#MarcosAna #MemòriaHistòrica #AtacVandalic
La placa dedicada al militant comunista Marcos Ana, col·locada en la seua casa del número 30 del carrer de Narváez (Retiro), ha sigut vandalitzada amb pintura, ha denunciat en xarxes socials el Partit Comunista d'Espanya, que ha demanat a l'alcalde -José Luis Martínez-Almeida- que denuncie l'atac i repare el dany.
L'associació que porta el nom del poeta ha emés un comunicat en el qual lamenta que "els bàrbars de l'extrema dreta han tornat a embrutar el nom de Marcos Ana" i adverteix que ha registrat una denúncia en l'Ajuntament "perquè procedisquen a la seua restauració immediata".
Al mateix temps, l'associació, presidida per l'ex-eurodiputat Willy Meyer, recorda que "els atacs, danys i destrucció dels símbols de la memòria històrica i democràtica són constants per part de l'ultradreta, que aprofita qualsevol circumstància per a l'exaltació de l'odi i la provocació".
L'homenatge de Madrid a Marcos Ana va ser inaugurat per l'Ajuntament al març de 2019 i no és la primera vegada que sofreix un atac. Tan sols deu dies després de la seua col·locació, les Joventuts de Falange Espanyola –almenys apareixia la seua firma en l'acció– la van bombardejar amb pintura blava i van escriure en el portal amb esprai assassí.
Fernando Macarro Castillo (aquest era el seu nom real) va passar a la presó 22 anys. Va entrar amb 19 anys en 1939 i va eixir amb 41 anys en 1961. Durant la guerra, va ser un dels organitzadors de les Joventuts Socialistes Unificades d'Alcalá de Henares, ciutat a la qual havia emigrat la seua família, i va lluitar en el Batalló Llibertat malgrat ser menor d'edat. Va passar pels camps de concentració dels Almendros i Albatera abans de recalar en la presó condemnat a mort (la pena va ser comutada per la de 30 anys de presó).
En la millor tradició del pres polític del segle XX, Macarro Castillo va aprofitar els seus anys de captiveri per a il·lustrar-se i convertir-se en un intelectual. És llavors quan neix el Marcos Ana (pseudònim que reuneix els noms del seu pare assassinat pels bombardejos de la Llegió Còndor i de la seua mare) autor dels versos de Decidme cómo es un árbol, poema que s'ha convertit en testimoni immortal de totes les persones privades de llibertat. Segurament, l'èxit dels seus
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :