Contem, sobre el paper, amb un nou model energètic possible, en què cada consumidor pot produir el que consumeix, i fins i tot vendre el que li sobra. Però, de veritat tothom vol ser partícip?
El model actual de gestió elèctrica per tercers continua sent rígid, poc eficient, car i contaminant. No obstant això, la digitalització obri una nova possibilitat global: permet a cada ciutadà ser també productor, i disposar d'energia emmagatzemada per als moments de dèficit energètic.
A aquest nou consumidor, que és alhora productor d'energia, el coneixem com a "prosumidor". El model té grans avantatges sempre i quan hi haja prosumidors. Sense ells, el nou paradigma energètic pel qual s'aposta des d'Europa es veu per terra.
Augmenta la producció domèstica
En aquests dies proliferen nous punts de generació d'energia renovable propers al consumidor, amb menors pèrdues i més sostenibles. Estem davant d'un augment de producció domèstica, de comunitats energètiques o d'indústries amb generació energètica pròpia, que en ocasions han de compensar la demanda amb la xarxa principal, però en altres superen la seua demanda.
Hi ha més raons per parlar d'una nova era. Per exemple, els sistemes d'emmagatzemament estan avançant fins a convertir-se en una alternativa econòmicament viable, sobretot a baixos nivells de potència. El vehicle elèctric és el major exponent, però no l'únic. Les bateries són cada vegada més eficients.
A més, l'irrupció de les tecnologies de digitalització en el sector energètic permetran gestionar aquestes xarxes i mercats d'oferta-demanda flexibles d'una manera més senzilla, fiable i segura.
La transformació dels mercats
A ningú se li escapa que aquesta forma d'intercanvi d'energia, en convivència amb la tradicional, amaga una complexitat enorme en la gestió de les xarxes i en la seua comercialització. A aquest model energètic se'l coneix com a flexible (més sòlid) i té l'expectativa de millorar l'actual, que és rígid (més fràgil).
Però les expectatives són a vegades difícils de complir. Alguna cosa que la història ens ha ensenyat és que quan el repte implica la participació de l'ésser humà, ja siga com a consumidor o usuari, influeix més l'acceptació que aquest té de la tecnologia que el rendiment de la tecnologia en si.
Podem córrer el risc de desenvolupar tot un repertori de solucions tecnològiques dissenyades per a gestionar els nous models energètics flexibles, i no tindre la confiança del prosumidor per a adoptar-les? No seria més prudent conèixer primer la consideració que tindran aquests prosumidors sobre aquests models energètics i sobre les pors o barreres que podrien fer-los fracassar?
Són preguntes retòriques, però abordades en el projecte de recerca PARITY, una col·laboració internacional cofinançada per la Comissió Europea sota el programa Horitzó 2020.
La confiança dels prosumidors
Per a oferir unes primeres respostes, vam realitzar un conjunt d'enquestes a Europa, amb la participació de gairebé 1.000 persones, totes elles ciutadans de països membres i coneixedores dels nous mercats energètics.
El resultats apunten que els futurs prosumidors semblen estar majoritàriament a favor de participar en mercats d'energia d'intercanvi directe (66%), enfront d'un 30% que tindria alguns dubtes. A una gran majoria dels enquestats (52%) els agradaria supervisar cada decisió presa per un sistema intel·ligent i al voltant del 38% confiaria en el sistema completament automàtic (encara que al 40% els agradaria tenir un període de prova).
Quant a l'operador del mercat, els enquestats prefereixen una empresa privada però neutral contractada per totes les parts o per una autoritat pública.
Només el 15% de les persones que van respondre desitjaria un sistema totalment descentralitzat (les noves normatives i regulacions d'alguns països pretenen facilitar aquesta transició).
D'altra banda, els participants d'aquestes enquestes van exposar els riscos i amenaces d'un sistema energètic autònom basat en la tecnologia blockchain.
Mans a l'obra
Dels resultats obtinguts hem conclòs que qualsevol solució automàtica hauria de tenir almenys dos modes de funcionament: un mode completament autònom per a les persones més "mandroses" i un mode semiautònom en què el sistema col·laboraria amb els prosumidors.
El mode per defecte hauria de ser el semiautònom, ja que va ser el més sol·licitat (al voltant del 60% dels prosumidors potencials), i està en consonància amb alguns dels riscos identificats en una investigació prèvia.
De fet, el sistema també hauria de permetre auditar cada transacció i reclamar qualsevol error. Si el sistema és capaç d'oferir explicacions sobre el que ha passat i pistes sobre com l'usuari podria evitar aquests problemes en el futur, al voltant del 35% dels prosumidors estaria disposat a seguir-les.
La figura jurídica de la plataforma no sembla que siga un impediment o genere sospites. Però siga com siga, s'ha de fer molta insistència en convèncer els usuaris de la seua neutralitat.
Una solució híbrida de participació públic-privada amb cooperació dels usuaris sembla l'opció ideal per als nous mercats de flexibilitat. Ho veurem en els pròxims anys.
- Diego Casado-Mansilla
Profesor e investigador en la facultad de Ingeniería, Universidad de Deusto
Investigador Associado en el Área de Energía y Medioambiente, Universidad de Deusto
Profesor e Investigador, Universidad de Deusto
Creative Commons Crònica CT
Cap comentari :