"Càstelló lidera l'aportació pública a les festes amb bous i València és la segona de l'Estat
Quasi el 40% dels diners públics destinats a les festes amb bous a Espanya es concedeixen a la Comunitat Valenciana, segons es desprèn d'una investigació realitzada per AnimaNaturalis i CAS International en tots els municipis per descobrir quant finançament es destina a sufragar aquestes festes.
Així, la Comunitat Valenciana és "amb diferència, l'autonomia amb una major concentració en nombre de festes cada any". En concret, en 2019 es van dur a terme 8.623 espectacles, entre 'bous al carrer', 'bous embolats', 'bous ensogats' o 'bous a la mar', segons assenyala en un comunicat AnimaNaturalis.
De fet, el 50% de tots els municipis valencians organitzen cada any algun tipus de festa taurina, una xifra "molt superior" a la seva veïna Catalunya, en la qual només el 3% dels seus municipis organitzen espectacles taurins.
Càstelló és la província on més inversió pública destina als bous, amb un 94% dels seus municipis actius en l'organització i finançament de festes taurines. Vall d'Alba, Cabanes i Vila-real són els tres ajuntaments que més festes celebren i més diners hi destinen. Així, el 47% de totes les ajudes entregades a la Comunitat Valenciana es reparteixen a la província de Càstelló, amb un import estimat total de 8.782.360 euros, que la converteix en la província on es reparteixen més ajudes d'Espanya, segons les mateixes fonts.
Per la seua part, segons aquesta investigació, a la província de València el 41% dels seus ajuntaments compten amb pressupost municipal per a festes taurines, sent Puçol, Llíria, Sagunt, Alcàsser i El Puig de Santa Maria els municipis on més es llança pels 'bous al carrer'. Suposen el 38% de totes les ajudes de la Comunitat Valenciana, amb un import que ascendeix a 6.067.000 euros, que "la converteix en la segona província que rep més diners a Espanya".
En termes comparatius, la província d'Alacant és la que compta amb menys arrelament taurí: només el 26% dels seus ajuntaments organitzen festes, sent Xàbia i Pedreguer els municipis on més es llança pels 'bous al carrer', amb una despesa estimada similar de 440.000 euros per aproximadament 40 festes, en cada municipi. En total, en aquesta província es destinen 2.055.915 euros, que correspon al 14% de totes les ajudes de la Comunitat Valenciana, i posa Alacant en el cinquè lloc d'Espanya on es reparteix més diners públics.
La investigació revela que només el 22% dels municipis espanyols organitza cada any algun tipus de festa popular amb bous, la majoria concentrats a la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i Castella-la Manxa.
AnimaNaturalis i CAS International han realitzat aquest estudi consultant, en base a la llei de transparència, la web de cadascun dels 1.820 municipis que organitzen festes populars amb bous. La xifra estimada ascendeix a un total de 42 milions d'euros en 2019, per a la realització d'un total de 17.708 festes, una quantitat que es manté més o menys estable anys després any en la majoria dels municipis, encara que alguns ja l'han arribat a doblar aquest 2023, com és el cas de l'Ajuntament de Fuenlabrada (Madrid).
No obstant això, critiquen que malgrat que la llei exigeix transparència en el destí dels diners públics de cada municipi, només el 47% dels ajuntaments contactats va respondre complint els terminis determinats per la Llei 19/2013. Encara després d'apel·lar a organismes superiors i registrar protestes formals, la resta no ha respost.
Per això, assenyalen que encara que és "pràcticament impossible" conèixer la xifra real de tots els diners públics que es destinen a l'organització d'aquest tipus de festes, "no pot ser menor de 42 milions, i que el cost total d'aquestes festes s'eleva als 86 milions". Per tant, asseguren que la xifra real de diners públics que es lliura a les festes populars amb bous se situa en aquest rang.
'OSCURANTISME EN LES XIFRES'
En aquest sentit, les organitzacions asseguren que "hi ha molta obscuritat i una trama de xifres gairebé impossible de desglossar, ja que els espectacles populars amb bous sovint formen part de les festes patronals o altres festes del municipi".
A més, la directora d'AnimaNaturalis a Espanya, Aïda Gascón, assenyala que el finançament públic també prové de subvencions directes i indirectes". "Ha estat un treball fastigós, però davant d'uns espectacles que generen tant rebuig social, creiem que la població té dret a conèixer quant ens costen les festes basades en el maltractament animal", reclama.
AnimaNaturalis i CAS International asseguren que els Ajuntaments estan sufragant les despeses de forma "directa i indirecta", i per almenys tres vies possibles: "Partint directament del pressupost municipal per a festes, a través de subvencions a les penyes taurines, que en moltes ocasions són les que organitzen i gestionen les festes, o bé a través de convenis amb associacions o empreses, en les quals es delega tota l'organització de les festes majors o patronals, les quals inclouen també espectacles amb bous".
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :