Grans dels Andes: aliments d'astronautes que passa desapercebut a la dieta dels equatorians

En els seus quatre mil quilòmetres de territori, els Andes equatorians es caracteritzen per tenir una àmplia diversitat de condicions geogràfiques i climàtiques, la qual cosa constitueix una de les regions més agrobiodiverses del planeta. Al llarg de la història s'han conreat en aquesta zona milers d'espècies i varietats d'aliments, entre els quals destaquen tubercles, hortalisses, llegums, cereals i grans que han estat el sustent nutricional i l'eix cultural de les civilitzacions andines.

Segons la FAO, des d'inicis del segle XX s'ha perdut el 75 % de la diversitat agrícola planetària, realitat de la qual no escapa aquesta regió. Per una banda, cultius tradicionals són reemplaçats per monocultius i llavors "millorades". Per l'altra, han sorgit canvis en els hàbits alimentaris a mesura que les poblacions s'han urbanitzat. L'estil de vida, la publicitat o l'associació dels cultius tradicionals amb estrats socials baixos han estat algunes de les causes que han desplaçat els aliments tradicionals de la dieta.

Transició alimentària a l'Equador

L'alimentació a l'Equador ha sofert una etapa de transició cap al consum de productes ultraprocessats amb una excessiva càrrega de greixos saturats i carbohidrats simples, que proporcionen una gran quantitat de calories amb baixa densitat de nutrients com a proteïnes, ferro, zinc i vitamina A. Això, unit a una ingesta insuficient de fruites i verdures, ocasiona problemes de desnutrició infantil, sobrepès, diabetis i hipertensió.

Ruth Martínez, coordinadora del grup d'investigació d'Innovació, Desenvolupament i Qualitat d'Aliments Saludables de la Universitat Tècnica Particular de Loja, apunta: "Tenim una àmplia disponibilitat d'aliments, però mengem molt malament. Els aliments s'han convertit en el vehicle perquè entri al nostre organisme una sèrie d'additius que no necessitem".

La investigadora argumenta que, tot i que hi ha límits permesos i segurs perquè aquests additius no tinguin un impacte en la salut, afirma que aquests es fan pensant que estan presents en un sol producte. A més, destaca que quan es consumeix aquest additiu diàriament, en cinc o sis aliments diferents, la situació és diferent i l'impacte a la salut pot ser molt més notable.

L'importància dels grans i cultius tradicionals

Martínez és coautora d'un ampli estudi centrat en la caracterització nutricional i l'anàlisi de components bioactius de 15 aliments tradicionals de les diferents regions del país, entre els quals es troben els grans andins. En el treball han participat diferents universitats i centres d'investigació de l'Equador com l'Escola Superior Politècnica del Litoral, la Universitat Tècnica d'Ambato, la Universitat Politècnica Nacional i l'Institut Nacional d'Investigacions Agropecuàries.

Segons afirma la investigadora, "vam poder trobar el que intuíem", un alt valor nutricional equilibrat entre proteïnes, minerals, vitamines, amb baix contingut en greixos i bon nivell de components amb efectes funcionals que ens ajuden a millorar el nostre estat de salut i disminuir el risc de contraure malalties, entre els quals destaquen els antioxidants i la fibra dietètica.

Preparat d'aliments de la xacra. / Javier Vázquez (UTPL)

Dels Andes, a l'espai

La quinoa i l'amarant consten entre els aliments que tenen el perfil d'aminoàcids més complet del regne vegetal, i això està estretament vinculat a la qualitat de la proteïna. L'organisme humà fabrica les seves pròpies proteïnes a partir dels aminoàcids que ingereix, essencials per al creixement, la fabricació de teixits i col·lagen, ajuden a produir i reparar les nostres cèl·lules i mantenir el sistema immune sa. Si fem una comparació amb la llet materna com a referent nutricional, la quinoa i l'amarant són dels aliments que més s'assemblen, d'acord amb el contingut d'aminoàcids essencials.

"Ni tan sols consumim un gram de quinoa al dia", alerta Martínez, però assegura que fora del nostre país "és molt valorada". Dels països importadors de quinoa, Canadà és el major consumidor amb al voltant de 200 grams per càpita a l'any, a prop dels 332 grams per càpita de l'Equador, país productor, però molt lluny de Perú (1,8 kg per càpita) i Bolívia (5,2 kg per càpita).

A diferència de Perú i Bolívia, on els aliments andins són un element fonamental en la cultura, a l'Equador es evidencia un cert desarrelament amb els nostres orígens, la qual cosa es reflecteix en l'alimentació, assenyala Ruth.

El cas de l'amarant, aquest aliment és ben conegut des de l'època dels incas. Les seves llavors s'utilitzaven com a aliment, però també com a planta sagrada, utilitzada en cerimònies religioses. Recentment, l'amarant s'ha convertit en un producte de creixent interès científic i industrial per la seva alta resistència i el seu contingut nutricional.

Des dels anys vuitanta, la NASA va decidir incloure'l en la dieta dels astronautes i ara és objecte d'estudi per ser part dels Sistemes Biorregeneratius de Suport Vital (BLSS, per les seues sigles en anglès), que garanteixen l'aliment per a la tripulació durant missions espacials de llarga durada per la seva alta resistència a l'estrès salí i la sequera i una fotosíntesi millorada.

La guerra posa en qüestió la globalització alimentària

En un altre estudi es va poder evidenciar la necessitat que els nutricionistes i metges es formin al respecte, ja que menys d'un terç dels professionals consultats va demostrar conèixer índexs glucèmics i grau de digestibilitat d'aliments andins com melloco, maca, quinoa o zarandaja. Aquesta informació és important per poder dissenyar un pla nutricional adequat, que incloga aliments autòctons i compleixi amb les necessitats del pacient.

Per a Martínez, el rol del consumidor és crucial per a decidir "què tipus d'alimentació i què tipus de producció agrícola o ramadera anem a recolzar [...] necessitem aprendre a organitzar la nostra dieta basant-nos en els aliments de temporada" que, per la seva alta disponibilitat, tenen un cost menor, i així també recolzar l'agricultura local i nacional, evitant els aliments kilomètrics que tenen una alta empremta de carboni.

Segons la investigadora "el conflicte bèl·lic a Ucraïna ens ha demostrat que la globalització alimentària no és la millor. Estem abocats a una crisi alimentària a nivell mundial a causa que els dos principals proveïdors de grans, especialment per a Àfrica, Àsia i Europa, estan en conflicte i no es pot garantir l'abastiment dels aliments. És molt important reprendre la autosuficiència de la producció agrícola i ramadera per a no dependre de tercers".

"Hem de tindre una visió holística sobre el concepte de seguretat i sobirania alimentària que garantixca, en tot moment, l'accés a aliments saludables, nutritius, innocus, respectuosos amb el medi ambient, incloent als animals, i que siguen culturalment apropiats. Des de la responsabilitat i l'ètica fins a la influència positiva en la salut de l'organisme", conclou.