El debat sobre el temps de treball és un tema d'interés màxim i actualitat. La societat ha canviat i també les persones treballadores. Lluny queda aquell pensament que cal viure per a treballar. Ara es treballa no sols per a viure sinó per a fer-ho dignament, amb cert grau de benestar i amb l'objectiu final de ser feliç.
Des de fa uns dies s'ha tornat a parlar a Espanya sobre el temps de treball, aquesta vegada amb el focus posat en la reducció de la jornada màxima. El pacte "Espanya avança", assolit per PSOE i Sumar per intentar assolir un nou Govern central de coalició, preveu una mesura que ha generat cert remor social:
"Reduirem la jornada laboral màxima legal sense reducció salarial per a establir-la en 37 hores i mitja setmanals. La seua aplicació es produirà de forma progressiva reduint-se fins a les 38,5 hores en 2024 i culminant-se en 2025. A partir d'aleshores es constituirà una taula amb els interlocutors socials que avaluï els resultats de la reducció i continue avançant en la disminució de la jornada legal tenint en compte les característiques dels diferents sectors d'activitat, l'evolució de la productivitat i les circumstàncies econòmiques".
Ha passat més inadvertit que, en el mateix pacte, es mencione també aprovar la normativa sobre usos del temps (proposada per primera vegada en el Parlament fa més de cinc anys):
"Aprovarem una Llei d'usos del temps que, en consens amb tots els agents de la societat, permeta avançar cap a una organització del temps més equilibrada entre dones i homes fomentant el benestar de les persones, l'eficiència del teixit empresarial i associatiu".
A més, proposa "l'impuls a què les empreses oferisquen jornades híbrides que combine el presencial amb el remot, amb horaris més adaptables i flexibles".
Menys hores, més flexibilitat
El pacte planteja, doncs, dues importants propostes al voltant dels temps de treball:
La reducció de la jornada màxima.
Una major flexibilitat i autonomia sobre el temps de treball.
La reducció de la jornada ha sigut criticada per la patronal amb l'argument reiterat del dany a la productivitat, també ha sigut qüestionada en els mitjans de comunicació acusant-la de mesura pobra i amb poc impacte al estar ja prevista aquesta reducció en nombrosos convenis col·lectius. També s'ha destacat la impossibilitat de control del seu compliment per part de la inspecció de treball.
La veritat és que totes dues mesures s'alienen amb les polítiques laborals internacionals. Un informe publicat en 2023 per l'OIT recorda que el fenomen de la gran renúncia ha posat en la primera línia de les qüestions socials i del mercat laboral del món pospandèmia la recerca de l'equilibri entre la vida professional i privada. D'ací la seua recomanació d'adéu a mantindre les lleis que establixen un màxim d'hores diàries, promoure polítiques de reducció d'horaris.
Equilibri necessari
Les cinc dimensions del temps de treball decent segons l'OIT (salut, família, igualtat de gènere, eficiència en el treball i capacitat dels treballadors per a disposar de les seues hores laborals) serveixen de base per a equilibrar les necessitats del treballador i les exigències de l'empresa.
Si es vol retenir el talent en l'empresa cal fomentar mesures que procuren major benestar en el treball, així ho fan nombroses pràctiques empresarials i també la legislació.
Per exemple, el Pla d'Acció del Pilar Europeu de Drets Socials proposa alguns objectius que la UE ha d'aconseguir d'ací a 2030 relacionats amb la millora del benestar dels treballadors:
El dret a la desconexió digital.
En aquest últim àmbit, també la Resolució del Parlament Europeu, de 5 de juliol de 2022, sobre la salut mental en el món laboral digital, recorda que l'ocupació de qualitat proporciona a les persones seguretat financera i independència, existint una relació positiva entre la salut mental, bones condicions laborals, salaris adequats, productivitat laboral i qualitat de vida i benestar.
104 anys més tard
La pregunta és si, per a aconseguir el benestar de les persones treballadores a Espanya, és o no suficient amb el respecte a la jornada màxima de treball i els temps de descans. La resposta és no, i la raó és que cal dotar a la jornada laboral d'una flexibilitat que no té actualment, malgrat l'abundant normativa per a aconseguir la corresponsabilitat: des de la llei de famílies i els últims permisos aprovats per a complir amb la Directiva relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, o el projecte pilot de jornada de quatre dies (que després del boom mediàtic no va tindre l'acollida empresarial esperada).
104 anys després que es va aprovar la jornada de vuit hores va sent el moment de replantejar la seua validesa o actualització perquè la societat reclama alguna cosa més que el simple i no discutit compliment de la duració màxima de la jornada de treball.
No oblidem que gaudir de més temps lliure proporciona felicitat i els treballadors més feliços són treballadors més productius.
Profesora de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social, Universidad de Deust
Directora de Atención a las Victimas de la Violencia de Género del Departamento de Interior del Gobierno Vasco en la IX Legislatura.
Traduït perr ÀgoraCT
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :