50 anys i un colp d'estat després; Què en queda de les reformes econòmiques del govern de Salvador Allende?

Salvador Allende va arribar al poder el 4 de setembre de 1970. El seu govern va marcar diversos fets històrics a la història de Xile mitjançant un nou model de transformació econòmica i social conegut com la via xilena al socialisme.

No obstant això, tot va acabar amb un tràgic desenllaç: el cop d'estat que va derrocar el govern de la Unitat Popular (UP) el 11 de setembre de 1973, fa ara 50 anys.

En lluita per la igualtat

La Unitat Popular va arribar al poder amb un ampli programa de reformes encaminades a superar els elevats nivells de subdesenvolupament del país i de saqueig dels seus recursos per part de potències estrangeres. "Prou desigualtat social" va ser el missatge del discurs d'entrada de Salvador Allende el 5 de novembre de 1970.

Els aires de canvi es van estendre per altres països llatinoamericans i altres continents. El model xilè va mostrar que era possible l'arribada al poder d'un govern impulsor del canvi per la via pacífica i democràtica.

Les reformes econòmiques van abastar diversos àmbits. Les que van tenir major importància van ser la nacionalització del coure i la reforma agrària, a més de l'establiment de l'Àrea de Propietat Social (APS).

Nacionalització del coure

El control estatal del coure va començar durant el govern d'Eduardo Frei Montalva. El 1966 es va implantar la xilenització del coure: el 51% de la propietat de les grans empreses d'explotació del coure havia de ser de l'Estat xilè. Després va venir la nacionalització pactada.

Amb l'arribada al poder de la Unitat Popular, la nacionalització i estatització del coure es va convertir en una de les banderes de la via xilena al socialisme. Abans de complir un any a la presidència, Allende va aconseguir que el Congrés Nacional aprovés un canvi en l'article 10 de la Constitució que va fer possible la nacionalització. El canvi establia que:

"Quan l'interès de la comunitat nacional ho exigisca, la llei podrà nacionalitzar o reservar a l'Estat el domini exclusiu de recursos naturals, béns de producció o altres béns que declare d'importància preeminente per a la vida econòmica, social o cultural del país".

Aleshores va començar el procés de nacionalització de les grans empreses estrangeres que explotaven el coure, la gran majoria d'elles estatunidenques. El 11 de juliol de 1971 el president Salvador Allende va abordar els canvis principals en el multitudinari discurs que va donar a Rancagua, ciutat pròxima a la mina El Teniente, una de les més grans del país.

Malgrat tot, la Corporació Nacional del Coure de Xile (Codelco), la gran empresa pública que aglutinaria els recursos minerals, no es va crear fins al 1 d'abril de 1976, ja derrocat el govern de la Unitat Popular.

Més poder per al campesinat

La reforma agrària de la UP tenia les seues bases en reformes de menor abast dels governs anteriors. Sota la presidència de Jorge Alessandri es va aprovar la primera llei de reforma agrària (1962), que va permetre la redistribució de terres estatals entre pagesos. Posteriorment, el govern d'Eduardo Frei Montalva va accelerar el procés de reforma agrària amb l'aprovació, el 1965, de la Llei 16.640, que va introduir nous elements com la regulació de la sindicació agrària i les expropiacions.

Amb l'arribada de la UP al poder es va accelerar el procés de reforma. Per a això es van utilitzar instruments legals previs i institucions ja existents, com l'Institut de Desenvolupament Agrari (INDAP) i la Corporació de Reforma Agrària (CORA), creades en 1962.

Els objectius d'aquesta reforma van ser l'expropiació de tots els latifundis amb terres no productives, el seu traspàs a l'administració estatal i la creació de cooperatives agrícoles i assentaments pagesos. Un dels elements clau va ser donar més poder al campesinat mitjançant la creació dels Consells Campesins (Decret Suprem Nº 481, 1970).

Varen ser expropiats gairebé 4.400 predius agrícoles (més de 6,4 milions d'hectàrees). No obstant això, tot això es va fer en un clima de molta polarització que va portar importants enfrontaments entre pagesos i latifundistes.

El control dels recursos naturals

Una de les grans paradoxes del model econòmic del govern dictatorial de Pinochet és que, al mateix temps que portava a terme un profund programa de privatitzacions, va crear, mitjançant decret, la Corporació Nacional del Coure (Codelco).

Com s'ha assenyalat, la presa de control per part de l'Estat xilè de la indústria del coure havia començat a la dècada dels seixanta, es va aprofundir sota el govern d'Allende, es va mantenir sota el govern militar i ha arribat fins als nostres dies. Avui en dia, Codelco és una de les empreses més importants del món.

El govern de Boric ha recuperat la idea del control dels recursos naturals xilens i, al juny de 2023, va aprovar l'Estratègia Nacional del Liti que planteja la creació d'una empresa nacional del liti pròximament, entre altres moltes iniciatives.

La reforma agrària es va revertir

Els grans propietaris de terres van entendre que la reforma agrària de la UP, en particular el procés d'expropiacions, va ser un atac directe als seus interessos. En gran mesura això va ser la raó per la qual van donar el seu suport al cop militar, que s'havia compromès a revertir el model.

La CORA va ser dissolta en 1979 i l'INDAP, després de múltiples reformes, és ara un institut sota l'amparo del Ministeri d'Agricultura. Com en altres àrees de l'economia, el model liberal s'ha instaurat, produint-se el traspàs de la terra a nous capitalistes amb una clara orientació cap a l'agricultura d'exportació.

Les lliçons apreses

La Unitat Popular va arribar al poder en un context de canvi impulsat pels països perifèrics que volien transformar les relacions de dependència de l'economia mundial, amb la gran particularitat que es va fer a través d'un procés democràtic i pacífic.

Les reformes econòmiques del govern de la UP es van enmarcar en canvis que venien realitzant-se a la dècada anterior. La gran majoria de les reformes impulsades des de la via xilena al socialisme van ser revertides pel model neoliberal imposat per la dictadura. Altres es van mantenir, tot i amb importants transformacions que ja no responen a l'esperit de transformació d'aquells anys.