L'obesitat causada per la sobrealimentació perjudica la memòria a curt termini dels peixos zebra

Un grup de recerca de l'Institut d'Aquicultura Torre de la Sal (IATS), un centre del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) situat a Castelló, publica un estudi que confirma que els peixos zebra amb obesitat induïda per sobrealimentació no gestionen correctament la memòria a curt termini. Sotmesos a proves d'aprenentatge i memòria, els peixos obesos són capaços d'aprendre igual que els esvelts, però no recorden tan bé les associacions entre estímuls. Els resultats es publiquen en un volum de la revista Journal of Molecular Sciences dedicat al peix zebra com a model experimental per a la recerca biomèdica, de manera que l'estudi servirà com a referència per analitzar l'efecte de malalties metabòliques com l'obesitat o l'anorèxia sobre els processos emocionals i cognitius.

El grup de Control d'Ingesta en Peixos de l'IATS, liderat per l'investigador del CSIC José Miguel Cerdà Reverter, es va preguntar si l'obesitat induïda per la sobrealimentació d'una dieta estàndard és capaç d'induir alteracions emocionals i cognitives. Per contestar aquesta pregunta, van utilitzar com a model experimental el peix zebra (Danio rerio), un parent de les carpes molt utilitzat en la recerca biomèdica.

A més de la seva facilitat de manteniment i capacitat d'estabulació, les femelles produeixen centenars d'embrions cada setmana i aquests es desenvolupen molt ràpidament (són capaços de menjar de manera independent als 5 dies de la seva fecundació). El seu genoma és similar al de l'humà en un 70%, i més del 84% dels gens que causen malalties en humans es troben també en el peix zebra, de manera que és un model adequat per obtenir informació sobre patologies que afecten les persones.

El grup de recerca de l'IATS-CSIC va establir un grup control de peixos zebra als quals va alimentar amb un 2% del seu pes corporal, mentre que el grup experimental (obesos) va ingerir la mateixa dieta, però a nivells del 8%. Després de comprovar la seva obesitat en funció del seu pes i nivell de greix corporal, els peixos es van sotmetre a una prova d'ansietat i a una altra d'aprenentatge i memòria.

Com es mesura la memòria d'un peix? Ho explica José Miguel Cerdà: "S'ensenyen a realitzar una acció, en aquest cas una prova d'aversió en la qual associem un fons de la galleda amb quadrícula, com un tauler d'escacs, amb un estímul negatiu, un xoc elèctric. Per contra, un fons llis no es castiga. Quan oferim al peix l'alternativa d'escollir el tipus de fons, si ha après triarà sempre el llis... Repetim la prova 1 hora després per a la memòria a curt termini i després de 24 o 36 hores per a la memòria a llarg termini, i avaluem si és capaç de recordar que el fons de quadrícula està associat a l'estímul negatiu".

També van mesurar l'ansietat en ambdós grups de peixos mitjançant les seves reaccions locomotores en col·locar-los en un lloc nou per a ells. "Un peix que està confiat en el seu entorn visitarà la superfície de l'aigua sovint, encara que aquesta és una zona perillosa on es troben els depredadors", assegura l'investigador del CSIC. "Un peix espantat es quedarà enganxat al fons en un racó i anirà prenent confiança a poc a poc si l'ambient no és hostil. Nosaltres mesuram el temps que passa a la secció inferior de la galleda i el que passa a la superior, la seva velocitat de natació, distància recorreguda, velocitat de les voltes, velocitat angular, etcètera".

Model per a estudiar l'obesitat o l'anorèxia

Segons els seus resultats, "els peixos obesos no mostren un comportament ansios, però no gestionen correctament la memòria a curt termini", resumeix Cerdà. "Els peixos obesos són capaços d'aprendre igual que els peixos esvelts, però no recorden tan bé les associacions entre els estímuls". La memòria és fonamental perquè els animals controlin la predació, la cerca i localització d'aliments... "Un peix obès podria tenir una capacitat adaptativa pitjor que un peix normal, amb les seves conseqüències evolutives", assumeix el científic.

Les implicacions d'aquest estudi per a l'aquicultura consisteixen a establir proves vàlides per avaluar la qualitat de les dietes sobre el desenvolupament cognitiu dels peixos i el seu benestar. Però la importància de la feina va més enllà, segons José Miguel Cerdà: "Els nostres experiments evidencien que el peix zebra pot ser utilitzat com a model en l'estudi dels efectes que poden exercir trastorns metabòlics com l'obesitat o l'anorèxia sobre els processos cognitius i emocionals, especialment sobre malalties degeneratives com el Parkinson o l'Alzheimer".

Així, els protocols utilitzats pels investigadors de l'IATS-CSIC seran útils en l'estudi de l'efecte de les malalties metabòliques sobre els processos emocionals i cognitius, i promouran l'ús del peix zebra com a model d'estudi en la neurociència conductual i cognitiva. En la feina han col·laborat científics del Departament de Biologia Funcional i Ciències de la Salut de la Universitat de Vigo i el Departament de Neurociències de la Universitat d'Uppsala (Suècia).

FONT   CSIC CV