El que el teclat s'endugué: què hem perdut en deixar d'escriure a mà?

A principis de 1882, el filòsof Friedrich Nietzsche va rebre una màquina anomenada "esfera d'escriure Mallin-Hansen", un enginyós artefacte amb tecles. La visió del pensador havia empitjorat fins a impossibilitar-li l'escriptura manual. Al març d'aquell mateix any va poder continuar escrivint, ara amb un nou instrument.

El seu amic, el compositor Heinrich Köselitz, va notar un cert canvi d'estil en els seus textos a partir d'aquell moment. La seva prosa s'havia tornat més esmunyedissa i telegràfica. Pel que sembla, també es van veure afectats alguns continguts de la seva filosofia.

Cognició corporeitzada

Aquest fet, que ens fa evocar l'expressió: "el mitjà és el missatge", podria trobar la seua explicació en les noves teories de la cognició corporeitzada (embodied cognition). La ciència cognitiva moderna ens indica que els aspectes motors i sensorials del nostre comportament tenen conseqüències més enllà del que sospitàvem.

La nostra ment no és un món d'idees incorpòries. És necessari tenir en compte el nostre cos i les nostres sensacions per explicar fenòmens que, d'una altra manera, resulten inexplicables.

En un estudi realitzat fa un parell de dècades es van presentar paraules a diverses persones. Als subjectes se'ls va demanar que les classificaren com a positives o negatives el més ràpidament possible. Els resultats van ser sorprenents.

Les paraules relacionades amb les idees d'inferioritat, com "estúpid" o "fracàs", es podien classificar més ràpidament quan es feia un moviment de l'esquena cap avall. Les paraules positives, com "èxit" o "inteligent", es classificaven més ràpidament quan el moviment era cap amunt. Els subjectes no eren conscients d'aquesta influència.

Com ens canvia una màquina

La influència d'un simple gest motor en la nostra percepció i presa de decisions és notable. I el teclat d'en Nietzsche no era una màquina qualsevol.

Les teories de la cognició corporeitzada ens diuen que les nostres experiències i el nostre comportament estan molt lligats als nostres cossos. No és el mateix escriure amb un bolígraf que fer-ho amb un teclat d'ordinador.

El fenomenòleg Maurice Merleau-Ponty defensava la idea que la nostra corporeïtat és fonamental per a la nostra comprensió del món. Els nostres cossos són les eines amb les quals interactuem amb l'entorn i, com a conseqüència, amb la informació que rebem.

Això implica que qualsevol canvi en les eines que utilitzem per interactuar amb el món pot tenir un impacte significatiu en la nostra cognició. Nietzsche va experimentar aquest canvi quan va passar de la ploma al teclat.

El teclat era una màquina que exigia un moviment diferent de les seves mans. Les tecles havien de ser pitjades amb un cert grau de força i precisió. Aquesta interacció específica amb el teclat pot haver influït en la seva forma de pensar i escriure.

La màquina com a extensió del cos

Aquesta idea de les eines com a extensions del cos i, per tant, de la ment, va ser popularitzada pel filòsof canadenc Marshall McLuhan. Va argumentar que les eines són una extensió de l'ésser humà i que influeixen en la nostra percepció i en la forma com processem la informació.

En el cas de Nietzsche, la seva esfera d'escriure va ser una extensió del seu cos i la seva ment. Va adaptar-se a aquesta nova eina, i això va canviar la seva forma de comunicar les seves idees.

Aquesta història ens recorda que no només som éssers pensants, sinó també éssers que interactuen constantment amb les nostres eines i tecnologies. Les eines que utilitzem influeixen en com pensem, com percebem el món i com comuniquem les nostres idees.

La màquina d'en Nietzsche no només era una eina per escriure, sinó que es va convertir en una eina per pensar i, en última instància, en una eina per ser Nietzsche.

Què hauria passat si en Nietzsche no hagués rebut aquesta màquina d'escriure? Potser la seva obra hauria pres una altra direcció. O potser el seu llegat no seria el mateix. El que està clar és que una màquina va canviar la seva vida i la història de la filosofia.