Amb l'estiu podem assistir a nombroses festes gastronòmiques d'exaltació del vi. Una de les decanes a Espanya és la Festa do Albariño, que se celebra anualment des de 1953 en el municipi de Cambados (Galícia) durant el primer cap de setmana d'agost, sent considerada d'interés turístic internacional des de 2018.
La cultura del vi no només té darrere una llarga història, sinó que a més és un exemple d'innovació ambiental.
Una tradició mil·lenària
El vi ens acompanya des del Neolític, propagant-se la seua producció des de Mesopotàmia a tota la conca mediterrània.
Producte de la romanització, el vi es va fer popular i es va estendre a totes les classes socials a tot arreu de l'Imperi Romà. Com a prova d'aquest caràcter vital, trobem que la pròpia mitologia grega i romana atorguen a Dionís i Baco un lloc a l'Olimp dels déus com a "protectors dels ceps".
Un dels primers textos que van deixar constància del cultiu del cep es deu a Cató el Vell, amb la seua obra De agri cultura (160 a. e. c.) sobre els aspectes relacionats amb la gestió dels ceps i olivars.
La cultura mil·lenària de la indústria del vi la situa com un sector que aprofita al màxim els recursos naturals i, per tant, com un exemple de l'anhelada economia circular.
Avantatges de l'agricultura biodinàmica
La viticultura (estudi i cultiu del raïm) està apostant pels sistemes biodinàmics i regeneratius, el que suposa, entre altres característiques:
• Llaurat mínim del sòl afavorint la seua regeneració.
• Corredors biològics per al control ecosistèmic de plagues, desenvolupant un variat espectre de flora autòctona i insectes que contribueixen al cicle vital natural dels microorganismes i organismes de l'ecosistema.
• Ús d'animals com a sistemes "cortacespes" i d'abonament natural del sòl.
• Compostatge dels restes de podades per al seu posterior ús com a fertilitzant.
Tot això comporta una reducció en la intensitat de material i energia per a la gestió del cep. Així, en un estudi realitzat en ceps de la Denominació d'Origen Vino do Ribeiro (en la província d'Ourense), comparant ceps gestionats de forma convencional i segons els principis de la biodinàmica, observem que la producció biodinàmica de raïm suposa càrregues mediambientals més baixes.
Per exemple, si comparem l'empremta de carboni, el valor oscil·la entre 70-150 g CO₂eq per ampolla de vi de raïm procedent de parcel·les biodinàmiques front a 250-400 g CO₂eq per ampolla per a parcel·les gestionades de forma convencional.
Les principals raons d'aquesta forta disminució dels impactes ambientals en el cas de l'emplaçament biodinàmic estan relacionades amb una disminució del 80 % dels consums de gasoil, deguda a una menor aplicació de productes fitosanitaris i fertilitzants, així com la reducció de la mecanització.
Obtenció d'antioxidants, oli i fertilitzants
La vinicultura (fabricació i elaboració del vi) també ha experimentat en els últims anys una transformació important, buscant una major qualitat dels vins per a poder obtenir nous subproductes de totes les corrents de matèria residual.
Un d'aquests processos innovadors és la valorització de les lliures de vi (precipitats que es formen durant la seua elaboració) per a l'obtenció d'antioxidants, que mostra un bon perfil mediambiental al llarg de tot el cicle de vida degut a que la majoria de les operacions realitzades són físiques (separacions sòlid/liquid, destil·lacions, evaporacions, etc.) i no impliquen un gran consum d'electricitat o productes químics.
D'altra banda, s'han plantejat diverses estratègies per a un aprofitament complet del raimat més enllà del compostatge convencional:
Una possible via (exemple A en la figura) és l'obtenció de destil·lats, oli de pinyol de raïm i la valorització energètica del raimat exhaurit. L'oli de pinyol de raïm presenta per cada 100 g: 900 kcal, 100 g de greixos (12 g saturats) i 18 g d'àcid oleic.
Una segona via (exemple B) consisteix en l'obtenció de destil·lats, l'obtenció de polifenols i el compostatge del raimat exhaurit utilitzant tant bacteris com arnes (vermicompost).
El vermicompostatge és un tractament de valorització innovador i ambientalment sostenible. Si es tenen en compte els factors d'assignació econòmica, les càrregues ambientals del procés es poden distribuir entre els diferents productes, la qual cosa correspon a 200 g de CO₂eq per kg de vermicompostatge produït.
L'anàlisi comparatiu entre els tractaments al final de la vida útil ha demostrat que el vermicompostatge presenta un excel·lent comportament ambiental al considerar l'anàlisi dels ingressos econòmics: suposa 17 kg CO₂eq per cada 100 € d'ingressos.
Sostenibilitat econòmica, social i ambiental
És important recordar que els sistemes sostenibles són aquells que abasten els tres pilars: uneixen beneficis econòmics (riquea en la regió on estan ubicats), socials (integren tradició, cultura i desenvolupament) i ambientals (redueixen l'impacte sobre el medi ambient). La viticultura i la vinicultura ecològica són, sens dubte, un sector en el camí de l'economia circular sostenible.
Gumersindo Feijoo Costa Catedrático de Ingeniería Química, Universidade de Santiago de Compostela
Crònica CT
* Ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :