Es tracta d’un estudi molt ben elaborat, amb moltes hores de dedicació i un resultat d’allò més satisfactori que en marcava la necessitat de portar-lo a terme. El senyal més evident del seu èxit és que tots els exemplars s’han exhaurit i, actualment, se’n prepara un altra edició. He hagut de moure molts fils perquè, finalment, arribara a les meues mans un dels treballs que hauria de realitzar-se en cadascun dels nostres municipis. “Tu de qui eres?”, el llibre de malnoms de la Pobla de Vallbona, escrit per Mari Carmen Ruiz i Toni Contelles en fa un recorregut per la memòria oral del que representa l’essència dels nostres pobles: els malnoms. Sens dubte, es tracta d’una de les eines que, històricament, a les nostres viles ha fet de fil conductor de la vida més recent, capaç de marcar les relacions personals i fer-ne de la cohesió la seua gran aportació a la sociologia local. A poc a poc, en una gran majoria dels municipis valencians es va perdent eixe costum tan nostrat de designar les persones per algun mot, expressió o locució que els identifique fins el punt que no hi ha possibilitat de confusió. De fet, les persones grans dels pobles encara recorden, fil per randa, cadascun dels seus coetanis a partir d’eixe malnom. A la nostra comarca, en una gran majoria dels pobles, hi ha un costum molt estès i arrelat de conèixer les persones amb eixe malnom però a mesura que passen els anys es perdrà tot allò que els nostres avantpassats han aconseguit construir. Les noves formes de comunicació, els avenços tecnològics i el progrés en són les causes que d’ací uns pocs anys ningú no se’n recordarà. Passarem a ser, únicament, un número, amb un nom propi i amb una minva evident del cercle d’amistats.
Per això mateixa, l’elaboració d’un llibre d’eixe tipus hauria de ser una “obligació” per a cada ajuntament de la nostra comarca, com una forma de protegir el passat i conservar un llegat de la nostra essència social. Elaborar eixe treball no és sols recordar el malnom d’una família, un veí o una nissaga, també és una forma d’endinsar-se en la sociologia de l’època, els tipus de treballs existents, els aspectes físics de les persones, els seus defectes o les seues virtuts. He de reconèixer que sempre m’ha costat identificar les persones a partir del seu malnom, més enllà dels quatre o cinc més coneguts que coneixen tots al poble. Per això, burxar en l’estudi realitzat a la Pobla de Vallbona ha estat un motiu per retrobar-me amb part de la infantesa en la qual es coneixen més les persones pels malnoms en comptes del seu nom propi. Els seus autors no sols s’han dedicat a recollir una gran quantitat de malnoms i classificar-los per ordre alfabètic sinó que, també, n’han fet un estudi de la fonètica, l’etimologia, les característiques lingüístiques, el motiu d’eixa designació i la seua classificació final. Tot amb un afany per popularitzar, acostar al públic i reunir en un llibre la part fonamental de la vida del poble. Sens dubte, també és una forma de vertebrar la societat local, cohesionar-la i donar-li una espenta en un moment en què es va perdent eixa essència “de poble” en benefici d’un major individualisme, un egoisme accelerat i un canvi en les relacions socials. El creixement urbanístic, les noves formes socials i la seua configuració n’expliquen eixes modificacions.
De ben segur que han estat desenes i desenes les hores que els autors del llibre han emprat per portar a terme eixe treball que hem d’agrair com a prova que la memòria essencial del poble no s’oblidarà en el futur. De fet, els més joves ja no fan servir els malnoms en les seues relacions socials, amb la família o amb els seus amics. Nogensmenys, el fet que els malnoms resten recollits en un treball permetrà que, si més no, es conserve en un futur per a estudiar les societats del segle vint, una de les claus que han marcat la construcció del món que vivim actualment. Un dels elements importants de l’interior del llibre en són les fotografies que s’hi ha inserit sobre les famílies del poble. Moltes generacions d’una mateixa família, pares, mares, fills, parelles, nets, cosins i nebots, entre d’altres, hi apareixen perquè en quede constància gràfica. No són sols fotografies actuals o més recents, també n’hi apareixen de més antigues. Tot un goig per a les enyorances i el retrobament amb eixa essència “de poble”, un mot que, a voltes, es fa servir amb una connotació pejorativa però que ens trasllada a una altra època, ni millor ni pitjor, sols diferent
Cap comentari :