Descobreixen taller de monedes visigot a València la Vella durant excavacions arqueològiques

 Les excavacions arqueològiques que es duen a terme al jaciment visigot de València la Vella, a la localitat de Riba-roja de Túria, permeten deduir que en aquest enclavament es disposava d'un taller propi de fabricació de monedes després del descobriment de nous exemplars arran de les jornades d'estudi i prospecció realitzades a la zona. S'han recuperat, també, àmfores nord-africanes de procedència valenciana del segle VI.

La vuitena edició de les excavacions arqueològiques a València la Vella ha estat possible gràcies a la finançament de l'Ajuntament de Riba-roja de Túria i la Diputació de València, en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) de Tarragona i la Friedrich Alexander Universität-Erlangen-Nürnberg i la Universitat de Sevilla per a les actuacions de recerques complementàries.

Els treballs desenvolupats durant les últimes setmanes han permès recuperar més de 50 monedes d'ús legal durant l'època visigoda a Riba-roja de Túria i que van ser acunyades a la Itàlia del regne Ostrogot, a més d'altres procedents de l'actual Tunísia i, finalment, altres que es van elaborar durant els períodes d'ocupació vandala i bizantina, a més d'altres peces procedents de la península de diverses zones.

El descobriment de les 50 monedes trobades a la zona ha estat possible gràcies als treballs dels experts arqueòlegs i dels estudiants del VI Curs d'Arqueologia visigoda i cristiana de València la Vella, destaca l'Ajuntament de Riba-roja en un comunicat.

La coordinació ha corregut a càrrec d'Albert Ribera, la direcció arqueològica d'Òscar Caldés, Josep Maria Macias i Miquel Rosselló i l'equip tècnic d'Andreu Muño i Josep Maria Puche. Han participat 11 alumnes del curs i altres cinc col·laboradors.

Les monedes descobertes en aquesta edició s'uneixen a les més de 250 que s'han trobat al llarg d'últims anys, entre elles algunes notables en importància com una encunyada a Roma pertanyent al rei ostrogot Totila, mort l'any 552 i conegut, també, amb el nom de Baduila.

Les tasques s'han centrat, també, en la identificació tipològica de l'abundant ceràmica del jaciment trobada en aquesta edició i la seua datació s'inscriu entre els segles VI i VII després de Crist.

Els treballs arqueològics de l'edició d'enguany s'han centrat en intensificar els estudis de camps sobre els principals llocs en què es dividia la ciutat visigoda, a partir de tres sectors delimitats gràcies a les tasques realitzades durant els últims anys.

D'aquesta forma, a l'àrea més alta del jaciment on s'han trobat nous blocs de pedra englobats en un nivell geològic, cobert per un nivell de circulació format per un carrer, la conservació parcial del qual es pot apreciar actualment.

A la denominada àrea 1.000 del jaciment s'han trobat nous silos d'emmagatzematge intercomunicats entre ells que permet deduir un sistema soterrat que comprén un mínim d'un àrea d'uns 30 metres quadrats d'extensió, amb unes característiques pròpies i específiques rellevants existents en l'època d'esplendor d'aquest jaciment visigot predominant.

RÍO TÚRIA

En aquesta zona es troba el pou d'aigua que es va descobrir l'any passat i que connectaria amb la capa freàtica del proper riu Túria i que es destinaria per al consum humà dels seus habitants.

Finalment, s'han continuat amb els treballs al tercer bloc d'aquest jaciment, en una àrea de transició entre la plataforma intermèdia i la inferior.

Després de les tasques d'excavació s'ha confirmat la presència d'un sistema d'escalinates i de passadissos que comunicaven ambdós recintes de la ciutat visigoda.

Aquests descobriments permeten extreure que es tracta d'un caràcter propi de la ciutat visigoda en la qual destacaven no sols les muralles que l'envoltaven sinó, també, la seua pròpia circulació urbana.

L'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha subratllat "el notable treball que han dut a terme els experts arqueòlegs i els estudiants que han participat en les excavacions".

"Edició rere edició, --ha recalcat-- permeten trobar nous descobriments específics sobre la ciutat visigoda que durant la civilització de l'època va ser predominant en l'àmbit del mediterrani i que, ara, ens permet avançar en el seu estudi i prospecció; és important perquè podem seguir estudiant el nostre origen sobre les civilitzacions que han passat pel nostre municipi".