Estem davant d'un genocidi o un intent de neteja ètnica a Gaza?

El passat 13 d'octubre el Ministeri d'Intel·ligència israelià va proposar un pla de "transferència" o expulsió forçosa dels 2,3 milions de palestins/es de Gaza, és a dir, la neteja ètnica de tota la població palestina d'aquest territori.

Tot i que es tracta d'un document no vinculant, i hauria de comptar amb el beneplàcit d'Egipte (potència aliada d'Israel), els palestins ja van viure una neteja ètnica al voltant de 1948. Llavors van ser expulsades més de 700 000 persones, que constituïen més de la població autòctona o nativa del que avui és Israel. Es van destruir entre 530 (segons els càlculs de l'historiador palestí Salman Abu-Sitta) i 613 localitats palestines (són les xifres de les últimes investigacions realitzades per l'israelià Eitan Bronstein). I van tenir lloc nombroses massacres com la de Deir Yassim, Tantura, Lydda o Ramlah.

L'increment de la violència contra la població civil palestina a Cisjordània per part soldats i colons armats, tal com està advertint l'ONU, porta a alguns especialistes com, per exemple, el catedràtic de la UCM Ignacio Álvarez-Ossorio, a advertir que "s'està aprofitant que el focus mediàtic està a Gaza per emprendre operacions de neteja ètnica a Cisjordània".

Però, a Gaza, més enllà que s'acabe consumant o no el citat pla de neteja (eufemísticament denominat "transfer"), alguna cosa que el propi primer ministre israelià Benjamin Netanyahu no ha descartat, el que sembla clar i constatat és l'execució d'un genocidi. Així és com ho va descriure l'expert israelià Raz Segal. Craig Mokhiber, alt Comissionat de l'ONU a Nova York, ho va definir com "un genocidi de manual" abans de dimitir com a protesta per la inacció i completa complicitat, segons deia, dels "EE. UU, Regne Unit i bona part d'Europa".

A Israel, l'ICAD (acrònim anglès del Comitè Israelí Contra la Destrucció de Cases) també ha realitzat una crida al final del "genocidi israelià contra el poble palestí".

L'asimetria en el nombre de morts

Sigues com siga, hi ha dos elements fonamentals per discernir entre conceptes i dilucidar quin és el més ajustat a la realitat. En primer lloc, els fets sobre el terreny, en especial la violència directa. En segon, la seua correlació amb el discurs del govern israelià i de les seues autoritats militars.

Respecte a la primera qüestió cal una comparació de xifres: 1 400 víctimes israelians (la meitat d'elles el 7 d'octubre) mentres que a Gaza el nombre de víctimes palestines s'eleva a més de 9 883. Els bombardejos israelians són diaris i constants al llarg de la franja de Gaza, inclòs el sud, a on les autoritats israelianes instaren a desplaçar-se a la població del nord.

Els israelians han atacat la major part dels hospitals i escoles, incloses les de l'ONU i la seua agència per als refugiats UNRWA, provocant matances de desenes de civils. A més, la virulència dels bombardejos indiscriminats s'ha engolit amb camps de refugiats, en especial el de Yabalia, a on es va cometre una massacre amb almenys 400 víctimes.

El bombardeig massiu i constant de zones residencials (ja s'han destruït la meitat de les llars de la franja de Gaza), d'hospitals, escoles i camps de refugiats reflectix una clara intenció de danyar i aterroritzar a la població civil. Així ho reflectixen no sols els fets, sinó també la retòrica bèl·lica de les autoritats israelianes.

Què diu l'ONU sobre el genocidi?

La Convenció per a la Prevenció i la Persecució del Crim de Genocidi, aprovada per l'Assemblea General de l'ONU en 1948 i posada en marxa en 1951, estableix que un genocidi es pot cometre "mitjançant actes amb la intenció de destruir, en la seua totalitat o en part, a un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal: a) Matança de membres del grup; b) Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup; c) Sotmetiment intencional del grup a condicions d'existència que hagen de comportar la seua destrucció física, total o parcial; d) Mesures destinades a impedir els naixements en el si del grup".

Com denuncia l'especialista israelià Raz Segal, almenys tres d'estos actes s'estan cometent amb intencionalitat, com demostren les declaracions d'alguns membres del govern i de l'exèrcit. Així, el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, ho va declarar en termes inequívocs el 9 d'octubre: "Estem imposant un setge complet a Gaza. Sense electricitat, sense menjar, sense aigua, sense combustible. Tot està tancat. Estem lluitant contra els animals humans i actuaré en conseqüència". A gairebé un mes del tall d'aquests elements vitals per a la supervivència, el bloqueig continua i fa ja dies que la franja està en una "crisi humanitària sense precedents", com han denunciat nombroses organitzacions internacionals, inclosa l'ONU.

El 9 d'octubre, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, es va referir a que anaven a "reduir-los (a Hamàs) a escombraries" i instava a la població de Gaza a fugir al mateix temps que se'ls prohibix la sortida: "Fugiu d'ací, anem a actuar amb tota la nostra força en tot arreu". Posteriorment, ha realitzat arengues i un parell de discursos amb tints fundamentalistes citant la Bíblia i passatges violents, fent especial referència a Amalek, un poble mític que hauria sigut enemic en l'antiguitat.

Legitimació de l'atac a civils

Cabe per últim, servixen d'exemple de similar retòrica bel·licista contra tota la població palestina les declaracions del ministre de Defensa, l'ultradretà Ben Gvir. Després de la crida de les organitzacions d'acció humanitària davant la greu crisi vital, el ministre israelià va declarar: "L'única cosa que necessita entrar a Gaza són centenars de tones d'explosius de les forces aèries. Res d'ajuda humanitària". O les del portaveu de l'exèrcit israelià, Daniel Hagari, sobre els bombardejos a Gaza: "L'èmfasi està en la destrucció, no en la precisió".