Per als seguidors del Liverpool com jo, Jordan Henderson era un dels xics bons del futbol. Va ser el capità del club que va recaptar fons per al Servei Nacional de Salut del Regne Unit durant la pandèmia de covid-19 i va donar suport vocalment a la comunitat LGBTQ+ de Liverpool.
No obstant això, en juliol de 2023, després de 12 anys en el Liverpool, Henderson es va anar a l'Al-Ettifaq, un club de la Pro League d'Aràbia Saudita, on les relacions entre persones del mateix sexe estan penalitzades. El salari setmanal d'Henderson a l'Al-Ettifaq és, aparentment, 900.000 dòlars, el triple del que guanyava al Liverpool, el quart club més ric del món.
Alguns han qualificat la inversió d'Aràbia Saudita en el futbol de rentat esportiu. Aquest terme descriu l'intent d'un govern de blanquejar la seua reputació nacional i internacional a través de l'esport. Sovint s'associa amb estats del Golf com Qatar, que va organitzar el Mundial de 2022, Aràbia Saudita i Bahrain.
Henderson no és l'únic futbolista que segueix l'empremta del diners. La Saudi Pro League és ara la llar d'algunes de les grans estrelles del futbol. Cristiano Ronaldo va ser el primer a fitxar per l'Al-Nassr el desembre. A ell s'ha unit l'actual Baló d'Or, Karim Benzema, que va deixar el Real Madrid per l'Al-Ittihad. Mohamed Salah, estrella del Liverpool, aparentment ha acceptat fitxar per l'Al-Ittihad, encara que el Liverpool no ha acceptat fins ara l'acord.
El brasiler Neymar va fitxar per l'Al Hilal procedent del París Saint-Germain (PSG). I Al Hilal també va oferir 332 milions de dòlars al PSG per la superestrella francesa Kylian Mbappé.
L'oferta de l'Al Hilal per Mbappé hauria esbucat el rècord mundial de traspassos. No obstant això, Mbappé va rebutjar el fitxatge. El mateix va fer un dels futbolistes més coneguts del món, Lionel Messi. Va decidir fitxar per l'Inter de Miami, a Estats Units, en lloc d'acceptar una oferta de 1.600 milions de dòlars per fitxar per l'Al Hilal. No obstant això, Messi seguirà guanyant 25 milions de dòlars en els pròxims tres anys com a ambaixador turístic d'Aràbia Saudita.
El diner supera la moral
A través del seu Fons d'Inversió Pública (PIF), la monarquia saudita ha gastat 6.300 milions de dòlars en esport des de 2021. Això inclou la compra del club de futbol anglés Newcastle United i la creació de LIV Golf.
Però la història de la Pro League té una altra variable. Un nouvingut súper ric està comprant influència en un esport els protagonistes del qual, com la FIFA, s'han enfrontat a repetits escàndols de corrupció. La riquesa i l'ambició del projecte saudita desafien el domini europeu sobre el futbol mundial. Però és el següent pas lògic per a un esport en què el diner ha superat la moralitat.
L'esport és clau en Vision 2030, el projecte d'Aràbia Saudita de set bilions de dòlars per diversificar la imatge global del país i la seua economia dependent del petroli. La monarquia saudita vol albergar el Mundial de Futbol de 2030 o 2034. Està invertint diner en el boxeig, la Fórmula 1, el golf i el futbol.
En 2023, el PIF es va fer amb la propietat majoritària de quatre clubs saudites, Al-Ahli, Al-Ittihad, Al Hilal i Al-Nassr. El salari anual de Ronaldo en l'Al-Nassr (200 milions de dòlars) el converteix en el futbolista millor pagat del món.
El diner mana, i el rentatge d'imatge esportiu sovint funciona. Human Rights Watch va informar recentment que els guàrdies fronterers saudites han assassinat centenars d'immigrants al llarg de la frontera del regne amb el Iemen. Una coalició militar liderada per Aràbia Saudita ha estat acusada de crims de guerra en el mateix país veí. El govern saudita va ser responsable de l'assassinat en 2018 del periodista Jamal Khashoggi.
Amnistia Internacional ha documentat els nombrosos abusos contra els drets humans comesos pel regne, des de l'ús que fa de la pena de mort fins al tracte que dóna als treballadors migrants i als manifestants.
És poc probable que tot açò importe a molts seguidors del Newcastle. L'èxit en el camp importa més que la política dels propietaris del club.
Una lliga per a quedar-se?
A l'igual que la Copa Mundial de Qatar, la Saudi Pro League ha provocat autèntics dilemes ètics. No obstant això, molts en els països del Golf també assenyalen la hipocresia de les crítiques occidentals que destaquen els abusos dels drets humans en altres llocs, mentre ignoren els problemes més propers.
Hi ha un element neocolonial en el rebuig de les ambicions saudites que reflecteix el llarg domini europeu del futbol mundial. El futbol és molt popular a Aràbia Saudita i en gran part del Pròxim Orient, així que per què no pot haver-hi allà una lliga que rivalitze amb la Premier League anglesa o LaLiga espanyola?
Aràbia Saudita no seria el primer lloc on un govern autoritari ha enriquit una competició nacional amb talent estranger. Mussolini ho va fer amb la Serie A italiana a la dècada de 1920. El govern de la Xina ho va fer amb la Superlliga després de 2004.
Potser que Henderson haja decebut els aficionats del Liverpool, però centrar-se en un sol futbolista no ve al cas. Grans xarxes donen suport al rentatge d'imatge esportiu saudita. El Chelsea Football Club, antany propietat de l'oligarca rus Roman Abramovich, pertany ara en un 60% a Clearlake Capital, una empresa d'inversions recolzada pel FPI.
El govern conservador de Boris Johnson va aprovar la propietat del Newcastle United per part del FPI. Mentrestant, es venen armes del Regne Unit a Aràbia Saudita per al seu ús en la guerra civil del Iemen, un conflicte en què l'ONU estima que han mort 377.000 persones.
El problema de la lliga saudita no és la lliga en sí, ni el desagradable règim que la finança. El problema és el futbol i les estructures econòmiques que el sustenten.
La vulnerabilitat del futbol al rentatge d'imatge esportiu ens diu molt sobre com i per a qui es gestiona l'esport més popular del món. No és per als aficionats, les lligues més xicotetes o la majoria dels jugadors. És per als estats, empreses i individus que no rendeixen comptes.
Hi ha una història de competicions advenidores que desafien breument l'statu quo del futbol, des de la lliga colombiana El Dorado a finals dels anys 40 fins a la Superlliga xinesa. La Saudi Pro League sembla tenir més possibilitats de perdurar.
Molts podrien sentir-se desconcertats per la implicació d'Aràbia Saudita en l'esport. No obstant això, les autoritats saudites estan seguint l'exemple de les organitzacions que governen el futbol. Només tenen més diner per a explotar la codícia i la desigualtat que s'han filtrat a l'ADN del futbol.
Professor of History, University of Guelph
Crònica CT
* Ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :