Joc de Trons va popularitzar el fenomen de les lluites nobiliàries pròpies de l'últim tram de l'Edat Mitjana. El seu autor es va inspirar en l'enfrontament entre les famílies York i Lancaster (Stark/Lannister, a la popular saga), de l'anomenada Guerra de les Dues Roses. Però el fenomen va ser comú a tot Europa, que va conèixer al segle XV un període de guerres civils a petita i gran escala en diferents territoris.
Al regne de Navarra, al nord de la Península Ibèrica, això es va concretar en l'enfrontament entre els bàndols agramontès i beaumontès, que agrupaven diferents llinatges, dividits en funció de les seves afinitats a diferents candidats al tron, i de les seves amistats i enemistats dins del sector nobiliari.
Els agramontesos es van agrupar al voltant de les famílies Peralta i Navarra, i van donar suport des del 1450 al rei Joan II, vidu de la reina propietària Blanca I (morta el 1441), el llinatge del qual era castellà i aragonès, però no navarrès. Mentrestant, els beaumontesos, agrupats al voltant de la família Beaumont, van defensar els drets al tron del fill de Joan II i Blanca I, Carles, príncep de Viana, veritable hereu del llinatge regi navarrès.
Aportar alguna cosa diferent de la història
Els historiadors, actualment, ens enfrontem a la necessitat de millorar les interpretacions sobre el passat, però partim realment dels mateixos documents escrits que ja van fer servir abans que nosaltres altres historiadors de prestigi. Per aportar alguna cosa diferent sobre el que ells van deduir i van explicar avui comptem, primer, amb nous enfocaments teòrics i, en segon lloc, amb noves eines tecnològiques.
Els nous enfocaments teòrics ens permeten fer noves preguntes, amb la pretensió d'anar més enllà de la simple (o no tan simple) reconstrucció cronològica d'uns fets. En el cas dels estudis sobre la guerra o la violència en general, això es tradueix que ens preguntem per la responsabilitat dels fets violents: Qui va agitar l'espasa? Qui va rebre els cops? Quina va ser la intensitat de la violència? Podem mesurar-la?
Pel que fa a les eines tecnològiques, aquestes ens permeten treballar de manera automàtica amb els documents medievals. Per això, hem de convertir-los en un text digital (un arxiu de Word o similar), bé teclejant-los a mà o bé llegint-los en veu alta amb un programari de dictat.
Quan comptem amb un corpus important de documents transcrits (50, 100… o més), passem a tenir al nostre ordinador arxius que contenen milers de paraules que podem codificar mitjançant un senzill etiquetatge. A partir d'aquí, la seva exportació a un format diferent (en forma de taula, a l'Excel, per exemple), mitjançant un senzill copiar i enganxar, ens permet convertir el text en una gran base de dades amb milers i milers de paraules que, des d'aquell moment precís, podríem comptabilitzar per analitzar-les estadísticament.
La lluita a la Navarra del segle XV
Si hem etiquetat de manera correcta cada document, indicant-ne la data, la procedència (lloc i bàndol nobiliari, per exemple), podrem preguntar a la nostra nova base de dades sobre els diferents fets violents. Quantes vegades apareix la paraula mort? En quin període hi va haver més morts? Quin bàndol va provocar més? Quants fets violents documentem?
Fins ara, aquest tipus de metodologies ens han permès conèixer millor l'evolució del conflicte civil navarrès que va tenir lloc entre el 1450 i el 1522, com es veurà en un treball de propera publicació.
Hem pogut detectar un primer període que podem definir com a “guerra dinàstica” (1350-1364),
per l'ús sistemàtic de la paraula obediència (una obediència dividida cap al Príncep de Viana o cap al seu pare, Joan II).
El segon període es pot considerar una època de "lluita de bans" (1464-1493), en què detectem el predomini de la paraula adherència, o adhesió voluntària a un bàndol oa un altre.
Finalment, hem anomenat el darrer període "guerra d'Estat" (1494-1507), en recuperar-se el concepte d'obediència, però d'una única obediència (als aleshores ja únics reis possibles, Joan III i Caterina I), és a dir, sense l'acceptació de les dues possibles obediències antagòniques de linici.
Seguir el rastre dels adjectius
Quan intentem depurar responsabilitats dels fets violents, podem comptabilitzar el nombre de vegades que un personatge o un col·lectiu és nomenat amb una queixa, una acusació o amb un adjectiu pejoratiu (traïdor, malvat, sequaç, malfactor…).
De la mateixa manera, podrem ponderar els discursos pacifistes (existents també en aquesta època), comptabilitzant el nombre de vegades que la paraula pau apareix al nostre corpus, per demostrar que tota aquesta violència es va realitzar en contra d'uns principis morals dominants (presos de la filosofia clàssica i del pensament cristià), que condemnaven la crueltat d'alguns fets.
Entre aquests hi ha l'assassinat del bisbe Nicolau d'Echávarri a mans de Pierres de Peralta, que va causar escàndol a l'època per ser la víctima un eclesiàstic d'alt rang, d'una banda, i produir-se en un període de treva, de l'altra.
També van tenir gran impacte els càstigs especialment cruels (cruel, crudelíssim), com els comesos pel comte de Lerín a Mendavia en torturar diversos veïns. En una comunicació datada el 16 de desembre de 1494, el sacerdot de Mendavia, Martín Miguel, sol·licitava ajuda als reis de Navarra declarant que els detinguts van acabar "com aquells que en vida estan soterrats i vivint moren".
Per mitjà de l'edició digital de fonts escrites i del seu tractament amb metodologies lexicomètriques com les anteriorment esmentades, podem aportar demostracions inequívoques sobre l‟extensió de l‟ús d‟una paraula (o fins i tot d‟un camp semàntic sencer), al llarg del temps il‟extensió d‟un territori. Això es fa en funció dels descriptors temporals i geogràfics que definim i de la representació gràfica o cartogràfica.
Així que tornem a la nostra pregunta inicial: podem mesurar el patiment dels nostres avantpassats medievals a la guerra civil entre agramontesos i beaumontesos? La resposta honesta és reconèixer que no, ja que no comptem amb la possibilitat de fer mesuraments o elaborar enquestes objectives en el passat. No obstant això, avui sí que podem mesurar o comptabilitzar amb objectivitat una cosa relativament similar: el patiment, subjectiu, del qual els nostres avantpassats van deixar testimoni a les fonts escrites d'aquella època.
Íñigo Mugueta Moreno recibe fondos del Proyecto CORE. Conflicto, rebelión y revuelta social en la Baja Edad Media. Las Coronas de Aragón y Castilla (Siglos XIII-XV). PID2021-123286NB-C21 de la Universidad de Zaragoza, financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :