Barcelona i Tarragona són les províncies amb més candidatures registrades, i Albacete, Ciudad Real i Huelva, les que en tenen menys
Els partits i coalicions han registrat un total de 1.163 llistes per al Congrés i el Senat per a les eleccions generals del pròxim 23 de juliol, la qual cosa suposa un 11,2% menys que en els comicis de novembre de 2019.
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dimecres, 21 de juny, les candidatures que els partits i coalicions han registrat en les Juntes Electorals Provincials per a les 52 circumscripcions del Congrés i les 59 del Senat que s'escullen el 23 de juliol.
En concret, per a aquestes eleccions s'han registrat 585 candidatures al Congrés i altres 578 al Senat, la qual cosa suma 1.163 llistes, un 11,22% menys que en els comicis de fa quatre anys, quan es van presentar 1.310.
CINC PARTITS PRESENTEN TANTES LLISTES COM ELS GRANS
A més de les quatre grans formacions parlamentàries d'àmbit estatal (PSOE, PP, Vox i Unides Podem), hi ha altres partits que han aconseguit presentar llistes en totes o gairebé totes les circumscripcions: Partit Animalista (PACMA), Front Obrer, la coalició Retallades Zero (Unificació Comunista d'Espanya, Demos+ i Viva!), Per un Món més Just (PUM+J) i el Partit Comunista dels Treballadors d'Espanya (PCTE i les seves denominacions autonòmiques).
Després apareix un grup de partits extraparlamentaris que es presenten en diverses províncies com Escons en Blanc (15 llistes al Congrés); Caminant Junts, el partit creat per l'exdiputada de Vox Macarena Olona, que concorre en dotze províncies, i Falange Espanyola i de les JONS, amb vuit llistes.
Per circumscripcions, la més disputada serà Barcelona, on s'han registrat 17 candidatures al Congrés i altres tretze al Senat, seguida de Tarragona (16 per a la Cambra Baixa i 13 per a l'Alta). Amb 14 llistes al Congrés apareixen Múrcia, Palència, Valladolid i Saragossa.
Pel contrari, les províncies amb menys llistes al Congrés són Albacete, Ciudad Real i Huelva, així com Ceuta i Melilla, amb vuit cadascuna. Nou candidatures s'han presentat a Badajoz, Cantàbria, Castelló i Jaén, i amb deu apareixen Guadalajara, Còrdova, Cuenca, Càceres, Mallorca, Lleó, Màlaga, Pontevedra, Sòria i Toledo.
EL 27, LLISTES DEFINITIVES
En tot cas, aquesta publicació de llistes no és definitiva ja que a partir d'aquí s'obre un breu termini per revisar les candidatures, corregir errors i estudiar els possibles recursos i impugnacions que es puguin presentar.
Un dels requisits que han de complir les candidatures és el respecte de la denominada democràcia paritària, que implica que cap grup de gènere pot tenir més del 60% ni menys del 40% dels llocs en cada tram de cinc noms.
En el cas concret dels partits extraparlamentaris, aquests han d'adjuntar a més els avals que es requereixen (les signatures d'almenys el 0,1% del cens). Així succeeix amb Caminant Junts, el nou partit que ha creat l'exdirigent de Vox Macarena Olona.
El dimarts 27 de juny serà quan el Butlletí Oficial de l'Estat publique ja les candidatures proclamades el dia anterior per les juntes electorals provincials, un cop revisades i, si s'escau, corregides.
AVALS I PARITAT, REQUISITS A REVISAR
En les eleccions de novembre de 2019 es van presentar 1.310 llistes a les Corts Generals, però finalment es van proclamar 1.276 candidatures i les restants van ser rebutjades per no complir amb algun dels requisits que estableix la Llei Electoral o no acreditar els suficients avals que s'exigeixen als extraparlamentaris.
En total, 4.456 persones (2.306 homes i 2.150 dones) van competir per ocupar un lloc al Congrés dels Diputats, la qual cosa va suposar una mitjana de 13 aspirants per cada un dels 350 seients que conformen la Cambra Baixa.
A la Cambra Alta van ser 1.276 candidats (737 homes i 539 dones) els que van intentar ocupar un dels 208 escons del Senat que s'escullen (la resta els designen les comunitats autònomes), la qual cosa va representar una mitjana de sis aspirants per cada plaça.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :