Un equip d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) ha comprovat com les grans festivitats de les diferents societats humanes modulen els patrons de contaminació lluminosa a escala global. Així la Nada del Cristià, el Ramadan musulmà, l'Any Nou xinés o el Diwali hindú, provoquen que la intensitat de la il·luminació nocturna varie en funció de la celebració que estiga en curs. El treball, publicat en la revista People and Nature, posa de manifest l'estreta relació entre els nivells de contaminació lluminosa i l'activitat cultural de la nostra societat, uns efectes que s'estenen més enllà de les zones urbanes.
La transformació del paisatge nocturn que provoca la llum artificial, comúment coneguda com a contaminació lluminosa, és una marca inconfusible de l'activitat humana a la Terra, i té greus conseqüències per als organismes vius.
"Comprendre com les activitats humanes influeixen en la contaminació lluminosa és clau per avaluar el seu impacte i dissenyar possibles mesures de mitigació", contextualitza l'investigador del CSIC a l'ICM Francisco Ramírez. "Treballs anteriors havien relacionat el desenvolupament econòmic dels països amb els seus patrons de contaminació lluminosa, determinant que, en general, són els més rics els que més contaminen. No obstant això, aquesta és la primera vegada que s'avalua com determinades activitats socioculturals afecten la contaminació lluminosa a escala global", afig.
Per a l'elaboració del treball, l'equip va analitzar imatges de satèl·lit que mostren la intensitat de la llum entre 2014 i 2019, la qual cosa va permetre obtindre dades d'aquest tipus de contaminació a escala global. L'anàlisi posterior confirma que durant la Nada es produeix un pic de contaminació lluminosa en els països cristians, mentre que en els països musulmans i hindús els pics anuals coincideixen amb el Ramadan i el Diwali, respectivament. En el cas de la Xina i el Vietnam, el pic de contaminació lluminosa coincideix temporalment amb la celebració de l'any nou.
"Els resultats mostren que festivitats i celebracions que impliquen grans concentracions de persones i l'ús de llums nocturnes afecten el patró estacional d'intensitat lluminosa, la qual cosa pot tindre efectes sobre una gran varietat d'espècies", explica la investigadora del CSIC a l'ICM Marta Coll. "És el que ocorre amb una gran varietat d'espècies que es veuen atretes per les llums artificials, sovint amb conseqüències fatals", assenyala.
Per la seua banda, l'investigador del CSIC al MNCN Airam Rodríguez destaca que "les variacions observades en els nivells de llum contaminant provinent de les celebracions podrien ser majors, ja que el sensor amb el qual es prenen les imatges satèl·lits utilitzades en el nostre estudi són poc sensibles a la llum blavosa. No obstant això, és precisament aquest tipus de llum, és a dir, la emesa en l'abast del blau, la més perjudicial per a la salut i la biodiversitat".
"Aquest treball proporciona una base sòlida per desenvolupar mesures de planificació i gestió que permeten mitigar els efectes de la contaminació lluminosa", afig Andre Chiaradia de Phillip Island Nature Parks d'Austràlia.
"Les dades obtingudes revelen la necessitat de monitoritzar de forma continuada aquest tipus de contaminació per a entendre el seu efecte sobre el medi natural i poder desenvolupar polítiques globals destinades a promoure un ús de les llums artificials que siga compatible amb la preservació del món natural", conclou Chiaradia.
Aquest treball ha sigut finançat pels projectes nacionals SOSPEN i SEASentinels, i el projecte europeu GES4SEAS.
Font CSIC
Crònica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :