Les temperatures en algunes zones de Xile i el nord d'Argentina s'han disparat fins a 10 °C-20 °C per sobre de la mitjana en els últims dies. Les ciutats de la serralada dels Andes han aconseguit els 38 °C o més, mentre que a la capital argentina, Buenos Aires, es van registrar temperatures superiors als 30 °C, superant en més de 5 °C el seu anterior rècord d'agost. A la ciutat de Rivadavia es van aconseguir temperatures màximes de 39 °C.
Cal tindre en compte que estem en ple hivern en aquesta part del món. I està prou al sud com perquè les variacions estacionals tinguen un impacte substancial en les temperatures. Buenos Aires, per exemple, està tan al sud com Japó, el Tibet o Tennessee al nord.
En termes de desviació de les temperatures que cabria esperar en un determinat lloc i època de l'any, aquesta onada de calor és comparable, si no major, que les recents ones de calor a el sud d'Europa, Estats Units i la Xina. A Vicuña, una de les ciutats dels Andes xilens que recentment va assolir els 38 °C, un dia típic d'agost podria ser de 18 °C més o menys –imagine's que fa 20 °C més del normal allà on siga ara–.
No és d'estranyar que alguns climatòlegs ja hagen suggerit que aquesta podria ser una de les ones de calor més extremes mai registrades.
Què està causant el calor extrem?
Durant els últims sis dies, una persistent zona d'altes pressions, o anticicló, ha romàs a l'est dels Andes. També coneguda com a "alta de bloqueig", sembla ser la principal causa de l'intens calor.
Els anticiclons de bloqueig poden provocar ones de calor de tres formes principals. En primer lloc, atrauen cap a ells aire més càlid procedent de les proximitats de l'equador. El sistema també comprimeix i atrapa l'aire, escalfant-lo, com va ser el cas de la onada de calor de 2021 al nord-oest del Pacífic, que va batre el rècord canadenc de temperatura en quasi 5 °C. Per últim, les altes pressions fan que hi haja poc aire ascendent i, per tant, poca núvolositat. Això permet que el sol escalfi la terra contínuament durant el dia, acumulant calor.
No obstant això, els científics necessiten analitzar amb més detall la meteorologia d'aquest esdeveniment sense precedents per a obtenir una comprensió més completa.
El Niño ho va fer més probable
L'onada de calor entre Xile i Argentina pot haver estat més probable a causa del desenvolupament de l'El Niño a l'oceà Pacífic. Els fenòmens d'El Niño, que solen produir-se cada quatre anys aproximadament, es caracteritzen per temperatures càlides a la superfície del mar en el Pacífic tropical central i oriental. Actualment, les temperatures al Pacífic central se situen aproximadament 1 °C per sobre de la mitjana per a l'època de l'any.
Aquestes temperatures oceàniques més càlides fan que l'aire flote més sobre el Pacífic central, fent que l'aire s'eleve. Això provoca canvis en els patrons de circulació atmosfèrica més enllà. Els canvis en la circulació atmosfèrica induïts per l'El Niño solen traduir-se en una major pressió i temperatures hivernals més càlides per a aquesta part de Sudamèrica.
El canvi climàtic ho va empitjorar
El sistema de bloqueig que va provocar la calor extrema probablement hauria donat lloc a temperatures càlides fins i tot en absència de canvi climàtic antropogènic. No obstant això, l'escalfament ràpid provocat pel canvi climàtic va permetre que l'onada de calor es convertira en quelcom realment sense precedents.
Els científics del clima esperen veure batre rècords de temperatura a mesura que el nostre planeta continue escalfant-se. Això es deu a que la distribució de les possibles temperatures es desplaça cada vegada més amunt.
Xile ja ha experimentat recentment els efectes del canvi climàtic a través d'una greu onada de calor al febrer – a finals de l'estiu – que va provocar diverses morts per incendis forestals, així com una megasequera d'una dècada de durada. Recentment, el país va rebutjar una nova redacció de la Constitució que hauria obligat al seu govern a prendre mesures contra les crisis naturals i climàtiques.
L'impacte a llarg termini d'una onada de calor hivernal
Les temperatures més altes semblen haver remès en gran part als Andes. No obstant això, les temperatures segueixen sent molt per sobre de la mitjana al nord d'Argentina, Bolívia i Paraguai, i continuaran sent-ho durant els pròxims cinc dies.
Els efectes de les ones de calor hivernals són menys coneguts que els de les ones de calor estivals. Per a Xile, l'impacte més probable és sobre la capa de neu a les muntanyes, que proporciona aigua per a beure, l'agricultura i la generació d'energia. El desgel del mantell de neu probablement afectarà també la diversa flora i fauna dels Andes.
En general, aquesta onada de calor és un sorprenent recordatori de com l'ésser humà està canviant el clima de la Terra. Continuarem veient aquests extrems sense precedents fins que deixem de cremar combustibles fòssils i d'emetre gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.
Matthew Patterson des de Theconversation traduit per Àgora CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :