L'article de Marta Moreno Guerrero, publicat a El Salto, de lectura necessarai en aquest moment en què Gaza , segons ella i també segons molts, està patint la mateixa actitud de la Comunitat Internacionalanal. La falta d'ètica de la Comunitat Internacional en la seua resposta als genocidis i crims de lesa humanitat en diferents parts del món. L'autora destaca la passivitat de la Comunitat Internacional al llarg de la història i com la seua inacció ha permés l'execució de genocidis.
L'article comença recordant el genocidi de Srebrenica en 1995, on les tropes serbes van matar a més de 8.000 bosniacs en una zona declarada com "àrea segura" per les Nacions Unides. La presència d'un batalló de cascs blaus holandesos no va impedir que entregaren a 300 bosniacs a les tropes serbes, el que va portar a la massacre.
La resposta inicial de la Comunitat Internacional davant de la massacre de Srebrenica va ser tèbia, la qual cosa demostra la falta d'acció concreta. L'autora assenyala que la discriminació i la neteja ètnica a Iugoslàvia van començar molt abans de Srebrenica, però la Comunitat Internacional no va intervenir a temps.
A pesar de la creació del Tribunal Penal Internacional per a l'ex Iugoslàvia (TPIY) en 1993, la massacre de Srebrenica no es va poder evitar. S'esperava que aquesta tragèdia i altres, com les massacres de Markale a Sarajevo, canviaren la forma en què la Comunitat Internacional respondia a aquestes atrocitats, però això no va succeir.
L'article també menciona el genocidi a Ruanda, un any abans de Srebrenica, i la falta d'acció de la Comunitat Internacional. El comandant de la Missió d'Assistència de les Nacions Unides per a Ruanda (UNAMIR) va advertir sobre un genocidi imminent, però la Comunitat Internacional no va actuar de manera efectiva.
L'autora compara les similituds entre els conflictes als Balcans i Palestina, destacant com s'utilitzen termes similars per justificar la violència contra civils. També critica la resposta de la Comunitat Internacional en ambdós casos, assenyalant un doble ras.
L'article conclou destacant la falta de voluntat política i ètica de la Comunitat Internacional per a qualificar els esdeveniments com a genocidi i la importància d'utilitzar el terme en casos com el conflicte a Gaza. Es mencionen les similituds en l'empatia de les comunitats dels Balcans amb el patiment a Palestina, i la persistent falta de canvi en la resposta internacional a aquestes atrocitats.
Trascribim l'article traduït per ÀGORA CT.
De Srebrenica a Palestina: la falta d'ètica de la Comunitat Internacional
La història demostra que si hi ha una constant en els genocidis és la passivitat de la Comunitat Internacional. Saber el que va passar a Ruanda no va canviar el que va passar a Srebrenica, i el que va passar a Srebrenica tampoc va impedir la matança de Krusha e Madhe.
Marta Moreno Guerrero @martamg21 6 NOV 2023
A la Galerija 11/07/95 de Sarajevo, on s'exhibeixen les horres del genocidi de Srebrenica, hi ha una il·lustració on es pot llegir Disunited Nations of Bosnia and Herzegovina [Nacions Desunides de Bòsnia i Herzegovina] en una crítica a la passivitat de la Comunitat Internacional davant les horres que els bòsnis van patir a mans de les tropes de Slobodan Milosević el 1995.
Una imatge que pot ser fàcilment extrapolable al que, durant els últims setanta anys, està patint el poble palestí. No és necessari tornar a repetir el que ocorre en allò que fa temps va ser qualificat com "la presó a cel obert més gran del món". Però sí que considere necessari anomenar-ho pel seu nom: genocidi. Davant de tot el que està ocorrent, és necessari recordar com ha estat la Comunitat Internacional, a través de la seua inacció, la que ha permès, i de vegades fins i tot ha contribuït, a l'execució de genocidis i crims de lesa humanitat. Perquè, com va dir bé el filòsof espanyol Jorge Agustín Nicolás Ruiz de Santayana, qui oblida la seua història està condemnat a repetir-la. I sembla que la Comunitat Internacional oblida molt ràpidament.
Srebrenica, i Bòsnia en general, són un record del que va ocórrer allà als noranta. No aniré a descriure el per què de la dissolució iugoslava i les guerres que van ocasionar-la. No crec necessari, en aquest text, detallar el que ocorria als Balcans en aquesta dècada, però sí que em pararé en dos fets: el genocidi de Srebrenica i la matança de Krusha e Madhe. Podria argumentar que trieu aquests dos esdeveniments per ser els més fàcilment identificables pel públic en general, però no és així. Els cite perquè aquests dos esdeveniments que van marcar les societats de Bòsnia i Kosovo respectivament, descriuen perfectament la passivitat amb què la Comunitat Internacional ha actuat davant els genocidis i les neteges ètniques durant els dos últims segles.
 |
| Memorial de la masacre de Srebrenica |
Srebrenica és un municipi a l'est de Bòsnia, on el 1995 les tropes serbies de Milosevic van matar a més de 8.000 bòsnics (bosnians musulmans). El que va ocórrer a Srebrenica es coneix com "la pitjor massacra en territori europeu després de la Segona Guerra Mundial". Ara bé, el que pot conèixer-se una mica menys, és que quan les tropes serbies dirigides per Ratko Mladic van entrar a Srebrenica i van assassinar a milers de persones, la zona era considerada com una de les "nou àrees segures" que les Nacions Unides van establir en la zona durant la guerra de Bòsnia Herzegovina. I és que Srebrenica havia estat declarada zona desmilitaritzada el 1993 i allotjava des d'aleshores un batalló de la UNPROFOR, les forces de les Nacions Unides que havien de vetllar per l'alto el foc. Per a aquesta època, els encarregats de salvaguardar la seguretat dels al voltant de 30.000 persones que s'amagaven en aquesta ciutat, eren el batalló holandès Dutchbat III amb uns 400 cascs blaus allí presents. Uns soldats que, com bé va condemnar La Haia, entregarien 300 bòsnics que s'amagaven en la base de l'ONU a les tropes de Mladic. D'aquesta manera, les forces internacionals que havien de protegir a tots els que en aquesta "zona segura" s'amagaven els van entregar a qui sabien els anaven a matar.
La reacció de la comunitat internacional davant aquesta massacre va ser, en un primer moment, tímida. Els principals líders europeus van condemnar la massacra, però no van intervenir amb més tropes. I fins i tot alguns Estats, com va ser el cas d'Espanya, es van mostrar reticents a prendre partit per cap bàndol.
Srebrenica, així com cap altre genocidi, no va ocórrer d'un dia per a un altre. La discriminació a la resta de comunitats a Iugoslàvia començava en 1989, quan Milosevic anul·lava els estatuts de les províncies autònomes, i la guerra de Bòsnia començava el 1992. En aqueixos anys, la neteja ètnica en totes les federacions del que era Iugoslàvia no va ser silenciosa, i no van faltar els qui no van dubtar a contar-la i oposar-s'hi, però la Comunitat Internacional per a aquesta època no veia necessari actuar. És, com a mínim curiós, que fins i tot quan el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPIY) ja havia estat creat en 1993, tampoc va poder evitar la massacre.
Srebrenica hauria d'haver estat un punt d'inflexió perquè la Comunitat Internacional es pronunciara, però si no ho va ser Vukovar (Croàcia, 1991) o les massacres de Markale (Sarajevo, 1994), esdeveniments que ja van deixar clar el que estava passant a Iugoslàvia, per què havia de ser-ho Srebrenica? Quan Srebrenica va ocórrer, ja s'havia acunyat i s'aplicava el terme 'genocidi': Raphael Lemkin va establir aquest terme en 1944 i ja en els judicis de Nuremberg es va incloure en el dret internacional.
Semblava, per a aquesta època, que Srebrenica i el que va ocórrer a Ruanda un any abans —la manca d'acció de la Comunitat Internacional a Ruanda també ha estat més que denunciada— canviaria l'acció internacional, o almenys la forma de tractar tals atrocitats. I és que el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia i el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda —ambdós tribunals ad hoc—, serien els precedents perquè l'Estatut de Roma (1998) establisca la creació d'un tribunal especial que s'ocupara dels quatre crims internacionals: genocidi, crims de guerra, contra la humanitat i d'agressió, la qual cosa li atorgava a la Comunitat Internacional un marc legal per a dir les coses pel seu nom.
Tot apuntava, al fi, a que la Comunitat Internacional es disposaria a reconèixer el que passava i que no deixaria que tals crims es repetiren. Semblava que els noranta havien ensenyat una lliçó als Estats i havien sabut canviar la seua inacció. Semblava. No va ser així; i a Krushe e Madhe, una ciutat al sud de Kosovo, ho van patir. Malgrat que el Tribunal per a l'antiga Iugoslàvia ja estava creat i la seua fiscal cap, Carla del Ponte, havia denunciat davant de l'ONU informes de més de 11.000 morts en 529 fosses comunes i llocs de massacra a Kosovo, les tropes serbes van entrar en aquest municipi el 1999 i van matar a més de 200 homes. Va ser després de la neteja ètnica que ja estava ocorrent a Kosovo, quatre anys després de Srebrenica, quan la OTAN va decidir intervenir bombardejant Belgrad, Novi Sad, Pristina i Podgorica, el que va causar milers de morts: una resposta tardana i, òbviament, equivocada.
Ruanda, tan sols un any abans de Srebrenica, també és un clar reflex de la responsabilitat de la Comunitat Internacional en el que allà va passar: el comandant de la Missió d'Assistència de les Nacions Unides per a Ruanda (UNAMIR) enviava un fax en 1994 al Departament d'Operacions de Pacificació a la seu de les Nacions Unides de Nova York on avisava que "a Ruanda s'estava planejant un genocidi".
El periodista Philip Gourevitch conta tots aquests fets en el seu llibre sobre el genocidi de Ruanda Volem informar-los que demà serem assassinats amb les nostres famílies. En una de les pàgines d'aquest llibre es compta com, en ple genocidi de Ruanda i guerra de Bòsnia, l'aleshores Secretari de les Nacions Unides, Kofi Annan, deia que "els nostres caps de camp [referint-se als funcionaris del Cos de Pau de l'ONU] ja siga a Somàlia o a Bòsnia, han sigut molt reticents a l'hora d'usar la força".
La història demostra que si hi ha una constant en els genocidis és la passivitat de la Comunitat Internacional. Saber el que va passar a Ruanda no va canviar el que va passar a Srebrenica, i el que va passar a Srebrenica tampoc va impedir la matança de Krusha e Madhe. I res d'això ha impedit que des de fa setanta anys s'estiga cometent un genocidi a Palestina, al qual es neguen a qualificar com a tal.
El Museu de la Memòria i la Tolerància, organització que busca crear consciència a través de la memòria històrica, particularment a partir dels genocidis i altres crims, denuncia com davant aquestes atrocitats "va faltar voluntat política i ètica humanitària de la comunitat internacional, que durant molt de temps va eludir l'ús del terme 'genocidi' per a referir-se als fets". I davant el que està passant a Gaza, falta voluntat política, ètica humanitària i, sobretot, usar el terme genocidi.
Des de que en les últimes setmanes Palestina s'ha vist encara més assetjada que de costum —cal recordar que el colonialisme d'Israel sobre els territoris palestins es va iniciar amb la Nakba el 1948—, als Balcans no han parat de veure semblances amb el que fa menys de trenta anys ací es va patir.
"Els termes que s'estan usant per a justificar el dany als civils a Gaza foren els mateixos que van usar els serbokosovars en el setge de Sarajevo: 'no són civils, tots són terroristes, yihadistes'"
El periodista i activista bosni, Refik Hodzic, no va trigar a reconéixer les paraules de Netanyahu: "El món sencer hauria de saber-ho: Van ser els bàrbars terroristes de Gaza els que van atacar l'hospital de Gaza, i no les IDF. Els qui van assassinar brutalment els nostres fills també assassinen els seus propis fills", afirmava Netanyahu, paraules que Hodzic equiparava amb les que l'aleshores president serbi Slobodan Milosevic va usar en la massacre de Srebrenica. Segons Hodzic, "els termes que s'estan usant per a justificar el dany als civils a Gaza foren els mateixos que van usar els serbokosovars en el setge de Sarajevo: 'no són civils, tots són terroristes, yihadistes'".
Aquesta estratègia de justificar els atacs sobre la població civil com una mesura antiterrorista ha sigut un patró que ha estat present en molts conflictes recents. I, com va succeir en Bòsnia i Kosovo, les conseqüències recauen en la població civil, especialment en les dones i els xiquets, que són els qui més pateixen les atrocitats de la guerra.
Aquesta tragèdia que està ocorrent a Palestina no és un cas aïllat. És un exemple més de com la Comunitat Internacional, amb totes les seues organitzacions i acords internacionals, no és capaç de prevenir i aturar els genocidis i els crims de lesa humanitat. La falta d'acció i la passivitat davant d'aquestes atrocitats posen en qüestió la pròpia ètica i els valors humans. A més, aquesta falta d'acció també implica una complicació indirecta amb els crims que estan succeint.
Per tant un article que mostra molt clarament que la història ens ensenya que la Comunitat Internacional ha fallat repetidament en prevenir i aturar els genocidis i els crims de lesa humanitat. És una situació que demana una profunda reflexió sobre la responsabilitat de la Comunitat Internacional i la necessitat de prendre mesures efectives per prevenir aquest tipus de tragèdies en el futur. En cas contrari, seguirem veient com es repeteixen una vegada i una altra, amb un cost humà inacceptable.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :