Se suprimeix l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL) creada pel Botànic
Amb aquest acord, la Generalitat privatitza el dret dels xiquets i xiquetes d'aquestes zones a aprendre el valencià, la qual cosa en el futur serà un hàndicap per a ells, tant en el la empresa privada, com en les possibilitats de l'administració. Una decisió de caràcter ideològic que fa perdre possibilitats als qui, sense triar-ho, han nascut en aquests municipis que si volem aprendre valencià i la majoria del seu col.legi no ho demana, tindrà que pagar-ho.
QUÈ SÓN ELS DRETS LINGÜÍSTICS i perqué una Oficina
La legislació europea, estatal i autonòmica reconeixen a la ciutadania uns drets relacionats amb el coneixement i l'ús de les llengües, és el que es coneix com a drets lingüístics.
La Carta de drets fonamentals de la Unió Europea prohibeix «tota discriminació, i en particular l'exercida per raó de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual», inclou, per tant, expressament la llengua com a motiu de discriminació.
Qué ha fet la Consellería
La Conselleria d'Educació ha dut a terme una modificació de determinats articles de la Llei de Plurilingüisme que permetrà que, a partir del curs escolar 2024-2025 i a les zones de predomini lingüístic castellà, el valencià deixe de ser llengua vehicular obligatòria d'assignatures diferents a la matèria lingüística. És a dir, en aquells municipis castellanoparlants desapareixerà l'obligatorietat d'impartir almenys un 25% dels continguts en la llengua cooficial.
Des que va accedir al càrrec, el nou conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha mantingut que la normativa actual de plurilingïsme heretada de l'anterior govern del Botànic presenta "una disfunció", ja que a zones castellanohablantes on es permet que els xiquets estiguen exempts de valencià s'està obligant al mateix temps al fet que el 25% de les assignatures s'impartisquen en eixa llengua.
Davant aquesta "incongruència", el passat mes de juliol, en una entrevista amb Europa Press, el conseller avançava la intenció d'aplicar ja aquest curs "alguna mesura transitòria de modificació puntual" perquè només a les zones castellanoparlants els consells escolars dels centres puguen reduir eixe percentatge. Finalment, s'ha decidit que el canvi --després de la corresponduente tramitació-- s'aplique per al pròxim curs 2024-2025.
Les modificacions apareixen en l'avantprojecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat 2024 (Llei d'acompanyament) i afectaran tots els centres docents --públics i privats-- situats als termes municipals de predomini lingüístic castellà que es relacionen en l'article 36 la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV).
En concret, queda suspesa l'aplicació de l'article 6.3.a, pel que fa al temps mínim d'un 25% de les hores efectivament lectives destinades als continguts curriculars en valencià, així com l'obligatorietat d'impartir en valencià com a mínim, una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg. El canvi és extensible a les etapes d'Educació Infantil, Primària, ESO, Batxillerat, formació de persones adultes i FP.
A més, i de conformitat amb l'establit en l'article 19.2 de la LUEV, a l'alumnat que s'aculla a les excepcions establides per l'article 24 no li serà aplicable l'obligació de domini oral i escrit del valencià.
Com a conseqüència dels canvis, els centres situats en municipis de predomini lingüístic castellà podran optar entre mantindre l'aplicació dels seus projectes lingüístics vigents en els mateixos termes en què van ser aprovats, o, per contra, proposar la modificació de manera que en el seu pla d'ensenyament i ús vehicular de les llengües, una o diverses de les àrees, matèries, àmbits o mòduls que s'havien d'impartir en valencià puguen impartir-se en castellà, a proposta del consell escolar.
Els centres que no prevegen la vehiculació d'àrees, matèries, àmbits o mòduls no lingüístics en llegua vernacla, l'alumnat haurà de cursar, com a mínim indispensable, l'assignatura de valencià; tot açò, sense perjuí del que es disposa en l'article 24.1 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, respecte a l'avaluació de l'ensenyament del valencià.
En els centres públics, els consells escolars tindran la competència per a elevar a l'administració educativa, per a la seua autorització, la modificació dels seus projectes lingüístics de centre, mentre que en els privats, seran els titulars dels mateixos els qui tindran aquesta competència. En els concertats, amb caràcter previ, s'haurà de sentir el consell escolar.
En els centres privats no concertats que s'hagueren acollit l'aplicació de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, aquesta decisió s'adoptarà de conformitat amb l'autonomia establida per l'article 25 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l'Educació.
SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL CONSELL ESCOLAR
Abans de l'inici del procediment d'admissió del següent curs escolar, la direcció dels centres públics convocarà una sessió extraordinària del consell escolar en la qual s'incloga com a punt de l'ordre del dia la decisió d'aquest òrgan sobre mantindre o proposar la modificació del projecte lingüístic de centre en aplicació del present apartat. Amb caràcter previ, se sentirà al claustre. Al seu torn, la titularitat dels centres privats haurà de comunicar a l'administració educativa la citada decisió.
El calendari d'aplicació de la modificació dels projectes lingüístics tindrà efectes des de l'inici del curs escolar 2024- 2025.
Els municipis declarats com de predomini lingüístic castellà són, a la província d'Alacant, Albatera, Algorfa, Almoradí, Aspe, Benejúzar, Benferri, Benijófar, Bigastro, Callosa de Segura, Catral, Cox, Daya Nueva, Daya Vieja, Dolores, Elda, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Jacarilla, Monforte del Cid, Orihuela, Puebla de Rocamora,Rafal, Redován, Rojales, Salinas, San Fulgencio, San Miguel de Salinas, Sax, Torrevieja i Villena
A la demarcació de Castelló, figuren Algimia de Almonacid, Almedíjar, Altura, Arañuel, Argelita, Ayódar, Azuébar, Barracas, Bejís, Benafer, Castellnovo, Castillo de Villamalefa, Caudiel, Cirat, Cortes de Arenoso, Chóvar, Espadilla, Fanzara, Fuente la Reina, Fuentes de Ayódar, Gaibiel, Gátova, Geldo, Higueras, Jérica, Ludiente, Matet, Montán, Montanejos, Navajas, Olocau del Rey, Pavías, Pina de Montalgrao, Puebla de Arenoso, Sacañet, Segorbe, Soneja, Sot de Ferrer, Teresa, Toga, Torás, El Toro, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vall de Almonacid, Vallat, Villahermosa del Río, Villamalur, Villanueva de Viver, Viver i Zucaina
Loriguilla, Marines i Villar del Arzobispo, entre els municipis marginats del valencià. Encara que són municipis que es troben emmarcats en una comarca de llengua valenciana, com Camp de Túria.
En el cas de la província de València, es tracta d'Ademuz, Alborache, Alcublas, Alpuente, Andilla, Anna, Aras de Alpuente, Ayora, Benagéber, Bicorp, Bolbaite, Bugarra, Buñol, Calles, Camporrobles, Casas Altas, Casas Bajas, Castielfabib, Caudete de las Fuentes, Cofrentes, Cortes de Pallás, Chelva, Chella, Chera, Cheste, Chiva, Chulilla, Domeño, Dos Aguas, Enguera, Fuenterrobles, Gestalgar, Godelleta, Higueruelas, Jalance, Jarafuel, Loriguilla, Losa del Obispo, Macastre, Marines, Millares, Navarrés, Pedralba, Puebla de San Miguel, Quesa, Requena, Siete Aguas, Sinarcas, Sot de Chera, Teresa de Cofrentes, Titaguas, Torrebaja, Tous, Tuéjar, Utiel, Vallanca, Venta del Moro, Villar del Arzobispo, Villargordo del Cabriel, Yátova, La Yesa i Zarra.
Els centres docents que canvien els projectes lingüístics mantindran la relació de llibres de text i materials curriculars seleccionats durant el període de vigència establit per la normativa reglamentària vigent a aquest efecte.
D'altra banda, l'avantprojecte de la Llei d'acompanyament contempla en la seua disposició derogatòria la supressió de l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL) de la Generalitat Valenciana, creada per l'anterior govern del Botànic.
S'especifica que els procediments administratius relatius a queixes, suggeriments i consultes que s'hagueren iniciat a instàncies de part davant aquesta oficina amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present llei, es tramitaran i resoldran d'acord amb el que es disposa en les disposicions legals vigents en el moment de presentació de la sol·licitud. Quant als procediments administratius iniciats d'ofici per l'ODL i que estigueren pendents de resolució en el moment d'aquesta entrada en vigor, quedaran arxivats.
La supressió de l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL) i la modificació de la Llei de Plurilingüisme són dues mesures que, en conjunt, suposen un atemptat contra els drets lingüístics dels valencians.
La supressió de l'ODL deixa sense una instància independent per a la defensa dels drets lingüístics dels valencians. L'ODL havia estat una eina essencial per a garantir que els valencians poguessin exercir el seu dret a l'educació en valencià, així com per a prevenir i combatre les discriminacions per motiu de llengua.
La modificació de la Llei de Plurilingüisme permet que els centres docents situats en municipis de predomini lingüístic castellà puguin impartir tots els seus continguts en castellà, excepte l'assignatura de valencià. Això suposa una discriminació per motiu de llengua, ja que els alumnes d'aquests municipis no tindran les mateixes oportunitats que els alumnes d'altres municipis per a aprendre i adquirir el valencià.
Aquestes mesures són una clara regressió en la defensa dels drets lingüístics dels valencians. Són mesures que van en contra de la voluntat de la majoria de la societat valenciana, que està compromesa amb la defensa i promoció del valencià.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :