Les tecnologies digitals corrompen l'escola?

Des que el món és món, la tecnologia ha sigut present en el nostre dia a dia. En el paleolític inferior el Homo habilis va començar a utilitzar eines de pedra: a partir d'ací, la humanitat no ha parat de generar nous objectes a base dels elements que anava trobant en el seu entorn més pròxim. No hem d'oblidar que la tecnologia és tot allò creat per l'home, que no es pot trobar per si mateix en la naturalesa.

Eixos elements han suposat un canvi en la manera en què fem les coses, millorant notablement la nostra qualitat de vida. Però no tot ha sigut de color de rosa. Tota innovació tecnològica ha tingut detractors. L'època actual no anava a ser diferent i existeix un corrent, cada vegada més generalitzada, disposada a atribuir als avanços tecnològics tots els mals d'aquesta societat. En el terreny educatiu, el focus del debat s'ha posat en la següent pregunta dicotòmica, al meu judici, tendenciosa: hem d'usar els ordinadors a l'aula?

Tota tecnologia té implícites uns avantatges i uns inconvenients. En Educació, es tradueixen en ajudes i en riscos per a ensenyar, per a aprendre i per a la salut. No existeix estudi que negue rotundament aqueixa qüestió, ni n'hi haurà. Per tant, la pregunta inicial no haguera de ser aqueixa. El debat no gira a usar o no usar tecnologia digital a les aules.

Els avanços tecnològics vénen per quedarse

Els avanços tecnològics venen per a quedar-se i posicionar-nos a favor o en contra no aporta res a l'educació. A més, algunes persones ho plantegen com un versus entre el digital i l'analògic, una baralla en la qual ha de guanyar una de les dues tecnologies. Obliden que el llibre de text imprés també és una tecnologia, subjecta a avantatges i inconvenients, igual que aqueixos ordinadors, pantalles, mòbils i altres aparells digitals que demonitzen.

Vivim temps convulsos, un període de grans transformacions socials que influeixen constantment en les noves polítiques educatives. Això genera confusió, tant en els docents com en els estudiants i les famílies, respecte a la formació del ciutadà del segle XXI que desitgem fomentar a les nostres escoles. No obstant això, la importància de desenvolupar la competència digital en el nostre alumnat continua sent una constant inalterable.

A Espanya, des de la promulgació de la Llei orgànica d'Educació en 2006 fins a la més recent Llei orgànica de Millora de la Llei orgànica d'Educació en 2020, el focus de la formació en l'etapa obligatòria ha sigut promoure un alumnat "multialfabetizado".

Eixa visió implica que, a més d'adquirir habilitats en lectoescriptura, matemàtiques i un coneixement bàsic en àrees com a idiomes, ciències socials, naturals, artístiques i culturals, els estudiants han de ser capaços d'enfrontar-se als reptes de la societat de la informació i la comunicació

Cinc àrees clau

La iniciativa DigComp (Digital Competence Framework),impulsada per la Comissió Europea en 2013 i actualitzada de manera contínua des de llavors, ha obligat als sistemes educatius a nivell nacional i autonòmic a prendre diverses mesures per a assegurar, entre el seu alumnat, múltiples competències en cinc àrees clau.

Es busca que el ciutadà que isca de l'escola siga capaç de:

• Buscar, avaluar i organitzar informació.
• Comunicar-se, col·laborar i participar en entorns digitals.
• Crear, editar i publicar contingut digital.
• Protegir-se dels riscos associats a l'ús de la tecnologia i garantir la seua privacitat.
• Identificar, analitzar i resoldre problemes típics relacionats amb l'ús de les eines tecnològiques.

Lamentablement, la pràctica comuna d'alguns sistemes educatius ha sigut prendre mesures per a la consecució de la multialfabetització del seu alumnat mitjançant una implementació irreflexiva i indiscriminada de tecnologia als escoles. En aqueixa manera d'actuar subjau una idea errònia basada en els bondats per se de la tecnologia digital en els processos educatius, no recolzada per cap evidència.

La literatura científica no ha acceptat la hipòtesi que a més tecnologia a l'aula és produïsquen millors resultats acadèmics. Per tant, no és pot afirmar que existisca una relació directa, lineal i automàtica entre aqueixes dues variables, més enllà de l'efecte causal cap a la millora de la competència digital de l'alumnat.

En el camp de la tecnologia educativa destinada a estudiar l'ús de diferents eines i recursos tecnològics per a millorar els processos d'ensenyament-aprenentatge existeix una màxima que tots els investigadors assumeixen: la qüestió no és tecnològica, sinó pedagògica. Qualsevol eina o recurs que integrar en educació ha de ser analitzat dones del prisma de l'objectiu a aconseguir. Per tant, la pregunta que ens hem de fer és què volem aconseguir.

Cap a una planificació assossegada

Si parlem de l'educació obligatòria, cal tenir en compte la necessitat de respondre a la diversitat de l'alumnat existent a les nostres aules. Els darrers avenços en neurociències derivats per estudis científics ens informen d'aquesta variabilitat en la manera d'aprendre.

Això no obstant, es pot simplificar l'aprenentatge a través d'un model anomenat Diseny Universal per a l'aprenentatge ¡basat en tres xarxes neuronals interdependents: Una red afectiva que regula la implicación del alumnado en su aprendizaje.

1. Una xarxa estratègica que garanteix l'acció i l'expressió del que s'ha après.

2. Una xarxa de reconeixement que permet processar la informació que es requereix.

   
   

   Aquest model propugna la utilització de diferents opcions, estratègies i recursos. I és en aquesta diversitat de suports on podem trobar la resposta al nostre dilema. Les pantalles,

   els ordinadors i internet tenen cabuda juntament amb una gran diversitat d'altres eines sobre la base d'una reflexió prèvia i un disseny que accepti la variabilitat del nostre alumnat i no intenti buscar allò impossible, una planificació per a un discent mitjà que no existeix.

   L'important a les nostres escoles d'educació obligatòria es programar activitats que utilitzen una selecció variada d'eines, incloses les digitals, que garantisca a tot l'alumnat, sense excepció i independentment de les seues característiques individuals, la seua motivació i compromís, un processament propi de la informació i una posada en pràctica de l'aprés

   A manera de conclusió, és important subratllar que les tecnologies digitals no estan corrompent l'educació, però tampoc podem dir que l'estiguen millorant pel simple fet que s'hagen naturalitzat a les nostres aules. Només amb una planificació assossegada cap a una escola per a tots ens pot portar a un desenllaç positiu en la seua integració

Daniel Losada en TheConversation Daniel Losada Professor Titular d'Universitat en el Departament de Didàctica i Organització Escolar. Facultat d'Educació, Filosofia i Antropologia, Universitat del País Basc