Entre les notícies sobre onades de calor letals a l'hemisferi nord, emergeix la desalentadora perspectiva d'un desastre climàtic a una escala molt més gran. Nous descobriments publicats en Nature Communications suggereixen que la circulació de retorn meridional de l'Atlàntic, o AMOC (per les seues sigles en anglés), podria col·lapsar en les pròximes dècades -potser fins i tot en els pròxims anys- portant el clima europeu a extrems encara majors.
L'AMOC és un sistema de corrents a l'Atlàntic que porta l'aigua calenta cap al nord, on es refreda i enfonsa. És una de les principals raons per les quals el clima europeu s'ha mantingut estable durant milers d'anys, encara que resulte difícil reconéixer aquest estiu caòtic com a part d'aquesta estabilitat.
Hi ha molta incertesa en aquestes últimes prediccions i alguns científics estan menys convençuts que un col·lapse siga imminent. A més, l'AMOC és només una part del sistema més ampli de la corrent del Golf, gran part del qual està impulsat per vents que continuaran bufant encara que l'AMOC col·lapse. Així que part de la corrent del Golf sobreviurà a un col·lapse.
Porte dècades estudiant els vincles entre les corrents atlàntiques i el clima i sé que un col·lapse de l'AMOC provocaria un caos climàtic encara major a tota Europa i més enllà. Com a mínim, és un risc que val la pena conèixer.
L'AMOC ajuda a mantenir Europa càlida i estable
Per apreciar fins a quin punt l'AMOC influeix en el clima de l'Atlàntic nordoriental, considereu com de més càlids se senten els europeus del nord en comparació amb els habitants de latituds similars en altres llocs. Els següents mapes mostren com les temperatures superficials de l'aire s'allunyen de la mitjana a cada latitud i destaquen els patrons de punts càlids i freds a tot el planeta:
El més cridaner a l'hivern boreal (gener) és una taca roja centrada a l'oest de Noruega, on les temperatures són 20 °C més càlides que la mitjana de la latitud, gràcies a l'AMOC. El Pacífic nordoriental -i, per tant, l'oest de Canadà i Alaska- gaudeix d'un escalfament més modest de 10 °C a causa d'una corrent similar, mentre que els vents predominants de l'oest fan que l'Atlàntic nordoccidental i el Pacífic nordoccidental siguin molt més freds, així com les masses de terra adjacents de l'est de Canadà i Sibèria.
El temps i el clima d'Europa -i del nord d'Europa en particular- varien molt d'un dia a un altre, d'una setmana a una altra i d'un any a un altre, amb masses d'aire que competeixen entre si (càlides i humides, fredes i seques, etc.) guanyant o perdent influència, sovint guiat per la corrent en jet a gran alçada. Els canvis meteorològics i climàtics poden desencadenar-se per fenòmens que ocorren molt lluny, sobre l'oceà.
Com es relacionen les temperatures oceàniques amb el temps
En els últims anys, Europa ha estat testimoni de fenòmens meteorològics especialment inusuals, tant a l'hivern com a l'estiu. Al mateix temps, han aparegut patrons peculiar de les temperatures de la superfície del mar a tot l'Atlàntic Nord.
En grans zones de l'oceà, des dels tròpics fins a l'Àrtic, les temperatures s'han mantingut entre 1 °C i 2 °C per sobre o per sota dels nivells normals durant mesos o fins i tot anys. Aquests patrons semblen exercir una forta influència en l'atmosfera, arribant fins i tot a influir en la trajectòria i la força de la corrent en jet.
Fins a cert punt, podem atribuir alguns d'aquests patrons de temperatura de la superfície del mar a un AMOC canviant, però sovint no és tan senzill. No obstant això, l'associació d'estacions i climes extrems amb temperatures del mar inusuals pot donar-nos una idea de com el col·lapse de l'AMOC podria alterar l'estat actual. Heus ací tres exemples.
El nord d'Europa va experimentar successius hiverns severes en 2009/10 i 2010/11, atribuïts posteriorment a una breu desacceleració de l'AMOC. Al mateix temps, la calor s'havia acumulat als tròpics, alimentant una temporada d'huracans inusualment activa de juny a novembre de 2010.
A mitjans de la dècada de 2010 es va formar una "taula freda" a l'Atlàntic Nord, que va assolir el seu punt més extrem a l'estiu de 2015, quan va coincidir amb ones de calor a Europa central i va ser una de les úniques parts del món més fredes que la seua mitjana a llarg termini.
La taca freda es semblava sospitosament a l'empremta digital d'un AMOC debilitat, però els meus col·legues i jo vam atribuir posteriorment aquest episodi transitori a influències atmosfèriques més locals..
El 2017, l'Atlàntic tropical va tornar a ser més càlid que la mitjana i, un altre cop, es va produir una temporada d'huracans inusualment activa, encara que l'AMOC no va estar tan clarament implicat com en 2010. La calor extensiva al nord-est a finals de 2017 va poder sostenir l'huracà Ofèlia, emergint al voltant de les Açores i tocant terra a Irlanda a l'octubre.
Basant-nos només en aquests pocs exemples, podem esperar que una reorganització més substancial de les temperatures superficials de l'Atlàntic Nord tingui profundes conseqüències per al clima a Europa i més enllà.
Unes temperatures oceàniques més extremes poden alterar els sistemes meteorològics impulsats pel calor i la humitat del mar: quan i on les temperatures augmenten per sobre dels extrems actuals, les tempestes atlàntiques poden tornar-se més destructives. Unes pautes de temperatura oceànica més extremes podrien influir encara més en les trajectòries dels huracans tropicals i en la corrent en jet, enviant les tempestes a destins cada vegada més improbables.
Si l'AMOC col·lapsa, podem esperar majors extrems de calor, fred, sequera i inundacions, una sèrie de "sorpreses" que exacerbaran l'actual emergència climàtica. Els impactes climàtics potencials, sobretot a Europa, haurien d'afegir urgència a la nostra presa de decisions.
Robert Marsh Professor of Oceanography and Climate, University of Southampton
TheConsversation
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :