L'acord entre el PSOE i Junts per Catalunya marca un punt d'inflexió en el panorama polític. Amb l'amnistia per investidura i la renúncia a la via unilateral, els dos partits mostren una disposició al compromís per afrontar el conflicte històric de Catalunya.
El recent pacte entre el PSOE i Junts per Catalunya ha encès el debat polític en Espanya. Aquesta aliança, centrada en l'amnistia per investidura i la renúncia a la via unilateral, ha provocat reaccions diverses tant dins com fora dels cercles polítics. A pesar de les crítiques de la dreta que l'han retratat com un gest de traïció, molts experts consideren que aquest pacte és un pas ferm cap a la resolució del conflicte a llarg termini.
La controvèrsia sorgida entre les forces polítiques autodenominades constitucionals com VOX i el PP, així com entre altres grups que ara ja se manifestem com a politics - com el CGPJ -, ha estat un reflex del clima polític tensionat en què s'ha gestat aquest acord. El fet que aquest pacte haja provocat divisions entre aquests actors, mostra la delicadesa dels temes que s'estan tractant que en el fons s'enfoquen, per tots, com a temes de poder dels partits.
Un Acord amb 12 milions de suports
La tensió naix de la frustració de la dreta al no poder formar govern, ni asseure's a negociar amb ningú. La raó la presència de l'extrema dreta (VOX) que cap dels partits, ara si, Constitucionalistes ha admés asseure's amb ells. En eixa qüestió estan i amb l'esperança de embarrar i embrutar per a complicar i embrutir l'ambient. Però, al final, el soroll desapareix i queda - ara sembla ser que ja si- un govern amb un programa i una àmplia pleíade de grups polítics secundant. Quasi 12 milions de votants: PSOE-SUMAR (IZQUIERDA UNIDA-COMPROMIS-PODEMOS-MAS PAIS-VERDS-EN COMU PODEM) - BNG - BILDU- PNV- ERC i JUNTS i probablement Coalició Canaria. Tots ells han volgut negociar i arribar a acords
L'anàlisi del text mostra que, més que un simple acord, és una declaració de les diverses dissensions que s'han mantingut al llarg del temps. Això obre la porta a un examen profund sobre les accions i decisions que han portat a la situació actual. Es posa de manifest la qüestió de l'Estatut de 2006 que va tombar el TC, començà un camí a Catalunya que termina amb una DUI no aplicada i una aplicació per l'estat de l'article 155 i la querella del fiscal Maza, que va provocar un canvi radical en la situació política a Catalunya.
L'amnistia per a la investidura i la renúncia a la via unilateral són les claus principals d'aquest pacte. Malgrat les interpretacions diverses, aquestes concessions representen un punt crucial en el camí cap a una possible resolució del conflicte. Tant el PSOE com Junts per Catalunya han fet passos importants per arribar a un consens, mostrant la seua disposició a resoldre la situació d'una manera més constructiva.
Davant d'aquesta situació, és important notar que el pacte implica canvis importants en les estratègies de tots dos partits. El PSOE, amb la seua concessió en l'amnistia, demostra una flexibilitat inesperada, mentre que Junts per Catalunya ha decidit deixar de banda la via unilateral per prioritzar un referèndum d'acord amb l'article 92 de la Constitució.
En conclusió, l'acord entre el PSOE i Junts per Catalunya marca un pas decisiu cap a la resolució del conflicte. Tot i les incerteses que encara rodegen aquest pacte, és un signe positiu en la direcció d'una possible solució per al problema polític a Catalunya.
Aquest és l'acord signat entre els dos partits:
-----------------------------------
- La metodologia de la negociació per a dotar al procés de certitud, en la qual el mecanisme d'acompanyament, verificació i seguiment del qual s'han dotat, desenvoluparà la negociació entre les parts. En eixe espai es negociarà, s'acordarà i s'abordaran els dissensos, així com les disfuncions que sorgisquen en el desenvolupament dels acords.
- Els continguts dels acords a negociar a partir de les aspiracions de la societat catalana i de les demandes de les seues institucions, que en termes generals s'agrupen en dos grans àmbits permanents: les de la superació dels dèficits i limitacions de l'autogovern i les relatives al reconeixement nacional de Catalunya. En eixe sentit i en la primera reunió de negociació a celebrar aquest mes de novembre, es plantejarà, entre altres qüestions i de forma no exhaustiva:
- Quant a l'àmbit del reconeixement nacional, Junts proposarà la celebració d'un referèndum d'autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat en l'article 92 de la Constitució. Per part seua, el PSOE defensarà l'ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l'Estatut de 2006, així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l'autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya.
- I en l'àmbit dels dèficits i limitacions de l'autogovern, Junts proposarà d'entrada una modificació de la LOFCA que establisca una clàusula d'excepció de Catalunya que reconega la singularitat en la qual s'organitza el sistema institucional de la Generalitat i que facilite la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya. I, per part seua, el PSOE apostarà per mesures que permeten l'autonomia financera i l'accés al mercat de Catalunya, així com un diàleg singular sobre l'impacte de l'actual model de finançament sobre Catalunya. En aquest àmbit, també s'abordaran els elements essencials d'un pla per a facilitar i promoure el retorn a Catalunya de la seu social de les empreses que van canviar la seua ubicació a altres territoris en els últims anys.
- La Llei d'Amnistia, per a procurar la plena normalitat política, institucional i social com a requisit imprescindible per a abordar els reptes del futur immediat. Aquesta llei ha d'incloure tant als responsables com als ciutadans que, abans i després de la consulta de 2014 i del referèndum de 2017, han sigut objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments. En aquest sentit, les conclusions de les comissions d'investigació que es constituiran en la pròxima legislatura es tindran en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que pogueren derivar-se situacions compreses en el concepte lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si és el cas, puguen donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives
- L'ampliació de la participació directa de Catalunya en les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals, particularment en els assumptes que tenen especial incidència en el seu territori.
- La investidura de Pedro Sánchez, amb el vot a favor de tots els diputats de Junts.
- L'estabilitat de la legislatura, subjecta als avanços i compliment dels acords que resulten de les negociacions en els dos àmbits permanents assenyalats en el punt segon.
Cap comentari :