de continguts de Meta han silenciat cada vegada més les veus de suport a Palestina a Instagram i Facebook a raó de les hostilitats entre les forces israelianes i els grups armats palestins, segons informa Human Rights Watch en un informe recent. L'informe titulat "Promeses Trencades de Meta: Censura Sistemàtica del Contingut Palestí a Instagram i Facebook" destaca un patró de supressió i eliminació inadequades de discursos protegits, incloent-hi l'expressió pacífica en suport a Palestina i el debat públic sobre els drets humans palestins. Human Rights Watch revela que este problema deriva de les defectuoses polítiques de Meta, la seua aplicació inconsistent i errònia, la dependència excessiva d'eines automatitzades per moderar continguts i la influència indeguda del govern en l'eliminació de continguts.

“La censura per part de Meta del contingut de suport a Palestina afegix més dolor en un moment d'atrocitats i repressió indescriptibles que ja oprimixen l'expressió dels palestins”, va dir Deborah Brown, directora adjunta interina de tecnologia i drets humans d'Human Rights Watch. “Les xarxes socials són una plataforma essencial perquè la gent done testimoni i es pronuncie contra els abusos, mentre que la censura de Meta està contribuint a esborrar el patiment dels palestins”.

Human Rights Watch va revisar 1.050 casos de censura en línia en més de 60 països. Tot i que estos casos no són necessàriament una anàlisi representativa de la censura, són consistents amb anys d'informes i incidents de les organitzacions de drets humans palestines, regionals i internacionals per posar de manifest la censura de Meta del contingut que dona suport als palestins.

Després de l'atac liderat per Hamàs a Israel el 7 d'octubre de 2023, que va posar fi a la vida de 1.200 persones, principalment civils segons les autoritats israelianes, els atacs israelians a Gaza han provocat la mort d'uns 20.000 palestins, segons el Ministeri de Salut de Gaza. Les restriccions il·legals d'Israel a l'ajuda humanitària han contribuït a una catàstrofe humanitària en curs per als 2,2 milions d'habitants de Gaza, gairebé la meitat dels quals són infants.

Human Rights Watch va identificar sis patrons clau de censura, cadascun repetit en almenys 100 casos: eliminació de continguts, suspensió o eliminació de comptes, impossibilitat d'interactuar amb els continguts, impossibilitat de seguir o etiquetar comptes, restriccions en l'ús de funcions com Instagram/Facebook Live i “bloqueig a l'ombra”, un terme que indica una disminució significativa de la visibilitat de les publicacions, històries o comptes d'una persona sense notificació. En més de 300 casos, els usuaris no van poder reclamar per l'eliminació de continguts o comptes perquè el mecanisme per fer-ho no funcionava correctament, deixant-los sense accés efectiu a un remei.

En centenars dels casos documentats, Meta va invocar la seua política d'"Organitzacions i Individus Perillosos" (DOI), que incorpora plenament les llistes d'"organitzacions terroristes" elaborades pels Estats Units. Meta ha citat estes llistes i les ha aplicat àmpliament per vetar el discurs legítim sobre les hostilitats entre Israel i els grups armats palestins.

Meta també va aplicar incorrectament les seues normes sobre contingut violent i gràfic, violència i incitació, llenguatge que incita a l'odi i nus i activitat sexual d'adults. Ha utilitzat de manera inconsistent el seu enfocament d'"assignació d'interés periodístic", eliminant desenes de continguts que documenten lesions i morts palestines i que tenen valor informatiu, segons Human Rights Watch.

Meta és conscient que l'execució d'estes polítiques és defectuosa. En un informe del 2021, Human Rights Watch va documentar la censura per part de Facebook del debat sobre qüestions de drets relatius a Israel i Palestina i va advertir que Meta estava "silenciant moltes persones de manera arbitrària i sense explicació".

Una investigació independent realitzada per Business for Social Responsibility i encarregada per Meta va concloure que la moderació de contingut de l'empresa el 2021 "sembla haver tingut un impacte negatiu sobre els drets humans dels usuaris palestins", afectant negativament "la capacitat dels palestins per compartir informació i coneixements sobre les seues experiències a mesura que succeïen".

El 2022, en resposta a les recomanacions de l'estudi i les directrius de la Junta de Supervisió de Meta, Meta es va comprometre a fer una sèrie de canvis en les seues polítiques i la seua aplicació en matèria de moderació de contingut. No obstant això, gairebé dos anys després, Meta no ha complert les seues promeses ni les seues responsabilitats en matèria de drets humans, segons conclou Human Rights Watch. Les promeses trencades de Meta han repetit i amplificat patrons d'abús passats.

Human Rights Watch va compartir els seus resultats amb Meta i va sol·licitar una resposta de Meta. En resposta, Meta va citar la seua responsabilitat en matèria de drets humans i els seus principis fonamentals de drets humans com a guia de les seues "mesures de resposta immediata a la crisi" des del 7 d'octubre.

Per complir amb les seues responsabilitats de diligència deguda en matèria de drets humans, Meta ha d'alinear les seues polítiques i pràctiques de moderació de continguts amb els estàndards internacionals de drets humans, garantint que les decisions d'eliminar continguts siguen transparents, coherents i no massa àmplies ni desviades.

Meta hauria de permetre la llibertat d'expressió a les seues plataformes, fins i tot sobre abusos de drets humans i moviments polítics, segons Human Rights Watch. Hauria de començar per revisar la seua política d'"organitzacions i individus perillosos" per fer-la consistent amb els estàndards internacionals de drets humans. Meta hauria de fer una auditoria de la seua política sobre continguts rellevants per garantir que no elimina els d'"interés públic" i hauria de garantir la seua implementació equitativa i no discriminatòria. També hauria de prendre mesures diligents sobre les repercussions en els drets humans dels canvis temporals als seus algoritmes de recomanació que va introduir després de l'inici de la guerra d'Israel contra el grup islamista Hamàs.

“En lloc d'excuses i promeses buides, Meta hauria de demostrar que pren seriosament la qüestió d'abordar de manera definitiva la censura relacionada amb Palestina, adoptant mesures concretes cap a la transparència i la reparació”, va dir Brown.

 

(Nueva York) - Las políticas y sistemas de moderación de contenidos de Meta han silenciado cada vez más las voces de apoyo a Palestina en Instagram y Facebook a raíz de las hostilidades entre las fuerzas israelíes y los grupos armados palestinos, afirmó Human Rights Watch en un informe publicado hoy. El informe de 51 páginas, "Meta's Broken Promises: Systemic Censorship of Palestine Content on Instagram and Facebook" ("Las promesas incumplidas de Meta: censura sistemática del contenido palestino en Instagram y Facebook"), documenta un patrón de eliminación y supresión indebidas de discursos protegidos, incluida la expresión pacífica en apoyo de Palestina y el debate público sobre los derechos humanos palestinos. Human Rights Watch descubrió que el problema surge de políticas defectuosas de Meta y su aplicación inconsistente y errónea, la excesiva dependencia de herramientas automatizadas para moderar el contenido y la influencia indebida del gobierno sobre la eliminación de contenido.

"La censura por parte de Meta del contenido en apoyo a Palestina añade insulto a la herida en un momento de atrocidades y represión indescriptibles que ya oprimen la expresión de los palestinos", dijo Deborah Brown, directora adjunta interina de tecnología y derechos humanos de Human Rights Watch. "Las redes sociales son una plataforma esencial para que la gente dé testimonio y se pronuncie contra los abusos, mientras que la censura de Meta está contribuyendo a borrar el sufrimiento de los palestinos".

Human Rights Watch revisó 1.050 casos de censura en línea en más de 60 países. Aunque no son necesariamente un análisis representativo de la censura, los casos son consistentes con años de informes e incidencia por parte de organizaciones de derechos humanos palestinas, regionales e internacionales para poner en evidencia la censura de Meta del contenido que apoya a los palestinos.

Después del ataque liderado por Hamás en Israel el 7 de octubre de 2023, que acabó con la vida de 1.200 personas, en su mayoría civiles, según funcionarios israelíes, los ataques israelíes en Gaza han matado a unos 20.000 palestinos, según el Ministerio de Salud de Gaza. Las restricciones ilegales israelíes a la ayuda humanitaria han contribuido a una catástrofe humanitaria en curso para los 2,2 millones de habitantes de Gaza, casi la mitad de los cuales son niños.

Human Rights Watch identificó seis patrones clave de censura, cada uno de los cuales se repite en al menos 100 casos: eliminación de contenido, suspensión o eliminación de cuentas, imposibilidad de interactuar con el contenido, imposibilidad de seguir o etiquetar cuentas, restricciones en el uso de funciones como Instagram/ Facebook Live y "bloqueo en la sombra", un término que denota una disminución significativa en la visibilidad de las publicaciones, historias o cuentas de un individuo sin notificación. En más de 300 casos, los usuarios no pudieron reclamar por la eliminación de contenidos o cuentas porque el mecanismo para hacerlo no funcionó correctamente, dejándolos sin acceso efectivo a un remedio.

En cientos de los casos documentados, Meta invocó su política de "Organizaciones e Individuos Peligrosos" (DOI), que incorpora plenamente las listas de "organizaciones terroristas" elaboradas por Estados Unidos. Meta ha citado estas listas y las ha aplicado ampliamente para vetar el discurso legítimo sobre las hostilidades entre Israel y los grupos armados palestinos.

Meta también aplicó mal sus normas sobre contenido violento y gráfico, violencia e incitación, lenguaje que incita al odio y desnudos y actividad sexual de adultos. Ha utilizado de manera inconsistente su enfoque de "asignación de interés periodístico", eliminando decenas de contenidos que documentan lesiones y muertes palestinas y que tienen valor noticioso, dijo Human Rights Watch.

Meta es consciente de que la ejecución de estas políticas es defectuosa. En un informe de 2021, Human Rights Watch documentó la censura por parte de Facebook del debate sobre cuestiones de derechos relativas a Israel y Palestina y advirtió que Meta estaba "silenciando a muchas personas de forma arbitraria y sin explicación".

Una investigación independiente realizada por Business for Social Responsibility y encargada por Meta encontró que la moderación de contenido de la empresa en 2021 "parece haber tenido un impacto negativo sobre los derechos humanos de los usuarios palestinos", afectando negativamente "la capacidad de los palestinos para compartir información y conocimientos sobre sus experiencias a medida que ocurrían".

En 2022, en respuesta a las recomendaciones del estudio, así como a las directrices de la Junta de Supervisión de Meta, Meta se comprometió a realizar una serie de cambios en sus políticas y su aplicación en materia de moderación de contenido. Sin embargo, casi dos años después, Meta no ha cumplido sus promesas ni sus responsabilidades en materia de derechos humanos, concluyó Human Rights Watch. Las promesas incumplidas de Meta han repetido y amplificado patrones de abuso pasados.

Human Rights Watch compartió sus hallazgos con Meta y solicitó la reacción de Meta. En respuesta, Meta citó su responsabilidad en materia de derechos humanos y sus principios fundamentales de derechos humanos como guía de sus "medidas de respuesta inmediata a la crisis" desde el 7 de octubre.

Para cumplir con sus responsabilidades de diligencia debida en materia de derechos humanos, Meta debe alinear sus políticas y prácticas de moderación de contenido con los estándares internacionales de derechos humanos, garantizando que las decisiones de eliminar contenido sean transparentes, coherentes y no demasiado amplias ni sesgadas.

Meta debería permitir la libertad de expresión en sus plataformas, incluso sobre abusos de derechos humanos y movimientos políticos, dijo Human Rights Watch. Debería comenzar por revisar su política de "organizaciones e individuos peligrosos" para hacerla consistente con los estándares internacionales de derechos humanos. Meta debería auditar su política sobre contenidos relevantes para garantizar que no elimina los de "interés público" y debería garantizar su implementación equitativa y no discriminatoria. También debería actuar con la debida diligencia sobre las repercusiones en los derechos humanos de los cambios temporales en sus algoritmos de recomendación que introdujo tras estallar la guerra de Israel contra el grupo islamista Hamás.

"En lugar de disculpas y promesas vacías, Meta debería demostrar que toma en serio la cuestión de abordar de una vez por todas la censura relacionada con Palestina, adoptando medidas concretas hacia la transparencia y la reparación", dijo Brown.
 


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal