Per què no hi ha focs artificials blaus?

"De totes les diversions que la química ens proporciona, cap té més aparat i més magnificència que els focs artificials, cap produeix un efecte més sorprenent ni més variat; així és que, en les regocijances públiques, els focs artificials formen la part interessant de la festa, l'afluència del gentío, la satisfacció dels espectadors, proven el gust que tenen tots els pobles per aquesta classe de diversions."

Així comença el Manual del Cohetero y Polvorista de Julio Rossignon, una enciclopèdia sobre pirotècnia publicada fa més d'un segle i mig, en 1859. L'efecte que ens produeixen els focs artificials no ha canviat des de llavors i, aquest estiu, un altre cop, engalanen les festes dels pobles. Un espectacle de llum, so i ple color. O quasi ple, perquè sempre hi ha un absent en la seua paleta de colors: on està el blau?

Treient els colors als elements

En contemplar les flors de llum que formen l'explosió dels coets, som testimonis d'un fenomen transcendental més enllà del visible: els àtoms estan donant salts.

A alta temperatura, després d'encendre la metxa i explotar la pols pòlvora, els elements que componen el coet es volatilitzen en una flama i es desencadena un procés magnífic: la transferència d'energia de la flama als àtoms de cada element. En aqueix moment, els electrons "salten" des del seu estat normal a un estat excitat de durada molt breu (de l'ordre de nanosegons). I és en tornar els electrons al seu lloc quan emeten en forma de llum l'energia que van absorbir.

El cicle es repeteix mentre dura l'espectacle de focs artificials en el cel nocturn. La llum que retornen els electrons aporta coloració a la flama, que, d'una altra manera, seria quasi invisible.

El més fascinant és que els colors que veiem són diferents perquè els electrons tenen "salts electrònics" característics segons l'element al qual pertanyen. Si en la mescla hi ha sals de sodi aquests salts creen un color groc, les sals d'estròn cio produeixen un color vermell, les d'alumini generen un color gris, les sals de bari un color verd, i les sals de coure (teòricament) haurien de produir un color blau. Però, en aqueix últim cas, hi ha alguna cosa que no funciona com voldríem.

El potassi de l'aigua que bebem o la composició de les estrelles

Utilitzant aquesta propietat, podem analitzar la flama i distingir uns elements d'altres. A partir d'ella es va desenvolupar un conjunt de tècniques que anomenem espectroscòpia. La primera que es va desenvolupar va ser l'espectroscòpia de flama, que va permetre descobrir elements perquè donaven lloc a colors de flama que no s'havien observat abans, com el cesi i el rubi.

Aquesta veterana tècnica es continua utilitzant cada dia, per exemple, per a determinar quant de sodi, potassi i calci conté l'aigua que bebem. I també permet estudiar la composició de les estrelles.

És possible experimentar-ho a casa fent servir una flama de gas. Si s'embreua un fil en aigua amb sal, en introduir-lo en la flama aquesta adquireix immediatament un intens color groc, característic del sodi. Una alternativa és reutilitzar un nebulitzador petit – per exemple, un descongestionador nasal– omplint-lo d'aigua amb sal que es nebulitza directament en la flama. Aquesta revelarà la presència de sodi lluint en groc.

L'impossible blau

Combinant sals de diferents elements obtenim tota una gamma de colors vermells, grocs, verds, blancs, màgiques, porpres o taronges. Però el blau s'hi resisteix. Segles després de la invenció dels focs artificials, fabricants i científics continuen intentant combinacions que permeten obtenir aquest color de manera vistosa.

Es deu al fet que el color que veiem resulta d'una combinació de diverses salts en cada element. Els més habituals estan en la gamma del verd al vermell. El blau és el més rar ja que, tot i que en molts elements ocorren "salts electrònics" en la regió blava, també es produeixen en altres colors, normalment més dominants, i la combinació resultant no és blava. És el cas del cisi, que produeix un to de rosa a porpra.

L'únic element útil en pirotècnia que potencialment podria colorejar la flama de blau és el coure, però tampoc és senzill. Les barreges basades en sals de coure i una font de clor, per exemple, tendeixen al verd a l'elevada temperatura dels focs artificials. Quant al clorur o perclorat d'amoni junt amb coure produeix un bonic color blau al laboratori. Però en els focs artificials, es torna pàlid i desapareix ràpidament, passant, de nou, a un to verdós.

El repte de crear focs artificials blaus

Apart de la dificultat química per a crear combinacions que aporten color blau i que puguen usar-se en pirotècnia, hi ha problemes addicionals. Els colors produïts per altres components es superposen al blau, creant diverses gammes de color. A més, els nostres ulls són més sensibles al groc i taronja, que dominarà sobre el blau i verd.

A això cal afegir que el color blau no destaca especialment bé en el fons del cel. Ni tan sols de nit, únic moment en què podem percebre'l clarament.

Així, tot i que es comercialitzen coets que prometen el color blau, la veritat és que, en la pràctica, aquest color és tenú i, a vegades, perceptible només durant un instant.

Malgrat tot, l'absència del blau no em suposa cap problema per a gaudir dels focs artificials. Quan els veig, penso en com descobrir que cada element pot aportar un color diferent a les flors de foc ens ha portat a coses tan fascinants com conéixer la composició de les estrelles.

"L'art del coeter és, doncs, digne sota tot concepte de ser apreciat i cultivat amb esmerç". Julio Rossignon. 1859.