Fins a l'últim govern del Botànic, la Comunitat Valenciana es situa al capdavant de les Comunitats Autònomes en la recuperació de la despesa social, abordant tant el suport a les famílies com la despesa destinada a polítiques socials.
La Comunitat Valenciana ha destacat a nivell nacional en augmentar la seua inversió en polítiques socials, destinant 855 euros més per habitant que en 2009, la qual cosa representa un augment del 40,46% i arribant a la xifra de 3.151 euros per habitant en 2022. Aquests dades provenen d'un informe emés per l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials.
A nivell nacional, l'informe assenyala que els retalls aplicats a les partides destinades a polítiques socials a partir de 2010, amb especial èmfasi en 2013 i 2014, van portar a que en aqueix període es registrara el nivell més baix en despesa autonòmica en serveis essencials, amb menys de 100.000 milions d'euros.
En 2022, la Comunitat Valenciana es va situar com la novena comunitat autònoma que més va invertir en despesa social, arribant als 3.151 euros per habitant, en comparació amb la mitjana de 2.939 euros del conjunt de les autonomies.
Pel que fa a la sanitat, la despesa per càpita a la Comunitat va arribar als 1.521 euros en 2022, representant el 27,3% del pressupost, lleugerament per baix de la mitjana de les comunitats autònomes. Això va marcar un augment del 22% en comparació amb 2009.
En educació, la Comunitat es va posicionar com la tercera autonomia que més recursos va destinar l'any passat, arribant a 1.194 euros per habitant, la qual cosa representa el 21,4% del pressupost. Això la va portar a liderar el creixement des de 2009, amb un augment del 38,1% al destinar 1.680 euros addicionals per valencià.
Pel que fa als serveis socials, la Comunitat va destinar 434 euros per habitant en 2022, superant la mitjana i ocupant el setè lloc en el rànquing autonòmic, la qual cosa representa el 7,8% del pressupost. L'increment des de 2009 és el més destacat entre totes les autonomies, amb un augment de 1.551 euros per persona.
En resum, l'informe assenyala una tendència a la baixa en el percentatge de despesa de les comunitats autònomes en polítiques socials (sanitat, educació i serveis) des de 2010, amb una disminució de 8,6 punts percentuals des del 67,39% sobre el pressupost total de cada comunitat en 2009 fins al 58,78% en 2022.
En termes absoluts, des de 2009, l'augment en la despesa conjunta en polítiques socials ha estat de 22.221,7 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 19,02%, arribant a un total de 139.000 milions d'euros en 2022. No obstant això, si s'haguera mantingut el mateix percentatge del pressupost total de les CCAA que en 2010, s'haurien invertit quasi 20.100 milions d'euros addicionals en 2021.
L'associació destaca que, entre 2014 i 2020, es van registrar increments en els pressupostos de totes les comunitats, especialment en 2020 i 2021 a causa de la gestió de la pandèmia, la qual cosa va portar a l'augment de la despesa social, especialment en sanitat, fins a arribar als 141.432 milions d'euros en el pressupost de 2021.
A més, s'incideix en què comptar amb Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) també ha contribuït a l'augment de les polítiques socials, encara que aquest augment no ha sigut uniforme en totes les comunitats.
Malgrat que la crisi sanitària i social generada per la covid-19 va ressaltar la importància de la despesa en serveis públics essencials, com la sanitat, l'educació i els serveis socials, l'increment de la despesa en aquestes polítiques gestionades per les CCAA va ser del 13,5% entre 2019 i 2022 (7,9% en sanitat, 17,7% en educació i 28,8% en serveis socials), mentre que l'augment de la despesa en altres polítiques va ser del 41% en el mateix període, tres vegades major, la qual cosa indica una disminució de la importància relativa de la despesa social a les comunitats autònomes
La falta de Finançament responsable que tinga un deute del PIB major
La Comunitat Valenciana es situa com la regió amb la segona major deute per càpita fins al tancament de 2022, amb 10.810 euros per habitant, només darrere de Catalunya, que arriba als 10.981 euros, triplicant així el nivell de deute de les regions menys endeutades.
En relació al PIB, és la Comunitat Valenciana (44,5%) la regió més endeutada, seguida de Castella-La Manxa (33,7%) i Catalunya (33,5%), segons l'informe 'Endeutament de les Comunitats Autònomes' publicat aquest dilluns per BBVA Research.
L'estudi de BBVA Research s'ha publicat en ple debat sobre el deute autonòmic, després que partits independentistes catalans plantegessin una condonació com a condició per investir el candidat socialista, Pedro Sánchez.
En aquest context, BBVA Research ha donat a conèixer que Catalunya és la comunitat amb més deute per càpita al tancament de l'any passat i la tercera regió amb més deute respecte al PIB.
Pel que fa al deute per càpita, després de Catalunya es situa la Comunitat Valenciana (10.810 euros); Castella-La Manxa (7.528,3); Múrcia (7.450,6); Balears (7.529,5); Aragó (6.890,3); Cantàbria (5.745,5); Castella i Lleó (5.605,7); Madrid (5.170); La Rioja (5.107,1); País Basc (4.987,6); Extremadura (4.876,6); Navarra (4.796,2); Galícia (4.446,5); Andalusia (4.432,6); Astúries (4.199,4); Canàries (2.874).
En termes del PIB regional, la Comunitat Valenciana (44%), Castella-La Manxa, Catalunya (33% totes dues) i Múrcia (32%) són les quatre comunitats més endeutades. Al contrari, les comunitats amb una ràtio menor són Navarra, Canàries, País Basc i Madrid, aquestes tres últimes amb un deute per sota del 14% del seu PIB regional.
El deute a la Comunitat Valenciana en relació amb el PIB ha passat del 41,9% de 2015 al 44,5% en l'actualitat, mentre que l'evolució del deute per càpita ha crescut dels 8.517,6 euros per habitant de fa vuit anys als 10.819 actuals.
Quant al volum del deute de cada autonomia sobre el total, Catalunya (26,6%), la Comunitat Valenciana (17,4%) i Andalusia (11,9%) concentren el 56% del deute autonòmic.
EL FLA
Segons apunta BBVA, els instruments utilitzats per les comunitats autònomes per finançar-se han evolucionat en funció de les condicions dels mercats. Entre 1995 i 2011, l'emissió de valors va anar guanyant pes.
En aquest període, de mitjana, l'emissió de valors representava un 47% del total del finançament, front al 53% dels préstecs. No obstant això, el tancament dels mercats en 2012, provocat per la crisi financera, i l'entrada en vigor de mecanismes de liquiditat, com el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), va restar pes a aquests instruments de finançament.
El FLA forma part dels mecanismes que el Govern central va crear en 2012 per facilitar liquiditat a les comunitats autònomes en un moment de tancament dels mercats financers. Actualment, el FLA representa gairebé el 59% del deute autonòmic, front al 14% dels valors emesos en el mercat.
A partir de 2020, algunes de les comunitats van recórrer de nou a les institucions financeres per captar finançament i els préstecs van guanyar pes fins a representar el 27% de l'endeutament autonòmic.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :