El segon aniversari de la presa d'Afganistan pels talibans s'acosta ràpidament. Des d'aleshores, a les dones afganes se'ls han negat els drets humans més bàsics en el que només es pot descriure com apartheid de gènere.
Només qualificant-ho com a tal, i deixant clar que la situació a Afganistan és un crim contra la humanitat, podrà la comunitat internacional lluitar legalment contra la discriminació sistemàtica de les dones i xiquetes del país.
Esborrar les dones de l'esfera pública és fonamental per a la ideologia talibà. Les institucions de drets de la dona a Afganistan, en particular el Ministeri d'Afers de la Dona, han sigut desmantellades, mentre que el temut Ministeri per a la Propagació de la Virtut i la Prevenció del Vicí ha ressuscitat.
S'ha dissolt la Comissió Afgana Independent de Drets Humans i s'ha derogat la Constitució del país de 2004, mentre que la legislació que garantia la igualtat de gènere ha sigut invalidada.
En l'actualitat, a les dones afganes se'ls nega l'educació postsecundària, no poden eixir de casa sense la companyia d'un home, no poden treballar, excepte en la sanitat i en alguns negocis privats i se'ls prohibix l'accés a parcs, gimnasos i salons de bellesa.
Dones en el punt de mira
Dels aproximadament 80 edictes emesos pels talibans, 54 es dirigeixen específicament a les dones, restringint greument els seus drets i violant les obligacions internacionals d'Afganistan i les seues anteriors lleis constitucionals i nacionals.
Els talibans es mostren impertorbables, continuant on ho van deixar fa 20 anys, quan es van fer amb el poder per primera vegada. Els resultats de les seues ambicions són gairebé apocalíptics.
Afganistan s'enfronta a una de les pitjors crisis humanitàries del món. Al voltant de 19 milions de persones pateixen inseguretat alimentària aguda, mentre que més del 90 % dels afganesos pateixen algun tipus d'inseguretat alimentària, sent els llars encapçalats per dones i els xiquets els més afectats.
La violència de gènere ha augmentat exponencialment, amb la corresponent impunitat per als autors i la falta de suport a les víctimes, mentre que les minories ètniques, religioses i sexuals pateixen una intensa persecució.
Aquesta fosc realitat subratlla la urgent necessitat d'abordar com estan interconnectats els danys civils, polítics, socioeconòmics i de gènere.
Crím internacional
Karima Bennoune, acadèmica argelino-estatunidenca especialitzada en dret internacional, ha advocat per a reconèixer l'apartheid de gènere com un crim de dret internacional. Aquest reconeixement es derivaria dels compromisos jurídics internacionals dels Estats en matèria d'igualtat de gènere i de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 de les Nacions Unides, destinat a aconseguir la igualtat de gènere arreu del món per a 2030.
Tipificar com a delicte l'apartheid de gènere proporcionaria a la comunitat internacional un poderós marc jurídic per a respondre eficaçment als abusos dels talibans. Encara que l'ONU ja ha qualificat la situació a Afganistan com a tal, el terme no està reconegut actualment a l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional com un dels pitjors crims internacionals.
En presentar el seu informe davant del Consell de Drets Humans de l'ONU, Richard Bennett –relator especial de l'ONU sobre la situació dels drets humans a Afganistan– va declarar:
"Una discriminació greu, sistemàtica i institucionalitzada contra les dones i les xiquetes està en el cor de la ideologia i el govern talibà, el que també suscita la preocupació que puguen ser responsables d'apartheid de gènere".
Tipificar com a delicte l'apartheid de gènere a escala mundial permetria a la comunitat internacional complir amb la seua obligació de respondre eficaçment i intentar eradicar-lo de forma permanent. Proporcionaria les eines jurídiques necessàries per a garantir el compliment dels compromisos internacionals amb els drets de la dona en tots els aspectes de la vida.
Shaharzad Akbar, directora del grup de drets humans Rawadari i expresidenta de la Comissió Independent de Drets Humans d'Afganistan, ha instat al Consell de Drets Humans a reconèixer que la situació a Afganistan és un apartheid de gènere.
Ha assenyalat que "els talibans han convertit Afganistan en un cementiri massiu de les ambicions, els somnis i el potencial de les dones i xiquetes afganeses."
Suport sud-africà
Diverses defensores dels drets de les dones afganeses també han demanat la inclusió de l'apartheid de gènere en el Projecte de Convenció de l'ONU sobre Crims contra la Humanitat.
I el que és més notable, Bronwen Levy, representant de Sud-àfrica al Consell de Seguretat, ha instat la comunitat internacional a "prendre mesures contra el que l'informe (de Bennett) descriu com a apartheid de gènere, de forma molt similar a com ho va fer en suport de la lluita de Sud-àfrica contra l'apartheid racial".
En un altre lloc, la presidenta de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu, així com la cap de la seua Delegació per a les Relacions amb Afganistan, han descrit la "inacceptable" situació d'Afganistan com d'apartheid de gènere.
Sempre i on siguen que sorgeixin sistemes d'apartheid, aquests representen un fracàs de la comunitat internacional. La situació a Afganistan ens ha d'obligar a respondre eficaçment a la persecució de les dones.
Reconèixer que el règim talibà és un apartheid de gènere no solament és fonamental per als afganesos, sinó també per a la credibilitat de tot el sistema de l'ONU. Com va dir al Consell de Seguretat l'activista afganesa de drets humans Zubaida Akbar:
"Si no defensen els drets de les dones ací, no tenen credibilitat per a fer-ho en cap altre lloc".
Els brutals dos anys dels talibans al poder a Afganistan ens han ensenyat que les iniciatives ordinàries en matèria de drets humans, encara que importants, són insuficients per a abordar l'apartheid de gènere. El món necessita una acció internacional col·lectiva decidida per a posar fi a la guerra contra les dones. No en dos mesos. Ni en dos anys. Ara.
Vrinda Narain està afiliada a Women Living Under Muslim Laws (WLUML), una xarxa transnacional d'investigació i solidaritat, en qualitat de Directora de la Junta Directiva.
Publicat en TheConversation
Crónica CT
* Pots llegir això perquè està sota la llicència Creative Commons
Cap comentari :