Un fàrmac ja aplicat en malalties cardíaques podria millorar l'eficàcia de les teràpies davant del melanoma

Una investigació multicèntrica desenvolupada pel centre d'investigació biomèdica de Navarrabiomed (Pamplona, Navarra), l'Institut de Neurociències CSIC-UMH (Sant Joan d'Alacant, Comunitat Valenciana) i l'IRB Barcelona (Barcelona, Catalunya) demostra que l'aplicació de ranolazina, un fàrmac emprat actualment en afeccions cardíaques, millora en ratolins l'eficàcia de les actuals teràpies pel tractament del melanoma.

La revista Nature Metabolism ha publicat els resultats de l'estudi que ofereix una alternativa terapèutica per tractar el melanoma, el tipus de càncer de pell més letal que afecta a Espanya a 16,3 dones i 14,6 homes per cada 100 000 habitants.

L'ús del fàrmac ranolazina, aprovat per a ús en humans i que ja s'està administrant en la pràctica clínica per tractar la angina crònica, afavoriria el desenvolupament de futurs assaigs clínics per validar i confirmar la seua acció en pacients oncològics.

Evitar les resistències

Els pacients amb melanoma en la majoria dels casos responen bé a les teràpies dirigides contra un dels gens clau en la progressió tumoral: el gen BRAF. No obstant això, prompte desenvolupen resistències a aquestes teràpies i els tumors tornen a créixer. A més, els últims estudis clínics suggereixen que aquests pacients responen pitjor a immunoteràpia.

Gràcies a aquesta investigació, s'ha aconseguit un coneixement profund del paper del metabolisme dels àcids grassos en el desenvolupament de resistència als inhibidors de BRAF i s'ha demostrat l'acció de la ranolazina per alentir la progressió tumoral.

Allò que és encara important és que l'aplicació d'aquest fàrmac permet que les cèl·lules de melanoma siguen més visibles per al sistema immunitari millorant la resposta a les immunoteràpies i augmentant la capacitat dels limfòcits de controlar el creixement tumoral.

Estudi multicèntric 

La investigació ha estat coordinada des de Navarrabiomed per Imanol Arozarena Martinicorena, responsable de la Unitat de Senyalització en Càncer, i forma part de la tesi doctoral per la Universitat Pública de Navarra de Marta Redondo Muñoz. S'ha desenvolupat en col·laboració amb l'Institut de Neurociències (centre mixt del CSIC i Universitat Miguel Hernández), juntament amb investigadors del grup Plasticitat Cel·lular en Desenvolupament i Malaltia, així com amb l'IRB Barcelona.

Des de Navarrabiomed es va dissenyar el treball d'investigació, així com la realització dels experiments relacionats amb la resistència a les teràpies dirigides i l'estudi de com la ranolazina afecta la immunogenicitat de les cèl·lules de melanoma.

"Aquest estudi demostra que és possible reorganitzar farmacològicament el metabolisme de la cèl·lula tumoral per millorar l'efecte de teràpies dirigides i immunoteràpies. El següent repte és demostrar l'efecte clínic d'aquestes combinacions en pacients, així com estudiar el potencial de la ranolazina en altres tipus de càncer. Per a això hem de comprendre millor com actua aquest fàrmac tant en les cèl·lules tumorals com en el sistema immune", assenyala Arozarena.

En l'Institut de Neurociències es van desenvolupar els assaigs d'immunoteràpia amb ratolins i l'estudi de les cèl·lules immunes del microambient tumoral.

"La immunoteràpia s'ha consolidat com una estratègia terapèutica fonamental en melanoma i altres tipus de càncer. Malgrat això, nombrosos pacients no responen de manera òptima a aquests tractaments. Aquest treball mostra l'impacte beneficiós de la combinació de ranolazina amb immunoteràpia en models preclínics de melanoma, el que recolza la seua possible aplicació en pacients", destaca Berta Sánchez-Laorden.

Al mateix temps, a l'IRB Barcelona es van dur a terme les anàlisis de seqüenciació de RNA de cèl·lula individual, que han permès conèixer en detall l'efecte de la ranolazina en l'estat metabòlic de les cèl·lules tumorals.

"Sospitàvem que el metabolisme d'àcids grassos era crucial en les formes més agressives de melanoma, per poder confirmar-ho amb un fàrmac ja aprovat per al seu ús en humans resulta molt rellevant", afirma Aznar Benitah, qui espera que "aquests resultats puguen ser la via per canviar la pràctica clínica".

Incidència

L'any 2022, es van diagnosticar a Espanya 7 500 nous casos de melanoma cutani. A nivell mundial, aquest tipus de càncer suposa el 3,4 % del total de casos oncològics detectats. Malgrat representar només el 10 % dels casos de càncer de pell, el melanoma és responsable del 90 % de les morts associades a tumors cutanis.

Gràcies a l'aparició de les teràpies dirigides i immunoteràpies s'ha millorat el tractament clínic de les persones afectades amb melanoma, però encara un 50 % dels pacients segueixen sense respondre i/o adquireixen resistència a aquestes teràpies. La combinació de les teràpies actuals amb ranolazina podria oferir una alternativa terapèutica per a aquests pacients millorant la seua resposta clínica.

Aquest estudi ha sigut possible gràcies al suport institucional i finançament concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació, l'Institut de Salut Carlos III, el govern de Navarra, el Grup Espanyol Multidisciplinari de Melanoma (GEM) i la Melanoma Research Alliance, entre altres.

Drets: Creative Commons.