Patacada electoral per a Podem: desapareix de Madrid i Comunitat Valenciana i perd Barcelona, ​​la seva gran alcaldia Patacada electoral per a Podem: desapareix de Madrid i Comunitat Valenciana i perd Barcelona, ​​la seva gran alcaldia
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Patacada electoral per a Podem: desapareix de Madrid i Comunitat Valenciana i perd Barcelona, ​​la seva gran alcaldia

La direcció nacional ha remés als seus candidats de Madrid la valoració general de les eleccions del 28M

Podemos torna a patir la sagnia electoral que la formació política ve patint en les últimes cites amb les urnes, una reculada que s'ha accentuat particularment aquest diumenge 28 de maig amb les eleccions autonòmiques, amb pèrdua de quasi tot el seu poder territorial, quedant fora de Madrid i la Comunitat Valenciana, i en les municipals, on Ada Colau ha perdut el bastó de comandament a Barcelona. Els de Ione Belarra acudien als comicis amb rècord de candidatures d'unitat amb Esquerra Unida que, no obstant això, no han servit per a augmentar el nombre de suports entre l'electorat.


De nou, la formació habitada torna a mostrar la seua flaquesa territorial, un dels problemes del partit des dels comicis de 2019, i arribarà afeblit al procés de reagrupació de l'esquerra que impulsa Sumar, la plataforma que lidera la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. El fracàs electoral ha portat a la direcció nacional a deixar la valoració general de les eleccions del 28M als candidats de Madrid, Roberto Sotomayor i Alejandra Jacinto, que és també coportaveu del partit.


Podemos i Esquerra Unida acudien junts en deu de dotze autonomies, a excepció d'Astúries i Aragó, on no va haver-hi acord d'unitat. Malgrat això, el soci minoritari del Govern central ha retrocedit el seu poder territorial en totes les comunitats autònomes, sense aconseguir conformar majories alternatives amb el PSOE per a governar i, fins i tot, perdent executius autonòmics que ja tenien, com és el cas de Comunitat Valenciana, Balears o Aragó.


De fet, ha desaparegut a nivell territorial en dues places importants, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana, que consideraven claus per a frenar majories del PP o influir en futurs governs. Tampoc aconsegueixen el seu objectiu d'entrar en els parlaments regionals de Castella-la Manxa i Cantàbria.

En la primera regió, la victòria de la 'popular' Isabel Díaz Ayuso i l'empenyiment de Más Madrid ha expulsat a Podemos i IU de l'Assemblea, en perdre els deu escons que va obtindre en 2021 amb Pablo Iglesias de candidat, mentre que en la segona, on Héctor Illueca formava part del govern del 'Botànic' al costat de PSOE i Compromís, es queda fora del Parlament valencià, sense aconseguir retindre els huit diputats dels anteriors comicis.

ENFONSAMENT EN CIUTATS


La desfeta de Podemos i Esquerra Unida, que acudien unides en 39 de 52 capitals de província, també ha sigut pronunciada en les grans ciutats del país. La direcció nacional s'ha bolcat amb el candidat a l'Alcaldia de Madrid perquè la formació entrara en el consistori madrileny i frustrar una victòria folgada de José Luis Martínez-Almeida.


Finalment, el PP ha arrasat amb majoria absoluta, mentre que Roberto Sotomayor es queda amb zero edils. Alguna cosa semblança ocorre a València, en la qual Podem ja era extraparlementaria i ara, en les eleccions de 2023, tampoc aconsegueix representació amb Pilar Lima.


A Barcelona, la desfeta ha desallotjat a Ada Colau de l'Ajuntament de Barcelona, retrocedint de deu a nou regidors, però caient a la tercera posició per darrere de Jaume Collboni i Xavier Trias, el més votat. D'aquesta manera, els 'comuns' perden la seua joia de la corona.


També desapareix Podem a Saragossa, al no aconseguir cap regidor enfront dels dos que va aconseguir en 2019, i Esquerra Unida, que es va presentar separada de la formació habitada en la capital aragonesa en la marca 'Zaragoza en comú', baixa de tres a dos edils. A Múrcia, la formació habitada queda extraparlamentària enfront de la majoria de PÀG.


A Sevilla, malgrat que Podem i IU van concórrer sota la marca 'Amb Andalusia' al costat d'altres sis formacions, inclosa Més País, han aconseguit dos regidors enfront dels quatre que van aconseguir en els comicis de 2019, als quals van ser units al costat d'Avant, i no aconsegueixen majoria amb el PSOE. En l'altra gran capital andalusa, Màlaga, on també va haver-hi candidatura d'unitat, han retrocedit de tres a dos edils.


Pitjor és la situació a Cadis, amb Podemos sense aconseguir cap regidor a l'ajuntament. Els 'morats' es van despenjar en l'últim moment d'un acord amb Avant i IU, que tampoc aconsegueix retindre el poder que ostentava des de 2015 José María González 'Kichi', i perd més de la meitat dels edils que va aconseguir en 2019 (passen de 13 a sis).




Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal