Enguix garanteix la continuació per Diputació de València d'ajudes per a exhumar víctimes de la guerra civil que va iniciar en 2016 Pérez Garijo (EUPV)

La vicepresidenta primera i responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de València, Natalia Enguix, ha garantit que la corporació provincial donarà continuïtat a la línia de subvencions destinada a les associacions de familiars i ajuntaments que busquen la reparació i dignificació de les víctimes de la guerra civil.

Enguix s'ha pronunciat en aquests termes durant la seua visita al cementeri de Xàtiva (València), on el pròxim dilluns s'iniciaran els treballs de localització, excavació, exhumació i identificació dels restes de víctimes del franquisme enterrades en dues fosses comunes, segons ha informat la institució provincial en un comunicat.

La intervenció, subvencionada per l'àrea de Memòria Democràtica de la Diputació amb una dotació propera als 80.000 euros, ha estat impulsada per l'Associació de Víctimes del Franquisme de la capital de La Costera i el consistori local, amb la finalitat de recuperar els restes de 43 repressaliats que van ser afusellats al mur de la Casa Blanca, una finca agrària localitzada en terme de Xàtiva.

En aquest sentit, la vicepresidenta primera de la Diputació ha assegurat que no es tracta "només de dur a terme les excavacions, molt necessàries", sinó que la societat "entenga que ho fem per tancar ferides i construir un món basat en la concòrdia, on les noves generacions tinguen clars els valors democràtics que permeten que aquesta història no es torne a repetir".

L'acte ha comptat amb la presència de familiars de les víctimes, als quals ha acompanyat la pròpia Enguix, juntament amb l'alcalde de Xàtiva i diputat provincial, Roger Cerdà, qui ha posat en valor el paper de la Diputació, "gràcies a la qual es podran dur a terme aquests treballs d'excavació perquè les famílies es retroben amb els seus éssers estimats i puguen donar-los una sepultura digna".

L'alcalde també ha agraït la implicació de l'associació que representa als familiars i el treball de Sara Mejías al capdavant d'aquesta, "comença a donar els seus fruits".

La presidenta de l'Associació de Víctimes del Franquisme de Xàtiva, descendenta de José Alacot i Vicent Sanchis, dos dels repressaliats, ha indicat que aquestes són les primeres fosses que s'obriran a la localitat per a tractar de "recuperar els restes de víctimes del conflicte armat, de les quals tenim certificació a través dels documents que hem anat consultant i que apunten que en aquestes excavacions podrien ser enterrades 43 persones que van ser afusellades al mur de la Casa Blanca".

Mejías ha subratllat que els "grans protagonistes" de l'acte són les víctimes, els restes de les quals s'espera trobar a les fosses IV i V del cementeri de Xàtiva, i després d'això ha llegit un a un els seus noms. "Les noves generacions, que no tenim por, farem tot el possible per localitzar-los i tornar-los la dignitat que els van arrabassar", ha conclòs.

"DIGNIFICAR LA MEMÒRIA"

Per la seua banda, la responsable provincial de Memòria Democràtica, Natalia Enguix, ha destacat "la dedicació i la constància dels col·lectius que representen a les víctimes i la professionalitat dels arqueòlegs i científics que participen en un procés complex i emocionalment dur, necessari per a arribar a la identificació dels restes i dignificar la memòria de qui van rebre sepultura en aquestes condicions indignes".

Enguix ha insistit que la Diputació "continuarà subvencionant aquests treballs d'exhumació i identificació de l'ADN de les víctimes, en col·laboració amb els ajuntaments i les associacions de familiars que ho sol·liciten", i mantindrà així "l'aposta per a honrar la memòria dels repressaliats de tots dos bàndols que van perdre injusta i innecessàriament la vida en una guerra sense sentit".

MÉS DE TRES MILIONS DES DE 2016 sent Diputada Rosa Pérez d'Esquerra Unida

L'aposta per les accions de reparació i reconeixement dels repressaliats s'ha traduït en aquests anys en 35 projectes desenvolupats en 11 municipis, amb 1.160 víctimes exhumades i més d'un centenar identificades després de l'anàlisi antropològic i les proves d'ADN, ha resumit la institució.

La major part d'aquestes exhumacions corresponen a sol·licituds realitzades per associacions de familiars de les víctimes i es localitzen en el cementeri de Paterna, conegut popularment com el 'Paretó d'Espanya' al ser escenari de l'afusellament de més de 2.000 persones durant la repressió franquista.

La Diputació subvenciona íntegrament cada projecte després de rebre les sol·licituds de les famílies de les víctimes o dels propis ajuntaments, que cada vegada més es presenten com a promotors en la recerca de persones desaparegudes durant i en els anys posteriors al conflicte bèl·lic.

A més de les 700 víctimes exhumades a Paterna, on continuen els projectes, les empreses ArqueoAntro i Paleolab han realitzat excavacions en els cementeris d'Ontinyent, Castelló, Alfarp i Gandia, a allò que caldria afegir els treballs realitzats per l'equip de Cristina Albir en una cuneta de la CV-345 entre Higueruelas i Andilla, finançats per l'àrea provincial de Carreteres en produir-se el descobriment durant l'ampliació d'aquesta via de La Serranía. Altres convenis estan en marxa en localitats com Utiel, Venta del Moro, Villar, Enguera, Llíria i Albaida.