'El CCCCinema d'Estiu aplega les millors comèdies europees al Centre del Carme' 'El CCCCinema d'Estiu aplega les millors comèdies europees al Centre del Carme'
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

'El CCCCinema d'Estiu aplega les millors comèdies europees al Centre del Carme'


El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta sis comèdies de França, Xipre, Itàlia, República Txeca i l'Antiga República de Iugoslàvia en la quarta setmana del cicle de cinema d'estiu CCCCinema d'Estiu, que celebra la seua cinquena edició sota el títol '¿De què ens riem a Europa?'.


Entre el 3 i el 31 d'agost, de dimarts a diumenge, a les 22.00 hores, el claustre gòtic de l'antic convent es converteix en un cinema d'estiu on gaudir, de forma gratuïta fins a completar l'aforament, d'una cuidada selecció de comèdies europees.


La quarta setmana del cicle presenta sis pel·lícules on la consciència política en diferents períodes històrics dels últims 100 anys és la gran protagonista de les mateixes.


"Superat el mig de la nova edició del CCCCinema d'Estiu, ja amb 5.000 espectadors, podem confirmar que un any més, el nostre cinema d'estiu al Centre del Carme està sent tot un èxit. Cada nit, de dimarts a diumenge, el claustre gòtic del CCCC es plena de persones que acudeixen a la visualització d'aquesta selecció d'autèntiques joies cinematogràfiques, algunes d'elles inèdites, que mostren diferents aspectes d'Europa sempre a través de la comèdia", ha assenyalat el director del Consorci de Museus i el Centre del Carme, José Luis Pérez Pont.


"A molts cineastes del vell continent els diverteix reunir personatges amb postures ideològiques adverses o enfrontar aquelles que semblaven ben avingudes. Saben que aqueix andamiaje social que sosté el món és en realitat profundament tragicòmic. Tant les esquerdes com els punts de fusió entre països no són naturals sinó més aviat fruit d'una herència, un moment històric o una convenció social. I la bona comèdia, com podrem comprovar aquesta setmana de cicle, ha tingut la capacitat de mostrar-ho, desmuntar-ho o fins i tot proposar fins i tot un ordre nou", ha assenyalat el programador del cicle, el crític Daniel Gascó.


Programació del 22 al 27 d'agost


La francesa 'La vie au Ranch' (2009) és la pel·lícula que serà l'encarregada d'obrir la quarta setmana de CCCCinema d'Estiu el dimarts 22 d'agost. El Rancho del títol és un pis parisenca situat a la riba esquerra on es reuneix una variada fauna estudiantil. Sense encuadraments precisos o grans moviments de càmera, la cineasta Sophie Letourneur entra de ple en festes i raves, sense que sorgeixi una trama o destacat algun personatge.


La directora va registrar improvisacions dels actors que es sentien clarament i després les va barrejar creant una banda sonora de grup majoritàriament femení, una mica confusa i caòtica d'un món que desapareix, ja que cada estudiant ha de separar-se i triar el seu destí.


'Smuggling Hendrix' (Xipre, 2018), -la pel·lícula de Marios Piperides- transcórre gairebé tota a Nicosia, l'última capital del món dividida. La part sud és xipriota; la nord, turca. Els personatges passegen per un territori esgarrat, fragmentat des de la invasió turca de 1973 a la recerca de Jimi, el gos del protagonista. Condicionats per la mateixa frontera absurda, sorgeix l'empatia entre personatges d'aquest temps que continuen enfrontats artificialment per la història. Aquesta pel·lícula inèdita a Espanya, que va conquerir el públic i la crítica en grans festivals com el de Tribeca, arribarà al Centre del Carme el dimecres 23 d'agost.


L'endemà, el dijous 24 d'agost, l'acció de 'Ko to tamo peva' ('Línea no regular', 1980) transcórre el 5 d'abril de 1941, un dia abans que els nazis bombardejaren Belgrad. I cap allà precisament es dirigeix en un autobús un conjunt molt variat de caràcters de l'època. En algunes escenes d'aquesta obra mestra de l'Antiga República de Iugoslàvia, es veu una àvia vestida de negre asseguda en el seient darrere. Ningú parla amb ella, no intervé en la pel·lícula i no apareix en els crèdits finals. El director Slobodan Sijan afirma que representa la mort i la tragèdia de la guerra que s'aproxima. El 1996, els membres de l'Acadèmia Iugoslava de Ciències i Arts Cinematogràfiques (AFUN) van votar aquesta pel·lícula com la millor pel·lícula serbia realitzada en el període 1947-1995.


En la italiana 'Sogni d'oro' (1981), Michelle Apicella és el transmudament perfecte de Nanni Moretti. En el seu tercer llargmetratge, programat per al divendres 25 d'agost, el mateix Moretti encarna Apicella, un cineasta tan egòlatra com frustrat, violent però incapaç d'imposar-se a un equip i dur a terme la seua visió. Com en 'Aprile' o 'Il Caimano', Moretti aborda ací un tema recurrent en la seua filmografia: el de la pel·lícula impossible de fer. Però abans vessa la seua mirada sobre aspectes del món del cine que no solen ser retratats: les presentacions en  públic, la relació amb els productors, la frustració creativa, la incomprensió de la crítica o els efectes de la seua professió en les seues relacions íntimes i familiars.


El títol de 'Postriziny' ('Tisores', 1981) fa referència als temps canviant, a mesura que les distàncies entre ciutats, nacions, cultures es redueixen. A diferència de Milos Forman o Ivan Passer, l'autor d'aquesta pel·lícula, Jirí Menzel, va romandre en la República Txeca després que els tancs russos la invadiren, i allà, gràcies a que va cultivar un humor físic i visual que es podia entendre al marge del seu context polític, va aconseguir fama mundial. Aquesta obra divertida i sensual, que es veurà en el CCCC el dissabte 26, parla sobre els orígens de l'escriptor Bohumil Hrabal, els pares del qual vivien a la ciutat provincial de Nymburk, dominada per la cervesera local.


Com a tancament d'or, el diumenge 27 d'agost es rescata l'obra mestra de Pierre Étaix 'Yo-yo' (1965) on el propi director interpreta un aristòcrata ric i crònicament avorrit que ho té tot excepte l'afecte d'una dona que una vegada va conèixer íntimament. Étaix va ser qui millor va entendre que tota aquesta tradició burlesca del cine còmic mut és herència del circ i de la comèdia de pallassos. Federico Fellini l'admirava i en 'I Clowns' (1970) el presentava com l'únic pallasso cineasta.


Les pel·lícules de CCCCinema d'Estiu es projecten del 3 al 31 d'agost, de dimarts a diumenge a les 22:00 hores en el claustre gòtic del CCCC, en versió original subtitulada en castellà i valenciano. L'accés és gratuït sense necessitat de reserva prèvia, fins a completar aforament.


Les persones que acudisquen amb antelació podran gaudir cada nit, just abans de la projecció de la pel·lícula, de dos episodis de la primera temporada de 'CCCC Stories', la primera sèrie de ficció produïda pel CCCC, rodada i ambientada íntegrament en un centre d'art contemporani.


Mes informaciónen la página web.


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal