En 2004, els economistes Raghuram Rajan i Luigi Zingales van publicar Saving capitalism from capitalists, un llibre que va ser tota una premonició. En ell, els autors assenyalaven la urgent necessitat de replantejar el capitalisme per a salvar-lo de l'especulació i el poder dels opulents capitalistes del món financer.

Els autors assenyalaven com el capitalisme de casino, del qual ja parlava en 1986 l'economista britànica Susane Strange, basat en l'especulació en els mercats i liderat per "superestrelles financeres" (bancs i fons d'inversió), estava trencant amb la capacitat sistèmica del capital per a crear i distribuir riquesa mitjançant la producció i l'intercanvi.

Digitals i poderosos

Quasi 40 anys després de l'advertència de Strange i dues dècades més tard de les de Rajan i Zingales, el capitalisme segueix sense ser salvat. Però les protagonistes d'avui no són les "superestrelles financeres": les regnes del poder econòmic global estan ara en mans de les "superestrelles digitals", que acumulen un poder de mercat inaudit en la història del capitalisme, amb greus conseqüències per a l'emprenedoria, la innovació, el creixement econòmic i la mobilitat i el benestar social.

En una contribució anterior ja vaig assenyalar com els recents avanços en intel·ligència artificial semblen encaminar-nos cap a un capitalisme asimètric, en el qual la digitalització i el poder de mercat podrien generar tot tipus de discriminacions i desigualtats socials.

Pensament humà i racional

L'última onada digital ha posicionat la intel·ligència artificial i les plataformes digitals com tecnologies d'utilitat general -que tenen el potencial de provocar grans canvis en el sistema econòmic però també socials-. A més, ha impulsat l'aparició de noves fonts de valor:

• De predicció: a partir de la recopilació de dades, es poden predir molts comportaments econòmics.

• De circulació: la possibilitat de digitalitzar tot tipus d'usos de dades, tasques, béns i serveis eleva a la frontera de possibilitats d'intercanvi a unes quotes mai vistes.

La governança d'aquesta gran transició digital no està funcionant. Inserida en el capitalisme globalitzat, no està sent capaç de reduir la polarització, les desigualtats econòmiques o l'esfondrament del medi ambient.

L'enfocament tradicional, basat en la racionalitat de les decisions econòmiques, no explica els fonaments, el comportament i els resultats de la vida econòmica digital. El homo economicus, que només pren decisions econòmiques racionals, perd el seu lloc amb la digitalització.

Una gran quantitat d'investigacions exposen la inconsistència explicativa de la presa únicament racional, aïllada, privada i egoista de decisions econòmiques, i més en el context digital. Els humans som éssers socials i intercanviem coses, especialment digitalment, per motivacions i objectius que van molt més enllà dels típicament contemplats per l'economia neoclàssica i els seus propòsits "lúgubres". No hi ha robots prenent decisions econòmiques, ni individus només racionals que avaluen constantment i que només decideixen segons criteris d'optimització, sense vincles ètics, socials o humanístics.

Un nou home (digital)

Ha arribat l'hora d'incorporar l'homo digitalis per a comprendre, analitzar i gestionar millor l'economia i la societat digital de mercat. Un homo capaç de crear nova vida, que pensa, sent, és conscient i interactua socialment i amb la natura. I digitalis perquè es distingeix d'altres fases evolutives del sapiens, en què pot concebre i desenvolupar tantes noves vides en digital, tants avatars com vulgui.

L'homo digitalis és el resultat de l'aparició d'una nova dimensió vital, ni física ni social, però humana. A la realitat objectiva de la natura i a la realitat imaginada de les organitzacions, nacions i religions, s'afegeix una nova, la virtual, on es poden reproduir tant la realitat objectiva natural com la social.

L'homo digitalis amplia els preceptes egoistes, aïllats i racionals de l'homo economicus i incorpora el benestar social i la sostenibilitat mediambiental entre els seus objectius.

Amb la seua aparició, es consolida la idea del transhumanisme, que busca millorar les capacitats humanes mitjançant la tecnologia. Al seu torn, sorgeix una nova norma, més igualitària, basada en la identitat accés-plataforma-col·laboració en lloc de propietat-empresa-mèrit.

La capacitat d'actuació de les persones en aquesta nova realitat, artificial, intel·ligent, digital i virtual, serà el que distinga a l'homo digitalis.

Joan Torrent-Sellens, Catedràtic d'Economia, Estudis d'Economia i Empresa, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Aquest article va ser publicat originalment en The Conversation. Llegiu l'original.