El sacerdot valencià José Peiró Durá, reconegut com el de major edat de l'Arquebisbat de València, ha mort durant la passada nit a la Casa Sacerdotal Betània de Quart de Poblet. Amb 100 anys complits el passat març, Peiró Durá també ostentava el rècord de ser el presbíter amb més anys d'ordenació, amb 75 a la seva esquena.
La missa exequial en record del seu etern descans serà presidida per monsenyor Enrique Benavent, arquebisbe de València, aquest dimecres a les 10.00 hores a l'església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora, a Benaguasil, la seva localitat natal, on fou nomenat 'Fill Predilecte'. Seguidament, el seu cos serà dipositat en el cementiri del municipi, segons ha informat l'Arquebisbat en un comunicat.
El passat 10 de març, quan va complir els cent anys, Peiró Durá va expressar la seva felicitat i ganes de seguir vivint. Per celebrar-ho, la residència sacerdotal Betània, on residia, va organitzar una festa i la seva localitat natal, Benaguasil, li va rendir un carinyós homenatge dos dies després, amb una missa d'acció de gràcies on sacerdots, autoritats locals i nombrosos fidels li van expressar el seu afecte i reconeixement.
Després de la missa, l'alcalde de Benaguasil, Joaquín Segarra, va lliurar a José Peiró el títol de 'Fill Predilecte de Benaguasil', destacant la seva tasca sacerdotal i humana.
Peiró Durá va néixer el 10 de març de 1923 a Benaguasil. Després de ser ordenat sacerdot a València el 29 de juny de 1947, va exercir com a vicari parroquial a Sant Miquel Arcàngel, a Burjassot, i va estar adscrit a la parròquia del seu poble natal. Va ser pàrroc a Santíssim Crist de la Fe (La Canyada-Paterna) de 1954 a 1959, a Navarrés de 1959 a 1964, i a la pedania valenciana de Benimàmet de 1964 a 1977.
Així mateix, va ser vicari parroquial durant 19 anys a l'Assumpció de Nostra Senyora, a Llíria (de 1977 a 1996), i a Benaguasil durant 24 anys (de 1996 a 2020). Des de la seva jubilació fins que es va traslladar a la residència de Betània amb 95 anys, el sacerdot va servir com a capellà al Santuari de Montiel, regit per les Tercèries Caputxines a Benaguasil, on celebrava misses i visitava els malalts a les seves cases.
Segons les seves pròpies paraules, el que més li omplia era acompanyar els malalts. "La mort és un moment decisiu, el final de la vida, és el pas més important, l'últim, i és millor fer-ho acompanyat i preparat", va explicar amb convicció.
font (EP)
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :