Descobert un model matemàtic que revela l'eficàcia de l'immunitat atenuant per a aconseguir la immunitat de grup

Un treball del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) troba una equivalència matemàtica entre models d'immunitat esterilitzant (quan el virus no pot reinfectar, ni tan sols de forma lleu) i immunitat atenuant (que no bloqueja la infecció, sinó que només la fa menys probable o alleuja els símptomes) davant epidèmies. Segons els científics, aquestes equivalències matemàtiques revelen que l'immunitat atenuant, més senzilla d'aconseguir, és "un arma valuosa per a aconseguir la immunitat de grup". L'estudi es publica a la revista Chaos, Solitons & Fractals.

Els models matemàtics han guiat la comprensió sobre les epidèmies, sobretot en l'evolució de la recent pandèmia de SARS-CoV-2. Aquests models expliquen el fenomen de la immunitat de grup: quan suficients persones són immunes a un virus (bé després de superar una infecció o després de rebre una vacuna), la probabilitat que el patogen trobe nous amfitrions s'aproxima a zero. D'aquesta manera, fins i tot les persones sense vacunar estan protegides.

"Els models clàssics suggereixen que, per a aconseguir aquesta protecció grupal, la immunitat individual ha de ser esterilitzant. No obstant això, el nou model matemàtic altera aquestes previsions, indicant de forma clara com l'immunitat atenuant pot aconseguir el mateix efecte que l'esterilitzant", assenyala Luís F. Seoane, investigador del CSIC en el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) i autor del treball.

Els resultats obtinguts consideren la immunitat creuada, és a dir, la protecció d'infeccions passades davant patògens futurs, fins i tot quan es tracta de soques diferents, i a molt llarg termini, quan en una població s'acumulen successives infeccions per soques cada vegada més distants entre si. Això ha succeït amb el SARS-CoV-2 durant la pandèmia i amb el virus de la grip al llarg de les últimes dècades. Els nous models suggereixen que l'efecte de memòria immunològica altera les propietats que pot tenir cada nou brot. Aquest efecte també fa que aparega, de forma espontània, una diferència qualitativa entre processos freqüents amb una incidència baixa i altres molt escassos però capaços d'afectar a la població sencera. És a dir, com assenyala Iker Atienza-Diez, científic del CSIC al CNB-CSIC i també autor de l'estudi, "la modelització matemàtica de la immunitat creuada suggereix l'emergència de processos similars a epidèmies juntament amb altres més semblants a pandèmies. Aquesta separació natural d'escales no ocorria en models que no consideraven la memòria immunològica".

CSIC Comunicación

comunicacion@csic.es