 |
| Ximo Bosch, imatge d'arxiu |
En mig d'un intens debat públic, el magistrat Joaquim Bosch Grau ha decidit aportar llum sobre el tema de l'amnistia a Espanya a través d'una sèrie de missatges en el seu compte de Twitter. En la seua exposició, Bosch no sols avala la legalitat de l'amnistia dins del marc constitucional espanyol, sinó que també insta a una reflexió profunda basada en textos legals i precedents judicials.
Bosch parteix del concepte del dret de gràcia, assenyalant que la Constitució permet el seu exercici "d'acord a la llei". En aquest sentit, el magistrat destaca que aquest terme abasta tant l'indult com l'amnistia, recolzat pel Tribunal Constitucional i amb suport de la Reial Acadèmia Espanyola i la doctrina jurídica.
1. El anuncio de una Ley de Amnistía ha generado bastante polémica. Es lógico que haya un amplio debate político sobre el tema. Aquí vamos a analizar con datos muy concretos si la figura de la amnistía tiene encaje constitucional (hilo).
— Joaquim Bosch (@JoaquimBoschGra) November 12, 2023
El magistrat alerta sobre la comuna confusió entre indult i amnistia, subratllant les seues diferències fonamentals. Mentre que l'indult modifica o commuta la pena d'una sentència i és una prerrogativa governamental, l'amnistia elimina l'empremta del delicte, actuant com si mai haguera ocorregut, i és una potestat exclusiva del poder legislatiu, és a dir, del Parlament.
En la seua anàlisi, Bosch destaca que la prohibició d'indults generals no s'estén a l'amnistia. Explica que al requerir un procés legislatiu, l'amnistia convida a un debat parlamentari i a una decisió col·lectiva que reflecteix la sobirania popular.
El magistrat també remet a la història constitucional d'Espanya, assenyalant que la distinció entre amnistia i indult existeix des de la Constitució de 1931. Aquesta distinció, segons Bosch, desmunta la idea que la prohibició d'indults generals implica automàticament una prohibició d'amnisties.
Finalment, Bosch destaca que la Constitució actual suggereix implícitament que el Parlament pot legislar sobre amnisties. Assenyala que la Iniciativa Legislativa Popular, com que no (...) presentar propostes que afecten el dret de gràcia, deixa clar que aquesta àrea queda reservada a la capacitat legislativa del Parlament.
Aquesta anàlisi detallada no només constitueix un argument jurídic, sinó també una crida al diàleg constructiu i a la comprensió de la nostra Carta Magna. Bosch subratlla que el respecte a la divisió de poders i als procediments establits és essencial per a la convivència i la credibilitat de les nostres institucions.
El fil conclou amb una invitació als ciutadans i polítics a participar en un debat arrelat en la comprensió i aplicació fidel de la llei. Bosch busca elevar la qualitat del discurs públic, recordant que el respecte a la legalitat i el coneixement profund del nostre sistema jurídic són fonamentals per avançar en qualsevol tema de rellevància nacional.
Cap comentari :