Què responen els científics a la pregunta: estem sols a la galàxia? Què responen els científics a la pregunta: estem sols a la galàxia?
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Què responen els científics a la pregunta: estem sols a la galàxia?


Il·lustració que representa l'empremta del telescopi espacial Kepler de la NASA. Després de nou anys a l'espai profund recopilant dades que van revelar que el nostre cel nocturn està ple de milers de milions de planetes ocults, Kepler es va quedar sense el combustible necessari per realitzar més operacions científiques el 2018. NASA/Ames Research Center/W. Stenzel/D. Rutter, CC BY-SA

"De vegades crec que hi ha vida en altres planetes i de vegades crec que no. En qualsevol dels dos casos, la conclusió és sorprenent."

Carl Sagan.

La possibilitat que hi haja vida en altres planetes ressona en la nostra ment col·lectiva des que vam començar a observar el cosmos des d'un punt de vista científic. Descobrir que no estem sols seria el major i més rellevant descobriment de la història.

De moment, només podem especular-ho. Poc a poc anem coneixent més sobre la nostra galàxia i sobre la vida i la seua evolució. Aquest coneixement és una guia (encara que molt limitada) per a pensar sobre si hi haurà vida en algun altre lloc, si podríem detectar-la o si formes vives extraterrestres podrien detectar-nos a nosaltres.

Quan es va descobrir la galàxia NGC 6822, van demostrar que l'univers no acabava en la Via Làctia. La imatge superior l'ha pres el telescopi espacial James Webb. ESA / Webb, NASA & CSA, M. Meixner, CC BY-SA

Quan parlem de vida extraterrestre no ens referim a vida intel·ligent sinó a qualsevol forma de vida. Ens interessa descobrir quin va ser l'origen i l'evolució de la vida en el nostre planeta, si va tenir lloc en un altre lloc a més de la Terra i si hi ha llocs inexplorats que reuneixen les condicions perquè la vida sorgisca (això ho anomenem habitabilitat). L'astrobiologia és la ciència que s'ocupa de donar resposta a aquestes qüestions.

La primera i única vida coneguda

En el context terrestre, hi ha consens científic que la vida va sorgir fa uns 4 200 milions d'anys. Ho sorprenent és que va tenir lloc en un període curt a escala geològica, entre centenars de milers i 120 milions d'anys, des que la Terra es va fer habitable. Aquesta velocitat d'aparició fa pensar que, una vegada existixen les condicions adequades, la vida pot desenvolupar-se relativament ràpidament.

Els nostres coneixements sobre química prebiòtica suggereixen que els components d'inici de la vida orgànica són universals i freqüents. Les regles de la química dirigeixen els primers passos, pel que podem assumir que la vida orgànica pot tindre unes característiques reconeixibles, sorgisca on sorgisca.

Al llarg de gran part de la història de la Terra, la vida va consistir en formes unicel·lulars i pluricel·lulars senzilles, com a antecessores de les algues modernes. Els animals han poblat el nostre planeta durant els últims 500 a 600 milions d'anys, només un 14 % de la línia de temps total de la vida.

Els animals apareixen per primera vegada en el registre fòssil fa uns 574 milions d'anys. La seua arribada apareix com una explosió sobtada en el període Càmbric (fa 539 milions d'anys a 485 milions d'anys) i sembla contrarestar el típic ritme gradual del canvi evolutiu. La imatge reconstrueix el fons marí del Càmbric a partir de la biota del jaciment de Chengjiang, Xina. Museu de Història Natural de la Universitat d'Oxford / Mighty Fossils, CC BY

Vida intel·ligent: aquella capaç d'observar el cosmos

En la nostra observació del cosmos, podríem acotar, amb vista a les nostres estimacions, com a "vida intel·ligent" aquella amb capacitat d'observació astronòmica o d'enviar senyals fora del seu planeta. Si prenem l'Edat de Bronze com a punt de partida per a les observacions astronòmiques sistemàtiques, la vida intel·ligent existeix en la Terra des de fa menys del 0,00012 % de la línia del temps. La capacitat per a enviar (i rebre) senyals i explorar l'espai ha existit durant una ínfima part del temps total de vida a la Terra, pel que la probabilitat que algú reba aquestes senyals, o nosaltres rebem les seues, són molt baixes.

Amb el que sabem, és probable que la vida –tal com la coneixem– siga relativament freqüent, encara que la vida intel·ligent pot ser rara. Les anàlisis matemàtiques suggereixen que hi ha al voltant d'un 60 % de probabilitats que la vida intel·ligent no arribe a sorgir en planetes amb vida. Càlculs recents suggereixen que podria haver ara entre un i deu planetes amb vida intel·ligent en la nostra galàxia. És a dir, si la vida és una conseqüència de l'evolució de l'univers, no podem afirmar que la intel·ligència també ho siga.

Les cianobacteries, com les de la imatge, van dominar la vida terrestre durant milions d'anys. Si trobàrem vida extraterrestre, seria més probable que es pareguera a açò que a vida intel·ligent. C. Menor-Salván/UAH

Busquem biofirmes extraterrestres

En la recerca de proves de vida extraterrestre, els científics busquen biofirmes o biomarcadors, indicis de vida o evolució química, en exoplanetes i dins del nostre sistema solar. Tanmateix, fins al moment no s'han trobat evidències de vida més enllà de la Terra (no, la fosfina de Venus no és una biofirma).

Una estratègia per a trobar vida extraterrestre és l'observació dels planetes extrasolars (exoplanetes) de la galàxia. S'han identificat 5 496 planetes orbitant 4 229 estrelles. El telescopi James Webb va aconseguir un èxit: un perfil molecular i químic de l'atmosfera d'un exoplaneta.

Recreació de Kepler-186f, el primer planeta de mida similar a la Terra descobert a la zona habitable d'una estrella en 2014. Com a part de la recerca d'intel·ligència extraterrestre, l'Allen Telescope Array va buscar emissions de ràdio del sistema Kepler-186 durant un mes. No es van trobar senyals atribuïbles a tecnologia extraterrestre. Ara pensem que és poc probable que el planeta tinga vida actualment. NASA Ames/JPL-Caltech/T. Pyle, CC BY

És possible que, en un futur proper, amb la millora de la nostra capacitat d'observació, s'arriben a detectar biofirmes en algun dels més de 1 800 planetes similars a la Terra identificats fins ara. Però a dia d'avui, cap planeta extrasolar ha estat confirmat com a habitable o portador de senyals de vida.

Planets de temperatura mitjana confirmada. Hem situat on estaria la Terra en el gràfic i la línia puntejada és la regió aproximada on s'ubicarien planetes habitables. Per ara, gairebé tots els planetes resulten ser massa calorosos o massa freds. C. Menor-Salván/exoplanet.eu

I si ja han vingut per ací?

Els testimonis recents sobre suposada tecnologia extraterrestre i Fenòmens Anòmals No Identificats (UAP, per les seues sigles en anglès) presentats davant el Congrés dels Estats Units han generat gran atenció mediàtica. Tanmateix, aquests relats manquen de proves sòlides. Els científics no treballem amb testimonis. Hem de mantindre una postura escèptica, però oberta, estudiar i discutir les dades d'observacions de UAP sense prejudicis .

Amb la informació disponible, no podem afirmar ni negar la presència d'extraterrestres en la Terra. L'observació d'objectes voladors no identificats no és equivalent a la confirmació de vida intel·ligent fora del nostre planeta. La ciència es basa en dades i evidències, i fins que no es presenten proves verificables, la qüestió de si ja han vingut extraterrestres és, en gran part, especulativa.

En resum, la recerca de vida extraterrestre és una tasca apassionant i amb molts reptes. Tot i que no tenim proves concretes d'existència de vida fora de la Terra, la ciència continua explorant i cercant senyals i biofirmes que puguen donar una resposta a aquesta fascinant qüestió.

Profesor Contratado Doctor. Bioquímica y Astrobiología. Departamento de Biología de Sistemas, Universidad de Alcalá


Dede TheConversation. Traducció d'AGORA CT

Crònica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal