Canary4stock/Shutterstock |
Senegal és la llar de pobles diversos: wolof, fulani, serer, mandinka, etc., la pluralitat dels quals es reflectix en les seues variades expressions culturals. Aquesta república de l'Àfrica occidental, amb la seua capital a Dakar, alberga llocs declarats patrimoni de la humanitat com la ciutat de Saint-Louis i l'illa de Gorée.
També és la pàtria de figures notables com Leopold Sedar Senghor, referent del moviment literari de la negritud i primer president del país. Des de la seua independència de França, en 1960, Senegal va mantindre el francés com a idioma oficial i es va construir una reputació de país estable en una regió propensa a conflictes, cops d'Estat, crisis socials i insurreccions jihadistes.
Per totes aquestes raons, el país atrau molts inversors i turistes.
No obstant això, malgrat tots aquests dades positives, Senegal s'enfronta a desafiaments enormes, com la pobresa i la manca d'accés a serveis bàsics de gran part de la població. De fet, cada vegada més senegalesos trien abandonar el país a causa de les limitades oportunitats econòmiques que ofereix. És una tendència a l'alça, especialment pel que fa a la migració irregular que arriba per mar des de Senegal a les illes Canàries (Espanya).
Arribades massives
El 5 de novembre de 2023 es va publicar la notícia que el nombre de migrants irregulars arribats per mar a l'arxipèlag canari era ja de 32 029, xifra que supera les de la crisi dels cayucos de 2006 (31 678).
Fins fa poc, la ruta canària, considerada especialment perillosa, era, sobretot, una via d'accés a Europa per als ciutadans marroquins, que representaven la majoria de totes les arribades, com va ocórrer per exemple en 2021.
No obstant això, a principis d'agost de 2023, els ciutadans senegalesos van superar els marroquins en termes de flux de migrants arribats irregularment a Canàries, amb 3 056 i 2 199, representant respectivament el 35,2 % i el 25,3 % sobre un total de 8 693 persones.
En octubre es va documentar l'arribada constant de cayucos des de Senegal, a vegades fins a cinc vaixells diaris, ocupats per desenes de persones. Els moviments de població senegalesa cap a Canàries a finals d'aquest any guarden similituds amb els de 2006, quan 16 237 migrants d'aquesta nacionalitat van arribar a les illes.
Factors en joc
L'augment de les arribades de persones senegaleses a Canàries s'explica principalment per l'actual crisi política i social del país, marcada, entre altres circumstàncies, per la repressió als opositors del règim del president Macky Sall. A això s'afegeixen dècades d'expoli, que es reflectixen en qüestions com la competència deslleial de pescadors estrangers en aigües senegaleses, entre els quals destaquen els europeus i, especialment, els espanyols. Un expoli que es materialitza mitjançant un acord de pesca la última actualització del qual va ocórrer en 2020.
Entre 2014 i 2019, el preu acordat amb les autoritats senegaleses per quilo de lluç i tonyina capturat per vaixells europeus era de menys de deu cèntims d'euro. El perjudici s'estén a activitats conegudes, com ara mercats i indústria del processament. De fet, segons un informe del Fons Mundial per a la Natura, la pesca és crucial en l'economia senegalesa, contribuint en un 3,2 % al seu PIB, ocupant el 17 % de la població i sent la seua major exportació, amb un 21 % del total. Donat el declivi del sector, alguns vaixells de pesca artesanal serveixen ara per transportar migrants que paguen centenars d'euros per una travessia de 1 600 quilòmetres.
Les dinàmiques migratòries cap a Canàries han canviat a mesura que Espanya ha passat de ser un país de trànsit a convertir-se en un país de destí. Aquesta transformació en la percepció d'Espanya com a destí migratori es deu, en part, a la construcció, en els anys posteriors a 2006, d'una notable comunitat senegalesa a ciutats com Barcelona i Madrid. De fet, més de 80 000 ciutadans senegalesos viuen a Espanya, un destí que els candidats a la migració en aquest país troben pròxim i realista, malgrat les enormes dificultats.
Similituds amb 2006
El actual moviment migratori de senegalesos cap a Canàries és similar al de 2006. Tots dos tenen un caràcter laboral i econòmic i la qüestió pesquera continua sent central com a motivació per eixir del país i com a provisió de mitjans de transport.
No obstant això, i al contrari que aleshores, la tensió sociopolítica, agreujada per la inflació i l'atur a Senegal, alimenta aquestes migracions i fa previsible que augmenti el nombre de senegalesos que abandonen el país buscant un futur millor. Una política de visats limitada per part d'Espanya també permet preveure que moltes d'aquestes persones optaran per la via irregular per arribar a Canàries.
Dagauh Komenan, Historiador, Doctorand especialitzat en seguretat i migració entre el Sahel i la UE, Universitat de les Illes Balears
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :