Vox perd dos diputats en la Comunitat Valenciana- respecte del 2019- un mes després d'entrar en el govern de la Generalitat.
El Partit Popular ha guanyat les eleccions generals a la Comunitat Valenciana, on ha aconseguit 13 dels 33 escons del Congrés dels Diputats en joc, que sumats als 5 que ha aconseguit Vox, suposen la majoria absoluta per al bloc de la dreta, amb el 99,46 % escrutat.
En l'esquerra, els socialistes milloren resultats i aconsegueixen 11 escons (guanyen un) i Compromís-Sumar aconsegueix 4 escons (un menys que Compromís i Podem per separat fa quatre anys), amb el que el bloc progressista suma 15 escons.
El PP de Carlos Mazón guanya cinc escons i arriba als 13, després de situar-se com a primera força, amb 913.479 vots, el 34,90 % del total, mentre que com a segona força s'ubiquen els socialistes, que guanyen un escons i arriben a 11, després de recollir 840.865 vots, el 32,13 %.
Com a tercera força s'ubica Vox, que perd dos diputats i es queda amb 5, després d'haver aconseguit 409.583 vots, el 15,65 %, mentre que Compromís-Sumar aconsegueix 4 escons, amb 397.094 vots, el 15,17 % del total.
Pel que fa a la participació, segons les dades del Ministeri de l'Interior, s'ha situat finalment en el 73,57 %, un 3,78 % més que fa quatre anys.
La participació a la Comunitat Valenciana ha estat, així, un 3,34 % superior a la nacional, que ha augmentat quatre punts respecte a 2019 i ha arribat al 70,23 %.
A les Corts de Madrid l'esquerra podría reiterar l'acord de coalició
El PP guanya les eleccions generals però queda lluny de la majoria absoluta amb Vox, amb el 99,6% dels vots escrutats. Els populars obtenen 136 escons mentre els socialistes tenen ara mateix 122 diputats, però la diferència en percentatge de vots és molt ajustada: 33% el PP per 31,73% del PSOE. Vox es desploma encara que manté la tercera plaça per un estret marge davant de Sumar.
Amb aquests resultats, la suma de les dretes queda lluny dels 176 vots necessaris per investir Alberto Núñez Feijóo: PP i Vox sumen 169, i només podrien rascar dos vots més d'UPN i Coalició Canària. Perquè Pedro Sánchez repeteixi al capdavant del Govern, el bloc progressista ha d'aglutinar tots els seus socis i aconseguir una abstenció de Junts.
Els resultats d'aquest 23J confirmen el que apuntaven les enquestes durant les últimes setmanes i consagren el triomf del PP, però ho fa per ara de manera molt ajustada. Passa dels 89 diputats amb què va deixar el partit Pablo Casado el 2019 als 136 que aconsegueix Feijóo, un important pujada de 47 seients en el Congrés, però queda per sota de les seues expectatives i molt lluny d'assolir la majoria amb ajuda de l'extrema dreta, la seua única opció per a governar.
El PSOE ha quedat en segon lloc, però amb millors resultats dels que s'esperaven a Ferraz. Els socialistes obtenen 122 escons, pugen dos enfront dels 120 que han tingut aquesta legislatura, i aconsegueixen disputar la primera plaça en percentatge de vots. Cap enquesta pronosticava que Pedro Sánchez resistiria i menys que aconseguiria millorar els seus resultats de 2019.
"Espanya ha sigut ben clara: el bloc involucionista de retrocés que plantejava una derogació total de tots els avenços que hem aconseguit en els últims quatre anys ha fracassat, ha fracassat", ha dit Sánchez entre crits de "president" i "no passaran" des de la seu del PSOE a Ferraz.
Vox es desploma i guanya a Sumar per la mínima
La lluita pel tercer lloc cau per ara del costat de Vox però per molt poc marge. L'extrema dreta es desploma, però es manté com a tercer partit més votat amb 33 diputats, un descens enfront dels 52 que tenia ara el seu grup parlamentari. Santiago Abascal no aconsegueix el seu objectiu de ser determinant per a formar Govern i suma un altra mala notícia: Vox perd la capacitat de presentar recursos davant del Tribunal Constitucional, l'únic camp de joc que els ha donat alguna victòria durant aquesta legislatura.
Sumar es queda en quart lloc, però ha lluitat amb Vox: només ha quedat nou centèsimes per darrere en percentatge de vot. Yolanda Díaz aconsegueix 31 escons, enfront dels 38 que aglutinaven ara els partits que integren la plataforma. La vicepresidenta segona del Govern i els seus socis aconsegueixen el 12,3% dels vots. Juntament amb el PSOE arriben als 153 escons, lluny de la majoria absoluta.
La líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha celebrat el resultat de les eleccions generals. "La democràcia surt reforçada, hem guanyat", ha afirmat a la seu de la campanya, al carrer Larra, davant d'un grup nutrit de simpatitzants.
La investidura de Sánchez i la repetició de l'actual Govern de coalició passa únicament per un triomf de més 'sí' que 'no' amb els socis actuals de l'Executiu i una abstenció de Junts.
Bildu s'imposa al PNV
Per sota dels quatre grans partits, la principal batalla s'ha donat entre Bildu i Sumar a Euskadi. La formació abertzale aconsegueix imposar-se i aconsegueix sis escons, enfront dels cinc del PNV. Per la seua part, ERC aconsegueix set diputats, una caiguda des dels 13 que tenia fins ara, i empata amb Junts, que perd un.
La cap de llista de Junts el 23J, Míriam Nogueras, ha reivindicat "la força" dels seus set diputats al Congrés i ha advertit al candidat del PSOE a la presidència del Govern: "No farem president Pedro Sánchez a canvi de res". El cap de llista d'ERC per Barcelona, Gabriel Rufián, ha evitat l'autocrítica després que el seu partit haja perdut sis diputats en una nova debacle dels republicans després de les municipals i ha demanat a Junts pactar el "preu" a la investidura de Pedro Sánchez, tot i que l'independentisme segueix sent decisiu.
El BNG, UPN i Coalició Canària es queden amb un diputat, mentre que Teruel Existeix es queda fora del Congrés.
La participació en aquests comicis s'ha situat en el 70,38%, més de quatre punts per sobre de la que va haver-hi en les eleccions de 2019.
Però el bipartidisme creix
Encara que el bipartidisme ha recuperat terreny en aquestes eleccions generals, arribant a concentrar el 64,73% del vot, més de la meitat del pastís electoral, alguna cosa que no ocorria des dels comicis de 2016. En total, sumen 258 escons, 48 més dels 210 necessaris per renovar els òrgans constitucionals, entre ells el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que el pròxim desembre doblarà mandat caducat.
Amb el 99,69% de l'escrutini completat, el partit comandat per Alberto Núñez Feijoó ha obtingut més de 8 milions de vots (33%), el que equival a 136 representants al Congrés dels Diputats. El PSOE, d'altra banda, ha captat més de 7,7 milions de sufragis (31,71%), això és, 122 escons.
Feia set anys que PSOE i PP no aconseguien convèncer al menys al 50% dels votants. Cal remuntar-nos al 26 de juny de 2016, quan el Partit Popular es va adjudicar 7.906.185 vots (33,03%), el que li va valer 137 diputats. I el PSOE va aconseguir 5.424.709 paperetes (22,66%) i 85 escons. Junts van comptar 13.330.894 vots (55,69%) i 222 seients. Des d'aleshores, el bipartidisme no havia fet més que minvar.
No obstant això, aquest fort repunt no significa que 'populars' i socialistes hagen recuperat la força d'abans per a governar en solitari. Des de 2011, quan el PP de Mariano Rajoy va guanyar amb 186 escons, cap dels dos partits ha tornat a tindre aqueix grau d'autonomia.
Aquest diumenge bona part del vot ha anat per als de Santiago Abascal i Yolanda Díaz, que han aconseguit posicionar-se com a tercera i quarta força política, respectivament. Entre Vox i SUMAR s'han emportat gairebé un quart de les paperetes: el 24,7%.
El que PP i PSOE sí que sumen, sense el capot d'altres partits, és la majoria reforçada de 210 escons que s'exigeix per a renovar els òrgans constitucionals, cara a una legislatura en què el CGPJ podria dur els mateixos anys amb el mandat vigent que caducat, una situació inèdita.
L'actual òrgan de govern dels jutges va començar la seua caminada el 4 de desembre de 2013 amb 20 vocals més Carlos Lesmes com a president. Hauria d'haver-se renovat cinc anys després, però la falta d'acord polític entre els principals partits ho ha impedit. Així les coses, el 4 de desembre de 2023 complirà cinc anys en funcions, amb tan sols 16 vocals, entre ells el seu president interí.
Cal retrotraure's igualment fins al 2016 per a trobar una majoria reforçada del bipartidisme. No obstant això, el més habitual ha sigut que PP i PSOE, sense necessitar-ho aritmèticament, acabaren obrint la negociació a altres partits minoritaris perquè la representació en el CGPJ fora el més acord possible a la de l'hemicicle o per a reforçar les seues aliances parlamentàries.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :