En aquests dies de llunes i superlunes, una de les preguntes més recurrents entre els visitants als jardins botànics es refereix a la influència de la Lluna sobre el creixement dels arbres. La meua resposta és sempre negativa.
El mite de la influència lunar en les plantes
Malgrat que els postulats de La Vida Secreta de les plantes, un supervendes de 1973, han sigut contundentment rebutjats per articles científics com The Not-So-Secret Life of Plants o Plant primary perception, proliferen cada vegada més els textos que, prenent-los com a referents, sostenen propietats esotèriques i metafísiques de les plantes.
L'atracció gravitatòria de la Lluna i el seu influix en les marees, que sí que és ciència, és la base perquè la cultura popular li atribuïsca influència sobre fenòmens que, com els canvis demogràfics, res tenen a veure amb la ciència i sí amb la màgia. Un dels mites més estesos és la influència de la Lluna en el creixement de les plantes.
El naixement del bulo
En 1928, el zòòleg Harold Munro Fox publicà un xiquet volum que fon el punt de partida de les moltes llegendes sobre la influència selenita en la fisiologia d'animals i plantes que perduren fins avui. De fet, si es tecleja en un cercador "agricultura i fases lunars", se seguen més de 600 000 entrades.
L'ús de les fases de la Lluna com un almanac per a organitzar les pràctiques agrícoles arranca en la Història Natural de Plini el Vell, qui escrigué sobre les marees explicant que la Lluna:
"reposta la terra; quan s'acosta, omple tots els cossos, mentre que quan s'allunya els buida".
La Lluna ocupa des de llavors un lloc important en llegendes populars que persisteixen entre nosaltres com la relació entre les fases lunars amb el fotoperíode i la il·luminància, i el moviment de la saba al ritme de les oscil·lacions mareals.
Aquesta interpretació de la influència lunar és un dels pilars de l'desacreditada "agricultura biodinàmica", un sistema de gestió agropecuària d'arrels antroposòfiques que elabora calendaris d'activitats agrícoles basats en què la intensitat lluminosa i l'atracció gravitatòria lunar influeixen en el creixement de les plantes.
Amb aqueixos antecedents, cal preguntar-se quina és la influència real sobre les plantes dels dos grans processos (força gravitatòria i il·luminància) implicats en els canvis determinats per les fases lunars.
Lluna, atracció gravitacional i maredes
El calendari lunar exerceix dos efectes principals sobre la Terra: les oscil·lacions mareals i els canvis en la il·luminància.
L'efecte de la gravetat lunar (Gl) sobre la Terra es pot calcular mitjançant l'expressió Gl = Gm/r², sent G la constant de gravitació universal, m la massa de la Lluna i r la distància Terra-Lluna, d'on es deduïx que la força gravitatòria de la Lluna en la superfície terrestre és 288 000 vegades menor que la pròpia gravetat terrestre i, per tant, despreciable.
Aplicant el mateix raonament, la força gravitatòria que exerceix el Sol sobre nosaltres és unes 1 600 vegades menys intensa que la que exerceix la Terra. En conseqüència, la gravetat solar (Gs) sobre la Terra és 177 vegades major que la lunar.
Encara que la gravetat que exerceix el Sol sobre la Terra siga major que la de la Lluna, com que les marees depenen de la inversa de la distància al cub (1/r³), el seu efecte és menor perquè la distància que ens separa del Sol és molt major.
Com les forces gravitatorials depenen del tamany de l'objecte al qual afecten, les persones, i menys encara una planta, no tenen l'alçària suficient perquè la Lluna els afecte, ja que el seu efecte gravitatori sobre una persona seria 0,002 vegades menor que el produït per una carbassa de 1 kg col·locada a 1 m per damunt del seu cap.
Il·luminància lunar
Segons la taula d'il·luminàncies, el mínim de llum solar en un dia mitjà és de 32 000 lux i el màxim de 100 000, és a dir, la il·luminació màxima de la Lluna plena en una nit clara és 128 000 vegades menor que el mínim de la llum solar en un dia promig o 400 000 vegades menor que el màxim. L'efecte de la il·luminància lunar sobre la Terra és, doncs, despreciable amb respecte al del Sol, no té cap efecte en l'activació de la fotosíntesi i, en conseqüència, en el creixement de les plantes.
Factors que influeixen en el creixement i desenvolupament de les plantes
El creixement i desenvolupament de les plantes està regulat per factors endògens (fitohormones) i exògens. Els primers estan exclusivament determinats per components genètics. Només alguns factors externs podrien veure's afectats per la potencial influència lunar.
Quant a les marees, tenint en compte que hi ha dos alces i dos baixes cada dia, en l'hipotètic cas que causaren algun efecte en una planta haurien de produir-se dos pujades i baixades de saba diàries i cap que depenguera de les fases lunars com sostenen els manuals d'agricultura biodinàmica.
Amb lluna plena les marees són una mica més fortes a causa de l'alienació del Sol i la Lluna, però els seus efectes són simètrics, és a dir, sempre fan que l'aigua puge, la qual cosa és absolutament contradictòria amb assignar-los efectes oposats, segons els quals la lluna plena portaria la saba fins a les fulles i la lluna nova fins a les arrels.
Per la seua banda, la il·luminància, l'únic factor que varia amb les fases lunars, no genera cap força que puga provocar el moviment de la saba i, fins i tot en el cas més favorable (lluna plena en una nit despejada), el seu efecte és irrelevant en comparació amb el solar.
La conseqüència lògica de tals evidències és que cap d'aquests efectes apareix en els textos acadèmics i haurien de ser refutades com a idees acientífiques sense més fonament que el que podríem adjudicar al terraplanisme o al moviment antivacunes.
Lluís Monjo .Bióleg. Professor de fotografia científica, Universitat d'Alacant
Manuel Peinado Lorca, Catedràtic d'Universitat. Director del Reial Jardí Botànic de la Universitat d'Alacant, Universitat d'Alacant, és membre del Grup Federal de Biodiversitat del PSOE
des de
Creative Commons Crònica CT .
Cap comentari :