La Constitució no determina qui ha de ser nominat aspirant, sinó que deixa la decisió al Cap d'Estat després d'escoltar els partits

El Rei - com a Cap d'Estat contitucional- iniciarà aquest dilluns 21 d'agost a la Casa de la Zarzuela la seua rodona de consultes per a designar el candidat a la investidura, i per primera vegada haurà de triar entre dos aspirants que es presenten per a assumir l'encàrrec: Alberto Núñez Feijóo, del PP, que es reivindica com a guanyador de les eleccions del 23 de juliol però no té possibilitats de ser escollit, i el socialista i President en funcions, Pedro Sánchez, que es considera l'únic capaç d'aconseguir suports per a superar la votació al Congrés.

Després de la constitució de les Corts, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va acudir divendres a la Zarzuela per a informar al Cap d'Estat de la sessió constitutiva i per a proporcionar-li la llista de partits que havien mostrat la seua disposició a participar en la rodona de consultes.

A les poques hores, la Casa del Rei va donar a conèixer el programa d'aquesta rodona de consultes, la novena d'aquesta mena que porta a terme Felip VI des de la seua proclamació. Serà una sèrie d'audiències de només dos dies, ja que només participaran set formacions, ja que altres quatre han declinat acudir (ERC, Bildu, Junts i BNG), i a més a més, Yolanda Díaz anirà en representació dels vuit partits de Sumar.

Com és habitual, la llista de partits s'ha ordenat de menor a major suport obtingut en les eleccions generals. Així, la rodona s'obrirà a les 10.30 hores del dilluns amb el president d'Unió del Poble Navarrés (UPN), Javier Esparza, la formació foral que va aconseguir un escó al Congrés i que té compromès el seu suport a la candidatura d'Alberto Núñez Feijóo.

Una hora i mitja després està citada la diputada de Coalició Canària (CC), Cristina Vàlid, que està oberta a negociar amb qualsevol dels dos aspirants, i a les 16 hores serà el torn del portaveu del PNV, Aitor Esteban, que representa cinc diputats i que només contempla parlar amb el PSOE.

YOLANDA DÍAZ PARLARÀ PELS VUIT PARTITS DE SUMAR

La primera jornada de consultes la tancarà la líder de Sumar, la vicepresidenta Yolanda Díaz, que acudirà a la Zarzuela a les 17.30 hores del dilluns en representació dels 31 diputats aconseguits el 23J.

Sumar és una coalició que té diputats de vuit partits diferents (Sumar, Podem, En Comú, IU, Compromís, Més Madrid, Més per Mallorca i Chunta Aragonesista), però en aquesta ocasió només tindran una veu davant del Cap d'Estat, la de la seua líder.

En ocasions anteriors, quan es presentaven com a Unides Podem, els diferents integrants de la coalició tenien el seu lloc a la rodona de consultes de la Zarzuela i per allí passaven Podem, En Comú-Podem, Esquerra Unida i fins i tot Galícia En Comú (representada per la mateixa Yolanda Díaz), a més d'altres formacions com Més País i Compromís.

EL DIMARTS, VOX, PSOE I PP

El Rei reprendrà a les 10.30 hores del dimarts la rodona de consultes amb el president de Vox, Santiago Abascal, en representació dels 33 diputats de la formació. A principis de mes va oferir el seu suport gratuït a Alberto Núñez Feijóo, però la decisió del PP de no cedir-los vots per a entrar aquesta setmana a la Mesa del Congrés ha refredat les relacions entre ambdós i ara Vox haurà de deixar clar al Rei si manté el seu suport.

A les 12 hores serà el torn del president del Govern i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i ja per la vesprada, a les 16.00 hores, acudirà el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a candidat més votat i amb més escons.

Són els dos aspirants que es mostren disposats a acceptar l'encàrrec del debat de la investidura. Alberto Núñez Feijóo, com a guanyador de les eleccions del 23 de juliol i amb 171 vots assegurats (PP, Vox i UPN), i Pedro Sánchez, que es veu capacitat per a teixir aliances per a superar la votació, com ja va aconseguir el dijous per a aconseguir la majoria en la Mesa del Congrés.

L'article 99 de la Constitució estableix que, "després de cada renovació del Congrés dels Diputats, el Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la Presidència del Govern".

Per tant, la Carta Magna no determina que haja de ser candidat el guanyador de les eleccions, simplement relata que serà investit president qui aconseguisca la confiança del Congrés, siga en una primera votació amb majoria absoluta o en una segona amb més vots a favor que en contra.

EL CONGRÉS TRIA

Per tant, és el Congrés qui tria el nou president del Govern, però és el Rei qui decideix qui se sotmetrà al debat de la investidura. Fins ara, la decisió era senzilla i hi havia un únic candidat sobre la taula, el més votat en les eleccions, i una altra cosa és que després la seua candidatura prosperara o no en la votació del Congrés.

Només una vegada, en gener de 2016, el guanyador de les eleccions va comunicar al rei que renunciava a ser candidat al considerar que no tenia vots suficients: Mariano Rajoy. Això va obligar el cap d'Estat a organitzar una segona rodona de consultes i acabar donant l'oportunitat a qui va quedar segon, Pedro Sánchez, que no va aconseguir ser investit.

Davant la indeterminació, aquesta rodona de consultes cobra especial rellevància, però quatre dels partits amb els quals compta Pedro Sánchez s'han esborrat de la llista i no pensen acudir a la Zarzuela a informar dels seus plans.

Amb la informació que li hagen transmès els representants polítics en la rodona de consultes, el Rei tornarà a cridar a la Zarzuela a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, per a comunicar-li la seua decisió, el nom del candidat que proposa per a sotmetre's al debat de la investidura.

A partir d'ací començarà la compte enrere per a organitzar el debat de la investidura, encara que no podrà ser abans del 28 d'agost, que és quan la Mesa del Congrés certificarà el llistat de grups parlamentaris de la XV Llegislatura, un tràmit del qual depenen ERC i Junts, que no compleixen els requisits que estableix el Reglament per a la seua formalització.

En cas de bloqueig polític, la data de la primera votació del debat de la investidura és clau, ja que determinarà el dia que celebrarien unes noves eleccions generals, si fora el cas. Concretament, si la primera investidura fallida es vota el 30 d'agost, una eventual repetició d'eleccions seria el 17 de desembre, però si es retarda, ja tocaria votar a les Nadals si finalment passen dos mesos sense que ningú siga elegit president.