Seguim una dieta saludable? Els bacteris intestinals ens delaten

Millons de bacteries, virus i fongs viuen en el nostre tracte gastrointestinal, sobretot al còlon, on s'estableix una relació de benefici mutu amb l'ésser humà.

Aquest conjunt de microorganismes es coneix com a microbiota intestinal, i els especialistes en nutrició poden utilitzar aquests minúsculs habitants com a "xivatos" de la ingesta en funció de la composició. Segons el tipus d'aliment que posem al plat, creixeran unes bacteries o altres en el nostre intestí, deixant les seues "signatures" o "empremtes" en l'organisme: els biomarcadors.

Aquests rastres poden donar una idea del nostre estil de vida. I en moltes ocasions, serveixen d'ajuda per a identificar i tractar d'una forma ràpida i eficaç infeccions, malalties o exposicions repetides a un producte o aliment.

Harmonia en les "tripes"

Tres grups o phyla són els que formen principalment el ric ecosistema del nostre intestí: els firmicutes, els bacteroidetes i les proteobacteries. Dins de cadascun trobem multitud d'organismes que han d'estar en proporcions i diversitats adequades (eubiosis) perquè la microbiota desempenye correctament les seues funcions.

De fet, un desequilibri entre les espècies (la disbiosi) pot generar conseqüències negatives a llarg termini: alteracions en el sistema hormonal, malalties inflamatòries, dolències autoimmunes o, fins i tot, trastorns digestius crònics.

Per això és tan important el que mengem, ja que la microbiota fecal està directament modulada pel consum de certs aliments, que estimulen el creixement de microorganismes específics. En canviar el nostre menú, la quantitat i varietat de bacteries també ho farà. I ahí és on rau la rellevància de la dieta en l'equilibri intestinal.

Diga'm el que menja…

Les investigacions sobre salut i alimentació sovint necessiten mesurar amb precisió els nutrients consumits en una dieta per a monitoritzar si els pacients segueixen les instruccions nutricionals. En aquest sentit, diversos estudis han demostrat associacions de microorganismes amb patrons alimentaris concrets:

• La dieta mediterrània, caracteritzada per una alta ingesta de cereals integrals, vegetals, fruites i oli d'oliva, es relaciona amb la proliferació del phylum Bacteroidetes i la reducció de patògens com les proteobacteries.

• El consum de vegetals, fruites, cereals integrals, llegums, llavors i olis vegetals rics en fibra i compostos bioactius (substàncies químiques de les plantes que promouen la salut) presents en les dietes vegetarianes fomenten l'increment d'espècies bacterianes com les del gènere Prevotella, conegudes per produir compostos beneficiosos com els àcids grassos de cadena curta.

• La dieta occidentalitzada, vinculada a l'augment de malalties cròniques i l'obesitat, s'acompanya d'un elevat consum de calories, greixos no saludables, sucres refinats, sal, alcohol i altres elements poc saludables. Aquestes ingestes poden reduir la diversitat bacteriana a nivell intestinal i afavorir a certes espècies de Clostridium que comporten problemes intestinals, inflamació i infeccions.

Com a conseqüència de l'impacte de la dieta sobre la composició fecal, són recomanables els patrons alimentaris que inclouen fibra dietètica, vitamines, minerals i components bioactius. Aquestes pautes s'associen amb una microbiota intestinal més saludable i una major abundància de bacteris beneficiosos.

Al contrari, consumir massa sucres refinats, greixos saturats, productes làctics i aliments ultraprocessats empobriria la diversitat i la quantitat de microorganismes profitosos. Aquests mals hàbits també s'han vinculat, com a possible agent de la microbiota alterada, amb trastorns del sistema immunològic, l'augment de la greix corporal i malalties cròniques no transmissibles com el càncer.

Una valuosa eina

En definitiva, identificar components microbians com a biomarcadors pot ser essencial per a avaluar la ingesta alimentària, monitoritzar dolències i planificar dietes personalitzades. És una eina útil que permet abordar una nutrició de precisió i un enfocament més efectiu en el diagnòstic i tractament de malalties.

En aquest context, l'estudi Dietary Deal, finançat per la UE, i el projecte METAINFLAMACIÓ, finançat per la Comunitat de Madrid, intenten identificar nous biomarcadors per a avaluar el seguiment i efectivitat dels tractaments dietètics, i determinar el paper de la microbiota com a causa o conseqüència de la salut i la malaltia.

Perquè, perfrasejant la famosa màxima, els nostres microbis són (també) el que mengem.

Amanda Cuevas Sierra rep fons de l'Institut Carlos III de Salut (ajudes postdoctorals Sara Borrell)

Alfredo Martínez Hernández, Daniel de Luis Roman i Lourdes Mariell Chero Sandoval no treballen, no aconsellen, no posseeixen parts, no reben fons d'una organització que podria treure profit d'aquest article, i no han declarat cap altra afiliació que la seua posició universitària.