El Pacte PSOE-Junts per Catalunya: Un Pas molt important i decisiu cap a la resolució del conflicte El Pacte PSOE-Junts per Catalunya: Un Pas molt important i decisiu cap a la resolució del conflicte
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

El Pacte PSOE-Junts per Catalunya: Un Pas molt important i decisiu cap a la resolució del conflicte






L'acord entre el PSOE i Junts per Catalunya marca un punt d'inflexió en el panorama polític. Amb l'amnistia per investidura i la renúncia a la via unilateral, els dos partits mostren una disposició al compromís per afrontar el conflicte històric de Catalunya.

El recent pacte entre el PSOE i Junts per Catalunya ha encès el debat polític en Espanya. Aquesta aliança, centrada en l'amnistia per investidura i la renúncia a la via unilateral, ha provocat reaccions diverses tant dins com fora dels cercles polítics. A pesar de les crítiques de la dreta que l'han retratat com un gest de traïció, molts experts consideren que aquest pacte és un pas ferm cap a la resolució del conflicte a llarg termini.

La controvèrsia sorgida entre les forces polítiques autodenominades constitucionals com VOX i el PP, així com entre altres grups que ara ja se manifestem com a politics -  com el CGPJ -, ha estat un reflex del clima polític tensionat en què s'ha gestat aquest acord. El fet que aquest pacte haja provocat divisions entre aquests actors, mostra la delicadesa dels temes que s'estan tractant que en el fons s'enfoquen, per tots, com a temes de poder dels partits. 

Un Acord amb 12 milions de suports

La tensió naix de la frustració de la dreta al no poder formar govern, ni asseure's a negociar amb ningú. La raó la presència de l'extrema dreta (VOX) que cap dels partits, ara si, Constitucionalistes ha admés asseure's amb ells. En eixa qüestió estan i amb l'esperança de embarrar i embrutar per a complicar i embrutir l'ambient. Però, al final, el soroll desapareix i queda - ara sembla ser que ja si- un govern amb un programa i una àmplia pleíade de grups polítics secundant. Quasi 12 milions de votants: PSOE-SUMAR (IZQUIERDA UNIDA-COMPROMIS-PODEMOS-MAS PAIS-VERDS-EN COMU PODEM) - BNG - BILDU- PNV- ERC i JUNTS i probablement Coalició Canaria.  Tots ells han volgut negociar i arribar a acords

L'anàlisi del text mostra que, més que un simple acord, és una declaració de les diverses dissensions que s'han mantingut al llarg del temps. Això obre la porta a un examen profund sobre les accions i decisions que han portat a la situació actual. Es posa de manifest la qüestió de l'Estatut de 2006 que va tombar el TC, començà un camí a Catalunya que termina amb una DUI no aplicada i una aplicació per l'estat de l'article 155 i la querella del fiscal Maza, que va provocar un canvi radical en la situació política a Catalunya.

L'amnistia per a la investidura i la renúncia a la via unilateral són les claus principals d'aquest pacte. Malgrat les interpretacions diverses, aquestes concessions representen un punt crucial en el camí cap a una possible resolució del conflicte. Tant el PSOE com Junts per Catalunya han fet passos importants per arribar a un consens, mostrant la seua disposició a resoldre la situació d'una manera més constructiva.

Davant d'aquesta situació, és important notar que el pacte implica canvis importants en les estratègies de tots dos partits. El PSOE, amb la seua concessió en l'amnistia, demostra una flexibilitat inesperada, mentre que Junts per Catalunya ha decidit deixar de banda la via unilateral per prioritzar un referèndum d'acord amb l'article 92 de la Constitució.

En conclusió, l'acord entre el PSOE i Junts per Catalunya marca un pas decisiu cap a la resolució del conflicte. Tot i les incerteses que encara rodegen aquest pacte, és un signe positiu en la direcció d'una possible solució per al problema polític a Catalunya.

Aquest és l'acord signat entre els dos partits:

-----------------------------------

ACORD PSOE-JUNTS
El Partit Socialista Obrer Espanyol i Junts per Catalunya constaten que la situació política actual permet aconseguir un acord per a obrir una nova etapa i contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya, fins i tot partint de posicions divergents, desenvolupar una dinàmica per a la seua resolució en termes diferents dels de l'última legislatura i procurar la governabilitat durant la XV legislatura atesa la composició de les Corts Generals resultant de les eleccions celebrades el 23 de juliol de 2023
1. ANTECEDENTS
Una part important de la societat catalana ha protagonitzat en els últims anys una gran mobilització en favor de la independència. Aquest període no pot comprendre's sense la sentència del Tribunal Constitucional de 2010, arrel fonamentalment d'un recurs del PP contra l'Estatut aprovat pel Parlament, per les Corts Generals i en referèndum.
Amb l'aprovació d'un nou Estatut, la societat catalana, que el va confirmar, buscava tant el reconeixement de Catalunya com nació com la solució a les limitacions de l'autogovern i als dèficits acumulats. Reivindicacions i demandes amb un profund recorregut històric i que han adoptat diferents formes des que els Decrets de Nova Planta van abolir les constitucions i institucions seculars de Catalunya. Unes reivindicacions on les qüestions lingüístiques, culturals i institucionals han tingut un paper destacat, especialment en períodes en els quals aquestes van ser objecte d'una limitació legal severa i fins i tot d'una prohibició o persecució activa. La complexitat històrica i política d'aquestes qüestions ha comportat que una part rellevant de la societat catalana no s'haja sentit identificada amb el sistema polític vigent a Espanya.
La sentència del TC de l'any 2010 va comportar que hui Catalunya siga l'única comunitat autònoma amb un estatut que no ha sigut votat íntegrament per la seua ciutadania. Com a reacció, es va produir una gran manifestació de protesta i, des de 2015, s'han anat repetint majories absolutes parlamentàries independentistes en el Parlament en les successives eleccions autonòmiques, així com mobilitzacions massives de signe independentista. En eixe període, es van aprovar diferents propostes per part del Parlament i del Govern de Catalunya en matèria fiscal, així com la sol·licitud de delegació de la competència per a l'autorització de referèndums o l'organització d'una consulta a l'empara d'una llei autonòmica. Lamentablement, els governs de llavors no van afavorir la negociació política i cap d'aquestes propostes, fetes des de la lleialtat i el marc legal vigent, va ser considerada.
Després d'aquests fets, les institucions catalanes van promoure, primer, una consulta popular el 9 de novembre de 2014 i, després, un referèndum d'independència l'1 d'octubre de 2017 — tots dos suspesos i posteriorment anul·lats pel TC— amb una participació massiva en favor de la independència de Catalunya. L'intent del Govern d'impedir el referèndum va donar lloc a unes imatges que ens van impactar a tots dins i fora de les nostres fronteres.
Tot això va portar a l'aprovació de l'article 155 de la CE, mitjançant la qual es va decretar la dissolució del Parlament, la destitució del Govern català i la convocatòria anticipada d'eleccions, que van tornar a donar majoria absoluta als partits independentistes.I arran de l'esdevingut es van iniciar múltiples causes judicials, moltes d'elles encara sense resoldre, que afecten un gran nombre de persones.
Aquestes causes judicials han tingut una incidència política rellevant, igual que diverses resolucions d'organismes internacionals, com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries, el Comité de Drets Humans de Nacions Unides, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal Europeu de Drets Humans o l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.
2. OPORTUNITAT HISTÒRICA
Aquest relat sintètic de fets acredita objectivament les profundes divergències que han existit i que han donat lloc a un conflicte que només la política en democràcia pot canalitzar per a buscar una solució, atés que, sis anys després, la qüestió de fons encara no resol's. I, malgrat les discrepàncies estructurals que existeixen donada la distància entre els nostres projectes nacionals, estem preparats per a obrir una nova etapa en la qual, a partir del respecte i el reconeixement de l'altre, es busque una solució política i negociada al conflicte.
PSOE i Junts assumeixen que a partir del resultat de les eleccions generals del 23 de juliol existeix una oportunitat que deuen i tenen la voluntat d'aprofitar de manera responsable. La resolució ha de ser negociada i acordada i per tant correspon intentar-ho als actors als quals les urnes els han donat aquesta possibilitat.
Per això, PSOE i Junts aposten per la negociació i els acords com a mètode de resolució de conflictes i acorden buscar un conjunt de pactes que contribuïsquen a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya.
Aquests acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya que, d'acord amb l'Estatut (que té caràcter de llei orgànica), representa legítimament al poble de Catalunya.
3. ACORDS
El PSOE i Junts reconeixen les seues profundes discrepàncies i són conscients de la complexitat i dels obstacles del procés que es disposen a emprendre. D'una banda, Junts considera legítim el resultat i el mandat del referèndum de l'1 d'octubre, així com la declaració d'independència del 27 d'octubre de 2017. Per l'altre, el PSOE nega tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaració, i manté el seu rebuig a qualsevol acció unilateral. Al mateix temps, constaten que es poden aconseguir acords importants sense renunciar a les respectives posicions.
Per a la consecució d'aquests acords, i donades les profundes discrepàncies sobre la forma final de la resolució del conflicte, a més de les desconfiances mútues reconegudes per tots dos, el PSOE i Junts han acordat dotar-se d'un mecanisme entre totes dues organitzacions, internacional, que tinga les funcions d'acompanyar, verificar i realitzar seguiment de tot el procés de negociació i dels acords entre totes dues formacions als quals s'arribe.
És en eixe marc en el qual totes dues parts hauran d'acordar, si és el cas:
  • La metodologia de la negociació per a dotar al procés de certitud, en la qual el mecanisme d'acompanyament, verificació i seguiment del qual s'han dotat, desenvoluparà la negociació entre les parts. En eixe espai es negociarà, s'acordarà i s'abordaran els dissensos, així com les disfuncions que sorgisquen en el desenvolupament dels acords.
  • Els continguts dels acords a negociar a partir de les aspiracions de la societat catalana i de les demandes de les seues institucions, que en termes generals s'agrupen en dos grans àmbits permanents: les de la superació dels dèficits i limitacions de l'autogovern i les relatives al reconeixement nacional de Catalunya. En eixe sentit i en la primera reunió de negociació a celebrar aquest mes de novembre, es plantejarà, entre altres qüestions i de forma no exhaustiva:
  • Quant a l'àmbit del reconeixement nacional, Junts proposarà la celebració d'un referèndum d'autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat en l'article 92 de la Constitució. Per part seua, el PSOE defensarà l'ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l'Estatut de 2006, així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l'autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya.
  • I en l'àmbit dels dèficits i limitacions de l'autogovern, Junts proposarà d'entrada una modificació de la LOFCA que establisca una clàusula d'excepció de Catalunya que reconega la singularitat en la qual s'organitza el sistema institucional de la Generalitat i que facilite la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya. I, per part seua, el PSOE apostarà per mesures que permeten l'autonomia financera i l'accés al mercat de Catalunya, així com un diàleg singular sobre l'impacte de l'actual model de finançament sobre Catalunya. En aquest àmbit, també s'abordaran els elements essencials d'un pla per a facilitar i promoure el retorn a Catalunya de la seu social de les empreses que van canviar la seua ubicació a altres territoris en els últims anys.
  • La Llei d'Amnistia, per a procurar la plena normalitat política, institucional i social com a requisit imprescindible per a abordar els reptes del futur immediat. Aquesta llei ha d'incloure tant als responsables com als ciutadans que, abans i després de la consulta de 2014 i del referèndum de 2017, han sigut objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments. En aquest sentit, les conclusions de les comissions d'investigació que es constituiran en la pròxima legislatura es tindran en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que pogueren derivar-se situacions compreses en el concepte lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si és el cas, puguen donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives
  • L'ampliació de la participació directa de Catalunya en les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals, particularment en els assumptes que tenen especial incidència en el seu territori.
  • La investidura de Pedro Sánchez, amb el vot a favor de tots els diputats de Junts.
  • L'estabilitat de la legislatura, subjecta als avanços i compliment dels acords que resulten de les negociacions en els dos àmbits permanents assenyalats en el punt segon.
Agora CT
 
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal