Traçant el futur dels incendis forestals Traçant el futur dels incendis forestals
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Traçant el futur dels incendis forestals

Les fogueres, els animals herbívors i les accions humanes s'entrellacen en un delicat equilibri en els ecosistemes forestals dels països mediterranis. Són fonamentals per a la seua supervivència: influeixen en la regeneració de la vegetació, l'aportació de nutrients i la biodiversitat.

No obstant això, com cada estiu ens recorda, la amenaça de focs forestals extrems persistix en la regió. És essencial entendre com interactuen tots els elements implicats i com podem intervenir per a un futur amb ecosistemes més resistents i segurs.

Mapes dels focs forestals ocorreguts entre gener i agost del 2023. Copernicus

Focs cada vegada més intensos

Els focs que afecten la Mediterrània segueixen patrons recurrents que condueixen a focs cada vegada més intensos.

Aquests patrons estan arrelats a factors comuns com l'abandonament rural, la falta de ramaderia extensiva i la escassa gestió forestal, que donen lloc a boscos més densos i continus.

A més, la supressió eficaç de focs de baixa i mitjana intensitat ha comportat major acumulació de combustible, un fenomen que coneixem com paradoxa de l'extinció.

El canvi climàtic ha intensificat la situació, llançant un desafiament addicional. Tanmateix, comptem amb eines modernes per a abordar aquests desafiaments. Concretament la modelització, la creació d'escenaris i la intel·ligència artificial poden orientar-nos cap a una gestió i prevenció més efectiva dels focs.

Eines per a fer pronòstics

Els models són representacions simplificades basades en dades científiques que ens permeten simular com funcionen els sistemes en diferents circumstàncies. Per la seua banda, els escenaris exploren possibles futurs en funció de diverses suposicions, proporcionant una visió estratègica a llarg termini.

Aquestes eines són vitals, ja que ens ajuden a comprendre els focs des de múltiples angles. Proporcionen una base objectiva i sistematitzada per a preveure els impactes socioecològics i dissenyar estratègies de mitigació i gestió més efectives.

No obstant això, la tasca no és senzilla. No existeix un model de focs universal: són fenòmens complexos, per la qual cosa cada model s'ha d'adaptar a un objectiu, un context i una situació particular.

El desafiament rau en la interacció entre el foc i la societat, que canvia depenent de l'escenari. La limitada comprensió físic-química dels focs extrems de gran escala i la falta de dades afegixen capes de complexitat. Per a acabar, el canvi climàtic i l'augment del combustible presenten situacions desconegudes que requereixen una investigació exhaustiva.

L'exemple de Sicília

En el cor de la Mediterrània, Sicília ens ofereix una visió de primera mà dels focs extrems i les seues conseqüències.

Des del grup de ARIES del BC3 (Basque Centre for Climate Change) hem analitzat més de 7 000 focs històrics en aquesta regió, que revelen un escenari fosc: l'augment de les temperatures, la sequera persistent i la gestió forestal inadequada són els catalitzadors principals.

Els models d'intel·ligència artificial pronostiquen un augment del 320 % en la probabilitat de focs entre 2020 i 2050. Les zones vulnerables, com la interfície urbà-forestal i les àrees protegides augmentaran el doble la seua probabilitat de foc i serveis ecosistèmics com la pol·linització o la biodiversitat enfrontaran un major risc.

Modelització de la probabilitat mitjana de foc forestal a Sicília (Itàlia) en agost de 2020 i en agost de 2050. ARIES - BC3, CC BY-NC-SA

Més focs a Galícia i Portugal

En la vessant atlàntica, el projecte FireSmart, liderat pel grup CIBIO/InBIO de la Universitat de Porto i la Universitat de Santiago de Compostela (USC), està en la mateixa sintonia. Aquest projecte modela la dinàmica del foc, la seqüestra de carboni i la distribució d'espècies en 11 escenaris en la Reserva de la Biosfera Transfronteriza Gerês-Xurés, entre Galícia i Portugal.

El model revela un augment del 25 % en les àrees cremades i una disminució del 18 % en la biodiversitat. Assenyala com a principals causes el canvi climàtic, l'abandonament rural i la gestió del foc centrada en l'extinció. Tanmateix, també ofereix solucions esperançadores, destacant la importància d'una gestió intel·ligent del territori que combine l'expansió de terres agrícoles d'alt valor natural amb la gestió forestal intel·ligent.

Escenaris possibles de disseny de gestió del territori: paisatge no gestionat, sistemes d'alt valor natural (SAVN), gestió forestal intel·ligent (Fire Smart), sistemes d'alt valor natural i gestió forestal intel·ligent (SAVN + Fires Smart). WWF, CC BY-SA

Arribant a les mateixes conclusions que l'estudi a Sicília, es posen de manifest les avantatges d'integrar el control del risc de focs i el subministrament de serveis ecosistèmics per a millorar la presa de decisions. A més, els descobriments mostren com les polítiques agroforestals podrien beneficiar la biodiversitat alhora que proporcionen més oportunitats de supressió de focs.

La necessitat d'incorporar en els models la valoració econòmica dels serveis ecosistèmics i treballar de forma transversal amb totes les parts implicades és essencial per a una gestió eficient en la prevenció de focs forestals.

El Pacte Verd de la Unió Europea proporciona una oportunitat per a fusionar aquestes perspectives en polítiques agroforestals en prevenció de focs. Tanmateix, el desafiament persistix en abordar l'abandonament rural i adoptar estratègies climàticament intel·ligents com la reforestació selectiva i la restauració del paisatge.

En considerar una varietat de sectors socials i econòmics, a més dels aspectes biogeogràfics i ecològics, podem avançar cap a una gestió més intel·ligent dels focs forestals i la protecció dels nostres paisatges naturals.

The Conversation

Alba Márquez  Associate research scientist, BC3 - Basque Centre for Climate Change

iAdrián Regos Investigador Postdoctoral Juan de la Cierva, Centro de Ciencia y Tecnología Forestal de Cataluña

Desde THECONVERSATION

CREATIVE COMMONS

Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal