50 anys després del cop: Xile davant del seu passat i el seu futur

L'11 de setembre de 1973 un cop d'estat va posar fi al govern de Salvador Allende, a la seua vida i, en definitiva, a la democràcia xilena. Va acabar així, de manera abrupta i violenta, allò que es va anomenar la "via xilena al socialisme", és a dir, el camí cap al socialisme no a través de la revolució, sinó a través de la democràcia.

Xile era un règim democràtic i, a més, l'exemple que, a través de les urnes i respectant el joc democràtic, un projecte d'esquerra podia guanyar i governar.

Neoliberalisme en dictadura

Des de 1973 fins a 1990 Augusto Pinochet, juntament amb una junta militar, va dirigir el país a base de repressió i violència. A diferència d'altres dictadors de la regió, va implementar un programa econòmic de caire neoliberal que, de la mà dels anomenats Chicago Boys, va canviar radicalment el país.

Aquestes reformes van tenir com a resultat un notable creixement econòmic, objecte d'elogis en nombroses ocasions.

En un breu lap de temps, Xile va passar de ser l'exemple de la via democràtica al socialisme a ser l'exemple d'una economia neoliberal. També de violacions dels drets humans (pàgina 115).

Pinochet, igual que altres dictadors, va institucionalitzar aquestes reformes perquè sobreviuen més enllà de la seua persona i règim. D'aquesta manera, tot i que Xile va recuperar la democràcia en 1990, ho va fer amb una constitució de marcat caràcter neoliberal i amb els enclaus autoritaris que preservaven els interessos dels grups de poder de la dictadura. Com a exemple, Pinochet va abandonar la Presidència convertit en senador vitalici i el sistema electoral beneficiava la dreta.

Transició, alternança i reforma

Xile és des de 1990 una democràcia plena. Durant 32 anys (1990-2022), el país ha estat governat per dues forces polítiques que grosso modo podrien qualificar-se d'esquerra i dreta: d'una banda, Concertació de Partits per la Democràcia (Nova Majoria des de 2013) i, d'altra banda, Aliança per Xile.

Així, la reforma constitucional de 2005, durant la presidència de Ricardo Lagos, va eliminar molts enclaus autoritaris i va eliminar de facto tot rastre autoritari de la Carta Magna xilena.

Malgrat l'aparent èxit del model xilè, al país han conviscut seriosos problemes i injustícies socials: la desigualtat, l'accés difícil a l'educació, l'alt cost de la vida, la impunitat de les forces vinculades a la dictadura…

Les protestes estudiantils de 2011 van donar bona mostra d'aquest malestar latent.

Protestes i procés constitucional

El octubre de 2019, arran d'una pujada del preu del metro a Santiago, la societat xilena va esclatar al crit de "No són 30 pesos, són 30 anys".

Les protestes, sense precedent algun, van revolucionar el panorama polític i van pressionar el sistema fins que es va obrir per a iniciar un procés constitucional.

Aquest esclat va tenir la seua rèplica electoral: a les eleccions de 2021 les dues primeres forces van ser el Partit Republicà, amb l'ultradretà José Antonio Kast com a candidat, i Apruebo Dignidad, una coalició de partits d'esquerra, amb Gabriel Boric.

Les dues forces que han governat Xile des de 1990, cada vegada més desconnectades de la societat, donaven pas a dues noves forces, una més a l'esquerra i una més a la dreta.

Boric, exlíder estudiantil, va guanyar la segona volta a Kast i es va convertir, en 2022, en el nou president de la República de Xile.

Rebuig al procés constitucional de 2022

Paral·lelament, la majoria de ciutadans xilens (78 %) van votar el 2020 a favor d'iniciar un procés constitucional conduït per una Convenció Constitucional paritària. Després de gairebé un any de treball carregat de polèmiques, el 2022 la Convenció va entregar el seu projecte de constitució, amb mesures realment innovadores.

No obstant això, en el plebiscit de setembre de 2022 va guanyar per àmplia majoria el rebuig a aquesta proposta (62 %). Després de setmanes d'incertesa, les principals forces polítiques del país van acordar continuar amb el procés. A partir de 12 bases constitucionals, una comissió experta (no electa), un comitè tècnic d'admissibilitat (no electe) i un consell constitucional (electe) van quedar a càrrec de redactar una nova proposta constitucional.

Aquestes 12 bases, que han de respectar-se en la nova redacció, ja suposen en si mateixes tot un avenç, com el reconeixement que Xile siga un Estat social i democràtic de dret.

Un consell constitucional escorat a la dreta

En les eleccions pel consell constitucional (50 consellers) de maig de 2023, el Partit Republicà de Kast, obertament oposat al procés constitucional, va obtindre 23 escons, i la dreta en conjunt 34: una clara majoria. Es dóna així una paradoxa: mentre que l'esquerra governa un país modelat institucional i econòmicament per la dictadura, la dreta lidera ara el procés constitucional destinat a substituir la constitució de 1980, aquella que va modelar institucional i econòmicament el país.

Xile està afrontant el seu passat autoritari. Ha convivit amb aquest fantasma durant dècades, i ara l'enfronta, amb major o millor fortuna. No tots els països que han patit una dictadura que els ha llegat un ferri marc econòmic i institucional han aconseguit posar en marxa un procés constitucional.

De cara al futur

En certa manera, Xile ha estat sempre un exemple per a Amèrica Llatina i el món: la via xilena al socialisme, el neoliberalisme, un sistema de partits estable i estructurat en termes programàtics, la reconfiguració del sistema polític a través de les protestes i les urnes… Sempre va ser el país dels possibles.

50 anys després del cop d'Estat, Xile és una democràcia plena governada per l'esquerra i amb un procés constitucional en marxa liderat per la (extrema) dreta per a substituir, precisament, la Constitució que va llegar al país el règim militar que va començar el 11 de setembre de 1973.

Allò que va ocórrer fa 50 anys encara persegueix Xile, i no sembla que vaja a deixar de fer-ho.