Lucky Business/Shutterstock

La matinada del dissabte 18 de novembre els compradors i comerciants a peu de carrer i online es van trobar en bona part d'Espanya amb la sorpresa que no es podien fer pagaments digitals: ni bizum, ni transferències, ni pagaments amb targeta en un dia d'especial moviment comercial i en una època de l'any en què molts comerços ja s'han sumat al carro de les ofertes del Black Friday i molts consumidors busquen aprofitar ofertes i endavantir les seves compres nadalenques.

La inesperada caiguda de la xarxa de pagaments espanyola Redsys –que gestiona uns 45 milions de pagaments electrònics al mes– ha visualitzat de forma brusca la rellevància que tenen actualment els sistemes de pagaments electrònics.

Una interrupció, encara que sigui temporal, d'aquests sistemes facilitadors de pagaments pot paralitzar el normal desenvolupament dels fluxos comercials de tota una economia.

Més enllà de les circumstàncies específiques del que va passar amb Redsys, aquest tipus de situacions ens fan veure la potencial fragilitat dels pagaments electrònics.

Com funcionen els sistemes de pagament electrònic?

Qualsevol tipus de transacció electrònica requereix la participació de diferents actors.

D'una banda, ens trobem amb el comprador i el seu banc. Aquesta entitat financera és la que prèviament ha proporcionat al seu client (consumidor) un mitjà de pagament digital –targeta bancària física, aplicació mòbil, targeta virtual, etc.– carregant-li l'import de la compra al seu compte bancari (dèbit) o finançant la compra (crèdit).

D'altra banda, ens trobem amb el comerciant o venedor i amb la seva respectiva entitat financera. Si el pagament es realitza en un comerç físic, aquest banc sol proporcionar al venedor un terminal de punt de venda (TPV).

Però el procés no és tan simple. També es requereix la participació de més entitats participants. Es tracta de les plataformes o passarel·les de pagament i de les xarxes de targetes, les més conegudes són Visa, Mastercard i American Express. Són les grans desconegudes però la seva tasca com a intermediàries és clau. La caiguda temporal de la plataforma de pagaments Redsys ha posat de manifest fins a quin punt són importants.

Concretament, la passarel·la de pagaments transmet les dades xifrades, la qual cosa aporta seguretat a tot el procés de compra, a l'entitat bancària del venedor i després a les xarxes de targetes. A continuació, aquestes xarxes requereixen al banc del comprador que verifiqui si el seu client disposa de fons –en el cas de les targetes de dèbit– o no ha exhaurit encara el seu límit de crèdit –en el cas de les targetes de crèdit–, per fer front al pagament.

L'entitat financera del comprador serà la que accepti o rebutgi l'operació. En cas de ser autoritzada la compra, es transmet aquesta informació a la passarel·la de pagaments perquè es procedeixi al flux de diners.

Que als ulls del client el pagament es realitzi d'una manera segura i ràpida depèn en bona mesura de la plataforma de pagament. Al llarg de tot aquest procés s'implementen mesures com la xifrat de dades, l'autenticació multifactorial i altres mètodes per protegir la informació financera del client i garantir transaccions segures.

Són fràgils els sistemes de pagament electrònic?

Els pagaments digitals, tant els realitzats en comerços físics com els processats en botigues i plataformes electròniques, comencen a ser la norma per a molts segments de la població espanyola.

Si no es poden processar aquestes transaccions, es veu afectada l'operativa comercial, la qual cosa pot derivar en una disminució de les vendes. A més, la incapacitat de realitzar pagaments electrònics pot complicar les operacions financeres, la gestió d'inventari i la comptabilitat de les empreses.

A nivell macroeconòmic, si els problemes afecten a múltiples sectors d'activitat durant un període massa prolongat, la caiguda de la xarxa de pagaments digitals pot socavar el normal funcionament de l'economia. Aquest risc operatiu és inevitable en una societat poc amant de l'efectiu.

No obstant això, una caiguda dels sistemes de pagament és quelcom excepcional. A diari s'executen milions de transaccions. Malgrat això, sempre existeix la possibilitat que aquests es tornin inaccessibles. No només per fallades interns sinó també per causes alienes, com tallades de subministrament prolongades o problemes de connectivitat. El fet és que aquestes interrupcions operatives tenen conseqüències majors en una societat cada vegada més digitalitzada. Els efectes adversos d'una eventual impossibilitat d'operar digitalment han passat a ser exponencials.

Pot ser l'euro digital part de la solució?

< p>Un dels motius que ha portat al Banc Central Europeu (BCE) a estudiar el procés de llançament de l'euro digital és la possibilitat de realitzar pagaments sense connexió (offline). La intenció del BCE és que es pugui pagar amb euros digitals fins i tot encara que es produeixi una caiguda de la xarxa.

Aquesta possibilitat no és totalment nova en l'àmbit de les monedes digitals públiques. Dos bancs centrals acostumats a lluitar amb relativa freqüència amb desastres naturals, com són el Banc Central de les Bahames i el del Carib Oriental, ja han llançat les seves respectives monedes digitals operatives que es poden utilitzar sense connexió.

Un cop superada la recent caiguda del sistema de pagaments a Espanya, toca fer balanç. Avui som més conscients del paper de les empreses processadores de pagaments, així com de la potencial vulnerabilitat d'una economia en què tot es paga digitalment. I, per què no dir-ho, potser avui també l'euro digital, amb la seva funcionalitat de pagament sense connexió, hagi guanyat adeptes.

Pedro Jesús Cuadros Solas, Professor Titular de CUNEF Universitat (Especialitat en Economia Bancària), CUNEF

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. 

Creative Commons Crónica CT