En la llarga història de la humanitat, el feminisme és un moviment recent. No així la desigualtat estructural entre homes i dones, present en totes les civilitzacions, en totes les cultures i en tots els temps. També en l'actual.
L'única manera d'avançar en igualtat és educar en feminisme: conéixer la història de la lluita de les dones contra la discriminació per raó de sexe; entendre la construcció social del gènere; identificar com els mandats de gènere intensifiquen la desigualtat. També deconstruir les crítiques entorn del feminisme que busquen desqualificar-lo o criminalitzar-lo i, amb açò, desmobilitzar a qui pren consciència de la desigualtat.
Què és i què no és el feminisme?
Una definició de feminisme és la que trobem en la pàgina web de l'Institut Nacional de les Dones mexicà:
"Moviment polític, social, acadèmic, econòmic i cultural que busca crear consciència i condicions per transformar les relacions socials, aconseguir la igualtat entre les persones i eliminar qualsevol forma de discriminació o violència contra les dones".
L'activista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichi considera que "tots hauríem de ser feministes". Però en alguns contextos ser feminista no és popular.
Ser feminista és una amenaça per l'statu quo. A qui estan en una posició de privilegi el feminisme pot molestar-los. Per això el feminisme és necessari.
Un objectiu assolit?
Des de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, homes i dones som iguals en drets, encara que no en la seua realització. D'ací que les Nacions Unides encara incloguen com un objectiu a assolir (l'objectiu de desenvolupament sostenible número 5 de la seua Agenda 2030) aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i les xiquetes. Aquest doble objectiu es considera la base per construir un món pacífic, pròsper i sostenible.
En l'imaginari col·lectiu patriarcal el feminisme i, en general, l'activitat independent de les dones ha estat carregada de sospita, quan no de repressió, com va ocórrer amb la cacera de bruixes en el passat.
La divisió sexual de rols, que es tracta d'explicar per raons biològiques ancestrals, continua lastrant les estadístiques actuals en temes com la distribució desigual dels cures, la conciliació, els salaris, els sostres de vidre o les agressions sexuals. Servixen els següents dades per mostrar la persistència de la desigualtat:
Per açò, un llibre de mitjan segle passat com El segon sexe de Simone de Beauvoir segueix sent un referent per defendre la necessitat d'un canvi que avance cap a una societat on les dones no estiguem en una posició subalterna.
El camí cap a la igualtat ha de desenvolupar-se en un doble sentit: d'adalt a baix, a través de polítiques d'igualtat; i d'abaix a dalt, en les activitats de la vida quotidiana. En ambdós casos és precisa l'educació en igualtat, és a dir, l'educació en feminisme.
Feminisme i igualtat
El feminisme no és el contrari del masclisme. No busca la supremacia de la dona davant de l'home. Busca la igualtat entre homes i dones.
Per això, podem afirmar que "tot el que no és educar en igualtat, és educar en el masclisme i el sexisme". La divisió sexual de rols marca, al mateix temps que limita, a xiquets i xiquetes en la seua forma de ser i estar en el món. Quan ajudem les noves generacions de xiquets i xiquetes a ser conscients dels estereotips i mandats de gènere estem donant el primer pas perquè puguen lliurar-se'n.
Com aconseguir-ho?
Aprenem a partir dels models que tenim a prop. La socialització de xiquets i xiquetes és diferent i també la percepció que xiquets i xiquetes tenen de les característiques del sexe oposat. Els missatges que reben uns i altres a través dels llibres de text, dels mitjans de comunicació i d'altres agents de socialització també són diferents. Per açò, educar en igualtat és un repte per a les famílies, les escoles i per a la societat en el seu conjunt.
Un repte que podem afrontar amb la coeducació i un enfocament de la masculinitat actualitzat, que busque relacions més justes i igualitàries
Lecturer in Social Work and Social Services, Universidad de La Rioja
desde TheConversation
Creative Commons Crónica CT
Cap comentari :