Com l'activisme ambiental de les dones al sud global pot crear un món millor

El canvi climàtic té impactes diferents en homes i dones, especialment al sud global.

Aquestes diferències es deuen a la cultura patriarcal. Sovint no s'implica a les dones en la resposta als problemes mediambientals. Massa sovint s'exclouen dels debats sobre les solucions a la crisi climàtica.

Deixar de banda les dones a l'hora d'idear solucions mediambientals les col·loca en posicions més vulnerables. Quan es produeixen fenòmens relacionats amb el canvi climàtic, com ara condicions meteorològiques més extremes, incendis forestals o inundacions, les dones i les xiquetes suporten una càrrega més pesada i experimenten impactes més greus. La violència contra les dones també està augmentant a causa de l'escalfament global.

No obstant això, hem de canviar la narrativa que les dones són meres "víctimes" de la crisi climàtica. En realitat, les dones dels països del sud global també posseeixen la capacitat i la força per protegir el medi ambient. I ho demostren mitjançant diverses accions, tant formals com informals, tant individuals com col·lectives.

Moviments de dones al sud global

Històricament, les dones han tingut un paper important en la protecció del medi ambient en els països asiàtics i sud-americans.

Un exemple és el moviment ecologista Chipko a l'Índia, a la dècada de 1970. La seua activitat va començar en 1974, quan les dones i la comunitat indígena del poble de Reni van lluitar per a salvar el bosc de la tala que amenaçava el seu mitjà de vida. Van actuar col·lectivament protegint i abraçant arbres per a fer retrocedir als contractistes i evitar la deforestació. La seua lluita es va fer global, causant un gran impacte en tot el món.

Durant la Conferència de Nairobi de 1985 sobre els avenços del Decenni de les Nacions Unides per a la Dona, es va subratllar la importància de la conservació de la natura i de les accions mediambientals de les dones. En aquesta conferència es van debatre testimoniatges del moviment Chipko i de moviments de dones similars en altres països.

Lluitant pel canvi a Mèxic i Bolívia

A més del moviment Chipko, hi ha un exemple recent a Zapotalito, un poble situat en la zona del Parc Nacional de la Llacuna Chacahua-Pastoría, al sud de Mèxic.

Zapotalito ha patit una sèrie de problemes mediambientals, com ara morts massives de peixos, un espantós olor d'amoni i la deterioració de la qualitat de l'aire i de l'aigua. Tot això com a conseqüència d'un projecte de presa i de la contaminació d'una fàbrica d'oli de llima.

Doncs bé, les dones de Zapotalito van treballar juntes per a netejar el canal natural de la zona de mangles de Coaxaca. Van fer servir pales i picadores per a realitzar neteges periòdiques en 2016. I fins i tot mentre lluitaven pel canvi, continuaven amb les seues rutines diàries. Cuinaven, feien tortilles, netejaven les cases, cuidaven als xiquets, cuidaven les mascotes i les plantes i pescaven per al consum de les seues famílies, fins i tot enmig de les males condicions mediambientals.

D'altra banda, el moviment de dones a Chiquiacá, Bolívia, porta des de 2017 protegint la Reserva Nacional de Flora i Fauna de Tariquía de l'expansió d'empreses petroleres i de gas en la zona.

En 2019, van bloquejar l'entrada a l'àrea de conservació durant res menys que cinc mesos per a evitar que s'introduïren equips de perforació. Les dones de Chiquiacá també van dur la seua protesta als carrers, impedint activament qualsevol desenvolupament en les seues terres. El que va començar com a moviment local s'ha convertit en una potent acció col·lectiva que continua vigent i ha aconseguit el suport de milers de persones a Bolívia.

El lideratge de les pescadores indonèsies

A Indonèsia, les pescadores de Java Central han estat treballant per a mantindre la seua comunitat enmig del canvi climàtic des de 2020. L'augment del nivell del mar ha incrementat el risc d'inundacions en els seus barris, la qual cosa les ha obligat a prendre mesures mitjançant la col·laboració amb els responsables polítics, la conscienciació i la recaptació de fons per a tendir ponts.

Malauradament, les dones d'aquests moviments s'enfronten sovint a amenaces, intimidació i violència. Els seus enemics han intentat minar les seues accions, assenyalant que "les dones haurien d'estar callades a casa i ocupar-se de la cuina". Algunes d'elles fins i tot han rebut amenaces de mort.

No obstant això, malgrat aquests reptes, continuen la seua lluita per a protegir la seua terra.

Un reconeixement mundial creixent

Les històries anteriors demostren que les dones són capaces de marcar la diferència en l'activisme mediambiental, des de les seues llars i comunitats fins a l'escena nacional.

La comunitat internacional també reconeix cada vegada més els seus esforços. Des dels anys 90, cada vegada més polítiques internacionals posen èmfasi en el gènere com a element crucial per a la conservació de la natura i el desenvolupament sostenible.

Per exemple, la Declaració de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament de 1992 reconeix el paper vital de les dones en la gestió del medi ambient i el desenvolupament.

La Plataforma d'Acció de Beijing, establida en 1995, és una resolució que recolza la igualtat de gènere i la capacitació de les dones arreu del món.

Els informes de la Reunió Intergovernamental d'Alt Nivell sobre la Plataforma d'Acció de Beijing a Àsia i el Pacífic destaquen el vincle fonamental entre el canvi mediambiental i el paper de la dona com a gestora i proveïdora de recursos naturals.

També està la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació de 2004, que subratlla el paper crucial de les dones en les zones afectades per la sequera, sobretot en les regions rurals dels països en desenvolupament.

Documents recents de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) destaquen el paper fonamental dels moviments locals de dones i de les dones indígenes en la configuració de les polítiques i accions climàtiques.

Numeroses polítiques promouen també la participació de les dones en l'agenda del desenvolupament sostenible encara que, lamentablement, no tots els països les adopten.

Millores solucions gràcies a la participació de les dones

Malgrat veure's greument afectades pels danys mediambientals, les dones continuen demostrant la seua capacitat de resistència i els seus coneixements per a fer front al canvi climàtic.

Per a potenciar l'activisme femení, els governs de tot el món haurien de formular polítiques que integren el paper de la dona en les estratègies de conservació i desenvolupament sostenible dins de les seues pròpies nacions.

És crucial també documentar l'activisme de les dones. Tant les mesures governamentals com les socials són essencials per a evitar simplificar en excés les experiències de les dones en diversos països, i per a anar més enllà de la narrativa que les retrata únicament com a víctimes.

Tindre en compte a les dones és un primer pas per a trobar noves i millors solucions als problemes mediambientals.