Per què la ciutat de 15 minuts? Cap a una igualtat i cohesió social més grans

La proposta de la "ciutat de 15 minuts" de París és un model urbà que ha sigut acollit, replicat i recentment criticat a nivell mundial. Busca aconseguir una ciutat a escala humana en què les persones puguen accedir a les seues activitats diàries en menys de 15 minuts a peu o en bicicleta.

Com a model de regeneració urbana, pretén fer front a alguns reptes actuals com la desigualtat social, l'envelliment de la població i el canvi climàtic, alhora que persegueix diversos beneficis, alguns ja comprovats en models similars. Aquest article és el primer d'una sèrie en què analitzarem aquests reptes i beneficis.

Repte: igualtat i cohesió social

En les ciutats modernes es manifesten grans desigualtats. En aquest sentit, un dels reptes és garantir l'accessibilitat als serveis essencials a tots els grups de la societat, independentment de les seues habilitats o característiques socioeconòmiques. I no només en termes de proximitat (distància, temps) sinó també d'accessibilitat, inclusivitat, assequibilitat, disponibilitat de serveis i seguretat de totes les persones.

La planificació tradicional basada en la separació d'habitatge, ocupació i comerç ha generat el desenvolupament accelerat al voltant de la infraestructura per a vehicles, la qual cosa ha donat lloc a dos problemes ben documentats. D'una banda, ha perpetuat les desigualtats socials i, d'altra banda, ha generat una immensa quantitat de mobilitat motoritzada, amb els sobrecostos energètics, ambientals i sanitaris associats a aquesta.

Aquests fenòmens, juntament amb un entorn poc accessible, produeixen també exclusió social o la anomenada soledat no desitjada, les quals afecten sobretot a grups minoritaris i a les persones majors.

El disseny de la ciutat té un paper rellevant per afrontar aquests problemes i promoure la qualitat de vida i la cohesió social. Per exemple, garantint que equipaments i serveis es distribuïsquen equitativament per tota la ciutat i incloent a tots els grups com a participants actius de la societat.

Actualment, el ritme de vida induït per la forma urbana i l'extensió progressiva de les ciutats ens porta a emprar en mitjana 60 minuts del dia en desplaçaments al treball. Aquest temps es resta de la vida social, familiar i personal. I dificulta la conciliació familiar i laboral. A més, es produeixen pèrdues de productivitat econòmica i laboral.

En la pandèmia es va evidenciar l'auge dels serveis online (entrega de productes a domicili, cites mèdiques online, teletreball, etc.), que es proposen com una possible solució al problema de mobilitat. Sens dubte, ofereixen aspectes positius en la mesura en què eviten molts desplaçaments i els seus impactes, però en queden d'altres per estudiar. Creiem que un dels principals és com aconseguir una integració entre els beneficis de la tecnologia (digital) i el món físic (disseny de la ciutat i el transport). Com es veurà més endavant, no es pot oblidar que aquest últim segueix jugant un paper clau per afavorir el reequilibri social i el benestar de les persones.

Crítiques a la ciutat de 15 minuts

S'ha formulat la crítica que aquest model de ciutat podria fomentar una major segregació socioespacial, en cas que se centre en barris privilegiats que ja compten amb major accessibilitat. També es diu que en millorar els serveis en zones de renda baixa o mitjana, podria generar especulació i augment de preus d'ús de sòl i habitatge, corrent el risc de crear noves ones de gentrificació.

D'altra banda, s'han difós teories desinformatives que amb aquest model els governants intenten controlar el moviment dels ciutadans, coartant les seues llibertats individuals i limitant-los a desenvolupar la seua vida en comunitats tancades. Suposadament, això es faria mitjançant restriccions en l'ús del cotxe privat i el monitoratge dels seus moviments.

No obstant això, i com es veurà a continuació, aquestes afirmacions pràcticament no tenen res a veure amb l'essència de les polítiques de proximitat reals que estem estudiant en el projecte d'investigació Acc<15 Accessibilitat i Planificació per a la ciutat de 15 minuts.

Beneficis comprovats: menys inseguretat, més pertinença, més activitat econòmica local

Des de fa més de 100 anys, la ciutat de proximitat ha buscat crear un model centrat en l'ésser humà. Igualment, les propostes i intervencions actuals com la ciutat de 15 minuts han d'entendre's com a processos de desenvolupament urbà socialment integradors.

Un dels seus principals objectius és recuperar part del temps dels desplaçaments laborals i canviar-lo per temps de qualitat per a la família, els amics, l'oci i altres activitats personals que milloren la qualitat de vida i la salut. Per a això aquest model busca l'equilibri de l'espai públic, millorant l'accessibilitat a peu, en bicicleta i en transport públic. Això pot implicar recuperar espai ocupat per l'automòbil privat però amb contrapartides positives.

Per exemple, existeixen evidències que la inversió en infraestructura per a caminar i anar en bicicleta, a més de promoure una mobilitat més sostenible, augmenta la cohesió social i el sentiment de pertinença. A més permet crear espais de convivència entre veïns.

D'aquesta manera, la inseguretat es redueix gràcies a la barreja d'usuaris (intercultural, intergeneracional, etc.) i a les activitats que donen vida als espais públics. Això, sumat a plans d'habitatge assequible, al suport a l'activitat econòmica local i a la redistribució de serveis en barris desafavorits, produeix beneficis econòmics en múltiples escales. Des de l'augment del pressupost disponible per a les famílies (reduint la necessitat de comprar cotxes o mantenir-los), fins a la promoció dels "circuits curts" i els negocis locals amb oportunitats d'ocupació, o l'estalvi a nivell de polítiques públiques (manteniment viari i salut).

Els grups socials desafavorits i les seues necessitats específiques rarament són l'eix de la planificació de la ciutat. La ciutat de 15 minuts és una nova oportunitat per a posar l'accent en solucions a aquesta bretxa, sempre que es tinga present que la ciutat només és accessible si ho és per a tots els seus habitants. Al mateix temps, és evident que la ciutat dels 15 minuts no ofereix una solució universal. La seua aplicació no pot ser homogènia, a causa dels diferents contextos culturals i geogràfics, i requerirà un exercici específic de nova planificació per adaptar-la als requeriments de cada barri, municipi o assentament.

Patxi J. Lamíquiz Daudén  Pla Estatal d'Investigació Científica i Tècnica i d'Innovació 2017-2020, pel projecte ACCESIBILITY PLANNING FOR THE 15-MINUTE CITY ACC<15' (PID2020-116584RB-I00), del qual és Investigador Principal. És membre de l'Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes - AETU.