Els grans herbívors contribueixen a la diversitat d'arbres

   Les regions del món amb abundants herbívors grans en molts entorns tenen una coberta arbòria més variable, la qual s'espera que beneficiï la biodiversitat en general.

   És el que mostra un equip d'investigació que ha mapejat la coberta arbòria de les àrees protegides a escala global.

   Mantenir ecosistemes resistents i rics en espècies és clau per preservar la biodiversitat i mitigar el canvi climàtic. Ací juga un paper important la megafauna, la part de la població animal d'una zona composta pels animals més grans. En un nou estudi publicat a la revista científica One Earth, un equip d'investigació internacional, del qual forma part la Universitat de Lund, ha investigat la intrincada interacció entre el nombre d'herbívors voraces i la diversitat d'arbres en les àrees protegides del món.

   "Els nostres descobriments revelen una història fascinant i complexa de com els grans animals herbívors donen forma als paisatges naturals del món. La coberta arbòria en aquestes àrees és més escassa, però la diversitat de la coberta arbòria és molt major que en àrees sense grans herbívors", diu Lanhui Wang, investigador en geografia física i ciències d'ecosistemes a la Universitat de Lund.

   "En el nostre anàlisi global, trobem una associació substancial entre la biomassa de grans herbívors i la variada coberta arbòria en àrees protegides, en particular per als exploradors i els animals d'alimentació mixta com elefants, bisons i alces, i en climes no extrems", explica l'autor principal de l'estudi, Jens-Christian Svenning, professor de la Universitat d'Århus.

   Per la present, l'estudi recolza que els grans herbívors salvatges promouen una estructura vegetal diversa, creant un hàbitat ric per moltes altres espècies. Això es deu al consum de vegetació per part dels animals, així com a les pertorbacions físiques.

   Segons Lanhui Wang, aquests nous descobriments de la investigació destaquen la necessitat d'integrar grans herbívors en les estratègies de restauració i conservació. No només pel bé dels propis animals, sinó també pel paper vital que juguen en la configuració dels paisatges i la influència en la biodiversitat. Els investigadors sostenen que aquest aspecte no es considera prou en el marc de la gestió sostenible de la terra i la restauració dels ecosistemes.

   "En un moment en què les iniciatives globals se centren intensament en combatre el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, els nostres descobriments destaquen la necessitat d'una discussió més àmplia i matitzada sobre la gestió dels ecosistemes i les mesures de conservació. És de suma importància integrar en això la comprensió de l'impacte ecològic de la megafauna", afirma Lanhui Wang.

   Les Nacions Unides han declarat la dècada de 2020 com la dècada de la restauració dels ecosistemes. En total, 115 països han acordat restaurar fins a 100.000 quilòmetres quadrats de natura en total. Per a aconseguir-ho, es necessiten més herbívors grans que visquen en estat salvatge arreu del món, afirma Lanhui Wang.

   "Crec que necessitarem protegir i conservar els grans herbívors per a aconseguir els objectius de les Nacions Unides. La megafauna és crucial per a la coberta arbòria, la qual promou el segrest de carboni i una diversitat d'hàbitats", afirma Lanhui Wang.